Pedro de Villacreces

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Venerable Pedro de Villacreces

Retrat del s. XVII al santuari de S. Pedro Regalado (La Aguilera, Burgos)
Religiós, reformador
Naixement ca. 1360
Valladolid?
Defunció octubre de 1422
Convent franciscà de Peñafiel (Valladolid)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Declarat venerable en 1450 per Nicolau V
Fets destacables Fundador dels villacrecians
Orde Observança franciscana de Pedro de Villacreces
Iconografia Hàbit franciscà, amb un llum i una gaiata

Pedro de Villacreces (Valladolid?, ca. 1360 - Peñafiel, Valladolid, 1422) va ser un frare franciscà i teòleg castellà, impulsor d'una reforma observant de l'orde franciscà. Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut al si d'una família noble i germà del bisbe de Calahorra i Burgos Juan de Villacreces, va prendre l'hàbit franciscà als catorze anys. Va estudiar a Tolosa, París i la Universitat de Salamanca, on després va impartir classes de teologia; el seu fervor espiritual, emmarcat en una societat traumatitzada per la recent pesta negra, va fer que renunciés al món i, com havia fet Sant Francesc d'Assís, va fer-se eremita i anà amb uns companys a una cova prop de San Pedro de Arlanza (Burgos).

Va recórrer Castella i La Alcarria, predicant l'amor Cristo i als pobres, fins a establir-se vora l'antiga ermita de La Salceda (prop de Tendilla, a Guadalajara). El 1395 va obtenir una butlla per a la fundació de comunitats d'estricta observança, reforma de l'orde franciscà que va ser anomenada dels villacrecians. A la Salceda va fundar, l'any 1396, un eremitori franciscà, on des del primer moment, va imposar l'estricta observança de la regla original de Sant Francesc.


La seva fama d'austeritat i erudició va atreure a La Salceda un nombre considerable de seguidors. Va rebre també el suport i l'ajut econòmic dels senyors de Tendilla, de l'almirall de Castella Diego Hurtado de Mendoza i del fill d'aquest, Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana i conegut poeta que va demanar públicament la canonització del frare al seu poema Canoniçaçión de Viçente Ferrer, y Pedro de Villacreçes, a més de dedicar-li el sonet 41.

En 1404 va fundar l'eremitori de La Aguilera, a la diòcesi d'Osma, que esdevindria el nucli de la reforma villacreciana. Quan els frares observants van manifestar el seu desig d'annexionar-se l'eremitori, Villacreces, el 1418, va anar fins a Constança i va obtenir del papa Martí V les Constitucions apostòliques que reconeixien oficialment la reforma i li donaven autonomia.[cal citació]

Entre els seus deixebles va destacar qui seria sant Pere Regalado, que va posar-se al front dels convents reformats villacrecians quan va morir el seu mestre, al convent de Peñafiel el 1422, els primers dies d'octubre. En 1450, Nicolau V el declarà venerable.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]