Pedro Martínez de la Rosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro Martínez de la Rosa
Pedro Martínez de la Rosa
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Naixement 24 de febrer de 1971 (1971-02-24) (43 anys)
Última escuderia
Anys en actiu 1999-2002, 2005-2006, 2010-2012
Escuderies Jordan, Arrows, Jaguar, McLaren, Sauber, HRT F1 Team
Escuderia actual
Número de cotxe
Curses 74
Campionats 0
Victòries 0
Podis 1
Poles 0
Voltes ràpides 1
Primera cursa Gran Premi d'Austràlia de 1999
Primera victòria
Última victòria
Última cursa Gran Premi del Brasil del 2012


Pedro Martínez de la Rosa (Barcelona, 24 de febrer de 1971) és un pilot català d'automobilisme. És molt conegut gràcies a la seva carrera a la Fórmula 1.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona el 1971 en el si d'una família industrial dedicada a la fabricació d'esparadraps, de la Rosa, empès per l'afició familiar (el seu cosí, Albert Puig,[1] destacà en el motociclisme) i el temor dels seus pares sobre la perillositat de l'automobilisme, començà la seva carrera esportiva dirigint cotxes tot terreny teledirigits a l'edat de dotze anys, arribant a ser campió d'Espanya i d'Europa. El 1988 li arribà l'oportunitat de conduir un kart al campionat de Catalunya. L'any següent va entrar en el programa de formació de pilots professionals de la Federació Espanyola d'Automobilisme Racing for Spain, que el va possibilitar de proclamar-se campió d'Espanya de la Fórmula Fiat i la Fórmula Ford i fer alguns podis a la Fórmula Renault, tant a Espanya com al Regne Unit, arribant-se a proclamar campió d'Europa el 1992. Igualment, va participar en el programa oficial de desenvolupament de motors de Renault.

Més tard va competir en diferents proves automobilístiques del Japó, on va ser campió de Grans Turismes i de la Fórmula 3 abans d'arribar a la Fórmula Nippon, de la que fou campió el 1997. També va tenir l'oportunitat de disputar un Gran Premi de Fórmula 3000, el de Macau.

El 1998 passà a la Fórmula 1 conduint un Jordan com a pilot de proves i participant en el programa de desenvolupament de motors d'Honda. La temporada següent, gràcies al patrocini de Repsol, fou contractat com a pilot oficial per Arrows, on romengué fins a la desaparició per motius econòmics de l'escuderia el 2000. Malgrat fos un equip poc competitiu, de la Rosa aconseguí ocasionalment un rendiment superior a alguns dels cotxes més competitius i, fins i tot, puntuar en tres curses (una el 1999 i dues el 2000), com la del seu debut al Gran Premi d'Austràlia, essent un dels pocs pilots en aconseguir-ho.

Més tard, després d'un breu pas per Prost com a pilot de proves després de la desfeta d'Arrows, passà per l'escuderia Jaguar, on estigué enfrontat amb el primer pilot de l'escuderia, Eddie Irvine. Aconseguí puntuar en algunes curses la temporada de 2001, destacant un cinquè lloc a Monza. L'any següent quedà en blanc. També fou com a membre d'aquesta escuderia quan patí el seu pitjor accident, al Gran Premi d'Itàlia de 2002. Ell aconseguí sortir il·lès de l'accident, però un comissari morí i molts cotxes es van veure implicats.

Des de 2003 és pilot de proves de McLaren, treball que ha compaginat fent de comentarista de les retransmissions televisives dels Grans Premis de Fórmula 1 tant a Televisió de Catalunya com a Telecinco. Durant els primers anys a l'escuderia britànica no tingué gaires oportunitats de fer un bon paper, però sovint aconseguia quedar als primers llocs als entrenaments lliures previs a la celebració dels Grans Premis. El 2005, una lesió del segon pilot oficial de l'equip, el colombià Juan Pablo Montoya, li donà l'oportunitat de disputar el Gran Premi de Bahrein, on protagonitzà una gran remontada i igualà el que fins aleshores havia estat el seu millor lloc, la cinquena posició. A més, aconseguí fer la volta ràpida, la primera de la seva carrera a la Fórmula 1.

L'anunci de l'abandonament de Juan Pablo Montoya per a competir a la NASCAR en plena temporada de 2006 li possibilità de tornar a ser pilot oficial a partir del Gran Premi de França i fins al final d'aquesta temporada. De la seva actuació en aquesta temporada en destaca el segon lloc aconseguit al Gran Premi d'Hongria, el primer podi de la seva carrera i d'un pilot català a la Fórmula 1.

