Pedro Sarmiento de Gamboa
Pedro Sarmiento de Gamboa (* Pontevedra, 1530; † 1592, en un naufragi a prop de Lisboa) fou un navegant, explorador i historiador espanyol que l'any 1568 contribuí al descobriment de les Illes Salomó, fet per Álvaro de Mendaña y Neyra.
El virrei del Perú Francisco de Toledo li encomanà la defensa de totes les colònies i naus espanyoles del Pacífic. En aquella època, Francis Drake dirigia incursions per les costes mexicanes i peruanes i es creia que, després d'aquestes incursions, tornava a l'Atlàntic per l'estret de Magallanes. Gamboa tenia ordres d'aturar-lo. Salpà, l'any 1579, amb una flota d'11 vaixells de Callao i esperà en va a l'estret de Magallanes el retorn de Drake, el qual havia tornat al Cap de Bona Esperança. L'any 1580 tornà a Espanya.
Felip II decidí, per l'informe de la situació a l'estret de Gamboa, fortificar l'estret de Magallanes i posà sota les ordres de Gamboa i Diego Flores Valdez una flota de 24 vaixells amb 2500 homes a bord per fer una expedició a l'estret amb aquest propòsit, expedició que seria molt desafortunada per a Gamboa: en una tempesta, la flota va perdre 8 vaixells i Valdez abandonà a Gamboa en una escaramussa i tornà amb les seves 12 naus a Espanya.
L'any 1583, Gamboa arribà amb les quatre naus restants a l'estret de Magallanes, on hi construí una petita colònia fortificada en un punt estratègic de l'estret. Hi deixà una guarnició de 300 homes mentre ell tornà, l'any 1584, a Europa. Durant el viatge fou fet presoner per una flota anglesa i va ser un presoner a Anglaterra fins l'any 1588. Mentrestant, la seva petita colònia es va dissoldre i els seus habitants o bé van morir de gana o bé es van dispersar cap a latituds més nòrdiques.
Després de ser alliberat, es dirigí al rei Felip II per manifestar els seus retrets a l'actitud de Diego Flores Valdez, segons sembla, sense causar-li gran impressió, ja que Gamboa moriria l'any 1592 en la més absoluta pobresa.
