Pedro Inguanzo Rivero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro Inguanzo Rivero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Astúries (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1836 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
20 desembre 1824 –
Arquebisbe de Toledo
29 juny 1824 –
← Luis María de Borbón y VallabrigaJuan José Bonel y Orbe →
Bisbe de Zamora
19 agost 1814 –
← Joaquín Carrillo Mayoral (en) TradueixTomás La Iglesia España (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1815–), sacerdot catòlic (1814–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióBlas Joaquín Álvarez de Palma Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 desembre 1830conclave de 1830-1831 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo. També va ser proclamat cardenal pel papa Lleó XII.[1]

Com era habitual en els grans eclesiàstics de la seva època, va participar en la vida pública i política. Triat Diputat per Astúries per a les Corts de Cadis 1810-1813 pel procediment de províncies ocupades pels francesos. La Junta Superior del Principat, establerta per lluitar la Guerra de la Independència, li encarregarà dels assumptes de Gracia i Justícia. En la seva activitat pública va representar les idees més conservadores, per exemple, manifestant-se en contra de l'abolició de la Inquisició.

Nomenat bisbe de Zamora el 1814. Promogut a arquebisbe de Toledo el 1824. Creat cardenal pel papa Lleó XII en el consistori del 20 de desembre de 1824. Va participar en el conclau de 1829, en el qual Pius VIII fou triat. També va participar en el conclave de 1830-1831, en el qual Gregori XVI és triat.

Després de la mort de Ferran VII (1833), la regent Maria Cristina de Borbó ha de recolzar-se en governs liberals "exaltats" per guanyar la Primera Guerra Carlista. Els governs liberals s'enfronten obertament a l'església catòlica, i exigeixen a Inguanzo jurament de lleialtat a la reina Isabel II, al qual inicialment es nega. El 1836 l'arquebisbe mor a Toledo, postergat de la vida pública per les seves idees polítiques, i retirat del món. Després de la seva defunció, i a causa de l'enfrontament entre els successius governs liberals i l'església, la vacant no es cobrirà fins a 1847.[2]

Referències[modifica]

  1. "Cardenal Inguanzo2, en Infoasturias, https://www.asturias.es/portal/site/LLANES/menuitem.7d3089a04014b23cdafd6d1008448a0c/?vgnextoid=8c304467cba2a110VgnVCM1000005500a8c0RCRD&vgnextchannel=bd3876814aa79110VgnVCM1000008044a8c0RCRD&i18n.http.lang=es Arxivat 2017-03-25 a Wayback Machine.
  2. Carlos Rodríguez López-Brea, "Don Pedro Inguanzo y Rivero, un canónigo anti-ilustrado en las Cortes de Cádiz", en Historia Constitucional núm. 14, 2013: http://www.historiaconstitucional.com, págs. 77-91

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Inguanzo Rivero