De la Rosa al volant d'un dels Mclaren Mercedes al GP de Brasil del 2006

De la Rosa acabava el seu contracte amb McLaren a finals de la temporada de 2006, essent incert el seu futur. Un dels principals patrocinadors de McLaren a partir de 2007, l'entitat bancària espanyola Banesto, mostrà certa predisposició a pagar part de la seva fitxa en cas que McLaren decidís contractar-lo com a segon pilot oficial juntament amb el campió del món de 2005 i 2006, l'asturià Fernando Alonso. Tanmateix, el novembre de 2006 l'escuderia britànica va fer pública el fitxatge de Lewis Hamilton com a segon pilot. També un dels principals patrocinadors de Renault, l'empresa espanyola de telecomunicacions Telefonica, assegurà estar disposada a pagar la fitxa de de la Rosa si aquest fóra fitxat per l'escuderia francesa com a segon pilot oficial després de l'abandonament d'Alonso, ja que li interessava que a l'escuderia hi seguís havent-li un pilot espanyol, però Renault es decantà pel pilot finès Heikki Kovalainen com a segon pilot oficial a partir del campionat de 2007.

Després de set temporades com a pilot de proves de l'escuderia McLaren, el gener de 2010 es confirma a Pedro de la Rosa com a primer pilot de l'escuderia BMW Sauber per a la temporada 2010 de Fórmula 1.[2] Va ser substituït abans d'acabar la temporada per Nick Heidfeld.

La temporada 2012 va competir a la Fórmula 1 amb l'escuderia HRT F1 Team.

El 16 de gener de 2013 es fa oficial el seu fitxatge per l'Scuderia Ferrari com a pilot de proves.[3]

Resultats complets a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

(Clau)

Any Escuderia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Escuderia Classificació Punts
1999 Arrows AUS
6
BRA
Ret
SMR
Ret
MON
Ret
ESP
11
CAN
Ret
FRA
11
GBR
Ret
AUT
Ret
ALE
Ret
HON
15
BEL
Ret
ITA
Ret
EUR
Ret
MAL
Ret
JAP
13
      Arrows 18è 1
2000 Arrows AUS
Ret
BRA
8
SMR
Ret
GBR
Ret
ESP
Ret
EUR
6
MON
Ret
CAN
Ret
FRA
Ret
AUT
Ret
ALE
6
HON
16
BEL
16
ITA
Ret
EUA
Ret
JAP
12
MAL
Ret
    Arrows 16è 2
2001 Jaguar Cosworth AUS
DNP
MAL
DNP
BRA
DNP
SMR
DNP
ESP
Ret
AUT
Ret
MON
Ret
CAN
6
EUR
8
FRA
14
GBR
12
ALE
Ret
HON
11
BEL
Ret
ITA
5
EUA
12
JAP
Ret
    Jaguar Cosworth 16è 3
2002 Jaguar Cosworth AUS
8
MAL
10
BRA
8
SMR
Ret
ESP
Ret
AUT
Ret
MON
10
CAN
Ret
EUR
10
GBR
11
FRA
9
ALE
Ret
HON
13
BEL
Ret
ITA
Ret
EUA
Ret
JAP
Ret
Jaguar Cosworth 21è 0
2005 Mercedes McLaren AUS
DNP
MAL
DNP
BAH
5
SMR
DNP
ESP
DNP
MON
DNP
EUR
DNP
CAN
DNP
USA
DNP
FRA
DNP
GBR
DNP
ALE
DNP
HON
DNP
TUR
DNP
ITA
DNP
BEL
DNP
BRA
DNP
JAP
DNP
XIN
DNP
Mercedes McLaren 20è 4
2006 Mercedes McLaren BAH
DNP
MAL
DNP
AUS
DNP
SMR
DNP
EUR
DNP
ESP
DNP
MON
DNP
GBR
DNP
CAN
DNP
EUA
DNP
FRA
7
ALE
Ret
HON
2
TUR
5
ITA
Ret
XIN
5
JAP
11
BRA
8
Mercedes McLaren 11è 19
2010 BMW Sauber
RET

12

DNS

RET

RET

RET

11

RET

12

RET

14

7

11

14

DNP

DNP

DNP

DNP

DNP
BMW Sauber 17è 6
2012 HRT Formula One Team HRT Formula One Team

Palmarés[modifica | modifica el codi]

  • 1 Campionat d'Espanya de Formula Fiat Uno: 1989.
  • 1 Campionat d'España de Formula Ford 1600: 1990.
  • 1 Campionat British Formula Renault: 1992.
  • 1 Campionat European Formula Renault Series: 1992.
  • 1 Campionat Fórmula 3 Japonesa: 1995.
  • 1 Campionat Fórmula Nippon: 1997.
  • 1 Campionat Japonés de Gran Turismes: 1997.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Garcia-Planas, Yaca. «Objectiu, Cat». Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 30 maig 1997. [Consulta: 24 abril 2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.pedrodelarosa.com/english/noticias.php?id=1454
  3. de la Rosa ficha por Ferrari

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]