Pedro Cieza de León

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro Cieza de León

Cobertes les Cròniques del Perú de Cieza de León
Naixement 1520
Llerena, Extremadura
Defunció 1560
Sevilla, Andalusia
Ocupació Historiador
Conegut per Cròniques del Perú

Pedro Cieza de León (Llerena, 1520 - Sevilla, 1560) fou un historiador espanyol. Alguns historiadors situen el lloc de naixença de Cieza de León a Sevilla.[1]

A Sevilla com en tota Espanya, es parlava de les llunyanes terres descobertes pel genial navegant Cristòfor Colom. La gent feien conjectures i projectes. Aquells pobles llunyans, encara inexplorats, causaven l'ànsia dels aventurers i la imaginació dels rústics. Les naus d'Espanya salpaven tripulades per mariners audaços, als quals l'amor i l'aventura llençaven a la recerca d'El Dorado. D'altres ancoraven, procedents de les Índies, bigarrats d'espècies i de barres d'or.

Així amb aquest ambient, un jove Pedro Cieza de León de tretze anys, marxà cap Amèrica, on serví al seu país amb les armes, trobant-se en la desastrosa jornada en que les tropes espanyoles a les ordes de Juan Vadillo es dispersaren. Col·labora en la fundació de les ciutats de Santa Ana de Los Caballeros i Cartago. Quan tractava d'embarcar-se cap a Espanya, amb el fi de sol·licitar el govern de les terres conquistades per Jorge Robledo, el seu cap, va caure, amb aquest, presoner dels Heredias. Cieza aconseguí que li permetessin anar a la Chancilleria de Panamà per a defensar en Robledo, i després serví a los ordres de Sebastián de Belalcázar, del qual n'assolí forces mercès.

Des de llavors residí a la vila d'Armaque en repartiment se li havia concedit i s'entregà a la tasca d'escriure les seves memòries. El 1545, Belalcázar li ordenà que partís a socórrer de Blasco Núñez Vela, virrei del Perú; però era tanta l'admiració que sentia per Robledo que, assabentat durant el curs de l'expedició que aquell s'acostava a la vall del Cauca, abandonà les banderes de Belalcázar i va córrer al costat del seu amic i cap.

Poc temps després esdevingué la mort de Robledo i Cieza es refugià en una mina, on hi va romandre fins per orde del governador tingué de presentar-se a Cali; tornà a la seva llar d'Arma i continuà les seves tasques literàries. El 1547 recorregué el Perú, després d'assistir a algunes accions de guerra i s'informà curosament de les tradicions del païs.

El president Pedro de la Gasca s'assabentà que Cieza componia la seva crònica peruana, pel qual el crida a la seva presència i li pregà que li llegís el que portava escrit. Restà tant complaent que li oferí documents i materials preciosos per l'obra.

Les cròniques[modifica | modifica el codi]

Cieza tornà a Espanya el 1550 i tres anys després imprimí a Sevilla la primera part de la seva obra amb el títol següent: Parte primera, De la chronica del Perú. Que tracta la demarcación de sus provincias; la descripción dellas. Las fundaciones de las nuevas ciudades. Los ritos y costumbres de los indios y otras cosas extrañas dignas de ser sabidas. Fecha por Pedro D'Cieza de Leon, vezino de Sevilla. 1533. Al final diu; ympressa ex Sevilla, en casa de Martin de Montesdoca. Acabóse a quinse de Março de mill y quinientos y cincuenta y tres años.

Porta les capitals gravades i algunes vinyetes intercalades en el text. És la primera edició i l'única espanyola d'aquesta primera part. Es va imprimir a Anvers el 1554-1555, i a Roma el 1555, traduïda a l'italià per Agostino Cravalis. És una obra erudita i memorable per ser el primer assaig de geografia descriptiva americana intentada per espanyols, sent el document més preciós que es posseeix sobre la història i la geografia de l'Amèrica del Sud, i de ella en prengué molt Antonio de Herrera sense indicar la font d'eon provenia les seves notícies.

A més de la citada obra, després s'imprimiren: Historia de la Nueva españa, Libro de las cosas sucedidas en la provincias que confinan con el mar Oceano, Relación de la sucesión i gobirno de los incas y otras cosas tocantes á aquel reino, Tercer libro de las guerras civiles del Perú, al cual se llama la guerra de Quito (Madrid, 1877; Segunda parte de la crónica del Perú, que trata del señorio de los incas yupanquis y de sus grandes hechos y gobernación (Madrid, 1880).

Un dels molts dibuixos que Cieza incorporà als seus llibres

Pedro Cieza de León figura en Catalogo de autoridades de la Lengua.

(Fragment de Crònica del Perú (Cap. XCV )

« Aquesta carena de serres que s'anomena dels Andes es té per una de les més grans del món, perquè el seu principi és des de l'estret de Magallanes, al que s'ha vist i crec; i ve de llarg per tot aquest regne del Perú, i travessa tantes terres i províncies que no es pot dir. Tot està ple d'altes serres, alguns de ells ben poblats de neu, i altres de boques de foc. Són molt dificultoses aquestes serres i muntanyes per la seva espessor i perquè la majoria del temps i plou, i la terra és tant ombrívola que s'ha d'anar amb molta cura perquè les arrels dels arbres surten de sota de ella i ocupen tota la muntanya, i quan vols passar cavalls costa molta de treball el fer els camins. La terra és molt fèrtil, perquè si dóna bé el blat de moro i la nyoca, amb les altres arrels que ells sembren i fruites, ni ha moltes i excel·lents, planten, i la majoria d'espanyols veïns de Cuzco ha fet plantar tarongers, llimoners, figueres, parres i altres plantes de la península ibèrica, i si fan grans platanars i hi ha pinyes saboroses i molt oloroses. »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bleiberg, Germán. Dictionary of the Literature of the Iberian Peninsula: A-k (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1993, p.406. ISBN 0313287317. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Cieza de León