Pedro Cortina Mauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro Cortina Mauri
Ministre d'Afers Exteriors[1]
COA Spain 1945 1977.svg
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
Ambaixador d'Espanya a França[2]
COA Spain 1945 1977.svg
7 d'abril de 1966 – 3 de gener de 1974
Dades biogràfiques
Naixement 18 de març de 1908
La Pobla de Segur
Mort 14 de març de 1993 (als 84 anys)
Madrid
Ocupació Diplomàtic, empresari

Pedro Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari espanyol. Era fill de Pedro Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar en l'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia. Va ingressar en la carrera diplomàtica al novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

De 1958 a 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en que fou ministre Fernando María Castiella.[4][5] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.[6]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de realitzar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.[7]

Família[modifica | modifica el codi]

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

Distincions[modifica | modifica el codi]

Entre altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Laureano López Rodó
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
Espanya

1974-1975
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Carlos de Miranda y Quartin
Ambaixador d' Espanya
a França
Segona República Espanyola

1958-1969
Succeït per:
Miguel María de Lojendio e Irure