Pedro Cortina Mauri

Pedro Cortina Mauri
Biografia
Naixement	18 març 1908 ; la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Mort	14 febrer 1993 (84 anys); Madrid
Procurador a Corts
	8 febrer 1974 – 23 desembre 1975 ; ← Laureà López Rodó – José María de Areilza → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
	gener 1974 – desembre 1975 ; ← Laureà López Rodó – José María de Areilza →
Ambaixador d'Espanya a França
	1966 – 1974 ; ← Carlos de Miranda y Quartín – Miguel María de Lojendio e Irure →
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Subsecretari d'Afers Exteriors
	; ← José Fernández-Villaverde
Catedràtic d'universitat
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, empresari, polític, jurista
Membre de	Institut de droit international (1956–)
Família
Fills	Alfonso Cortina de Alcocer, Alberto Cortina de Alcocer
	Premis (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1970) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1963) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1960) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1954) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil ;

Pere Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari català. Era fill de Pere Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.^[1]

Biografia[modifica]

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar a l'Acadèmia de Dret Internacional de l'Haia. Va ingressar a la carrera diplomàtica el novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

Del 1958 al 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en què fou ministre Fernando María Castiella.^[2]^[3] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.^[4]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de celebrar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.^[5]

Família[modifica]

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

Distincions[modifica]

Entre d'altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.^[6]

Referències[modifica]

↑ Pedro Cortina y Mauri a geneall.net
↑ Fotografia de la presa de possessió en el càrrec a ABC, 4 de març de 1958
↑ Cessament en el càrrec BOE dle 25 d'abril de 1966
↑ Historia general de España y América: La época de Franco, Volum 2, Volum 19^{[Enllaç no actiu]} per Luis Suárez Fernández i Manuel Espadas Burgos p. 156, 340, 341 i 423
↑ PEDRO CORTINA MAURI : El ministro favorable a la autodeterminación a El Periódico Mediterráneo, 6 de novembre de 2005
↑ Pedro Cortina Mauri, último ministro de Asuntos Exteriores del general Franco, necrològica a El País, 15 de febrer de 1993

Càrrecs públics
Precedit per: Laureano López Rodó	Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1974-1975	Succeït per: José María de Areilza
Precedit per: Carlos de Miranda y Quartin	Ambaixador d'Espanya a França 1966-1974	Succeït per: Miguel María de Lojendio e Irure

[1] Pedro Cortina y Mauri a geneall.net

[2] Fotografia de la presa de possessió en el càrrec a ABC, 4 de març de 1958

[3] Cessament en el càrrec BOE dle 25 d'abril de 1966

[4] Historia general de España y América: La época de Franco, Volum 2, Volum 19^{[Enllaç no actiu]} per Luis Suárez Fernández i Manuel Espadas Burgos p. 156, 340, 341 i 423

[5] PEDRO CORTINA MAURI : El ministro favorable a la autodeterminación a El Periódico Mediterráneo, 6 de novembre de 2005

[6] Pedro Cortina Mauri, último ministro de Asuntos Exteriores del general Franco, necrològica a El País, 15 de febrer de 1993

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)

XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)