Pegaso Z-102

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pegaso Z-102
Pegaso Z-102 "Saoutchik" de 1953
Fabricant: ENASA
Producció: 1951-1958
Tipus: Automòbil esportiu
Carrosseries: Cupè dues portes
Cupè descapotbale
Configuració: V8 anterior longitudinal, tracció al darrere, transmisisó de 5 velocitats manual
Llargada: 4.100 mm
Amplada: 1.580 mm
Alçada: 1.290 mm
Pes: 980 kg
Dissenyador: Vilfred Ricart

Els Pegaso Z-102 i Z-103 són uns mítics cotxes esportius, fabricats als anys cinquanta per l'empresa amb seu a Catalunya ENASA, coneguda especialment pels camions i autobusos de marca Pegaso que fabricà a la seva planta central, al barri de La Sagrera de Barcelona. Els Pegaso esportius, construïts entre 1951 i 1957, disposaven d'un disseny, tecnologia i una qualitat important per l'època. Així doncs, van ser considerats uns dels cotxes de fabricació a escala mundial de millor qualitat.

Història[modifica | modifica el codi]

La realització de supercotxes, com els turismes Pegaso, dins d'un programa d'industrialització autàrquic és justificat per la necessitat del règim de crear un símbol que representés l'orgull en relació a un passat industrial perdut. En aquell moment estava molt present la referència dels luxosos Hispano-Suiza construïts a les mateixes instal·lacions del barri industrial de La Sagrera, a Barcelona, que s'havien de recuperar per a fabricar els Pegaso. El dissenyador tècnic va ser l'enginyer Vilfred Ricart. La fabricació d'aquests cotxes va permetre donar prestigi i publicitat a una marca que acabava de néixer.[1]

La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat a CETA va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent i amb alts índex de rebuig, com és la fabricació artesana, donaria com a resultat un producte car però amb nivells de qualitat molt elevats. La idea de fabricar petites sèries, amb els elevats estàndards de qualitats d'un esportiu de luxe, s'ajustava a aquell plantejament.

Entre les característiques dels Pegaso s'hi troba que la major part de les peces havien d'estar fetes a la mateixa fàbrica, és a dir, evitaven la subcontractació. Tot i així, alguns components s'adquirien a tercers i altres, com l'equip d'encès Bosch, les llantes d'alumini Borrani i els frens Lockeed... eren d'importació.

El final d'una gran època[modifica | modifica el codi]

Els problemes tècnics, mecànics i la manca de fons econòmic van propiciar el final d'aquests vehicles que havien estat considerats extraordinaris i luxosos per la població.

L'any 1957 Pegaso va abandonar la fabricació d'automòbils. Un total de 87 exemplars van ser fabricats.

Pegaso Z-102 "Touring" exposat al Museu de les Drassanes de València.

La resta de cotxes a mig fabricar, utillatges, motlles i recanvis van ser destruïts o venuts com a ferralla. A causa d'això, l'arxiu i plans de fabricació es van dispersar la qual cosa va suposar una pèrdua irreparable.

S'estima que al voltant del 85% dels exemplars han sobreviscut fins als nostres dies. El preu mig que assoleixen els exemplars en bon estat a les subhastes de cotxes clàssics d'aproximadament d'1.000.000 $.

Propietaris famosos[modifica | modifica el codi]

Alguns famosos són o eren propietaris d'aquest model:

Competició[modifica | modifica el codi]

Els Pegaso van participar en diverses competicions entre els que cal destacar:

Així mateix es van obtenir diversos rècords com el de cotxe de producció més ràpid del món a l'autopista de Jabbeke, Bèlgica, assolint una velocitat de 250 Km/h.

Models[modifica | modifica el codi]

Pegaso Z-102 Cabriolet de 1955.
Motor d'un Pegaso

Z-102[modifica | modifica el codi]

Presentat al Saló de París de 1951 amb la carrosseria ENASA. Entre les diverses referències i versions existents cal destacar els presentats a l'exposició "Memòria d'un miratge" que es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en març de 2001:

  • Berlineta Barcelona (1952)
  • Berlineta Touring Bipósito (1953)
  • Spider Gran Competizione (1953)
  • Cabriolet Saoutchik II (1953)
  • Thrill(1953)
  • Spider Rabasada (1953)
  • Cabriolet Saoutchick 2º sèrie (1954)
  • Panaramerica (1954)
  • Spider Pedralbes (1954)
  • Pegaso BT Z-103 (1956)
  • Spider Serra (1956)
  • Suspensió: independent a les quatre rodes. Davantera: barres de torsió. Posterior: eix De Dion, en una disposició revolucionària per a l'època, incorporada més tard en models més moderns com l'ALFA 75.
  • Xassís: multitub
  • Rodes: llantes de radis Borrani de 16".
  • Distància entre eixos: 2.337 cm.
  • Caixa de canvis: ZF de 5 velocitats de dents rectes no sincronitzades i diferencial autoblocant, integrada amb el diferencial (en el mateix càrter), i els frens, de darrere, a la sortida de les rodes.
  • Motor: 8 cilindres en V a 90º amb una cilindrada efectiva de 2474 cc (70x75 mm), 2.800 cc (70x80 mm), i 3200 cc (70x85 mm), dos arbres en cap (quatre en total) moguts per cascada d'engranatges, i càrter d'aliatge d'alumini.
  • Carburadors Webber (opcional 1, 2 o 4)
  • Relació de compressió: diverses opcions (7,5:1/8,8:1 atmosfèriques) superiors mitjançant compressors Roots.
  • Potència:
  • 2.500cc, entre 160/180 CV DIN a 6.300/6.500 rpm, parell 18.9mKg a 3600 rpm.
  • 2.800cc, de 170/195 CV DIN a 6.300 rpm, i fins a 250 CV DIN a 6.300 rpm amb compressor Roots de sobrepessió 0.6 atmosferes, el parell era de 24.8 mKg fins a 33 mKg a 4.000 rpm. Va ser la cilindrada més utilitzada.
  • 3.200cc, 195/285 CV DIN a 6.300 rpm, segons utilització de compressor.

Z-103[modifica | modifica el codi]

En 1955 es va introduir el Z-103 amb motors de major cilindrada (de 4 a 4,5 litres) i també frens de disc experimentals, incorporant la nova carrosseria realitzada per Serra.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Carrosseria Thrill

Unitats fabricades[modifica | modifica el codi]

En total es van fabricar 84 unitats entre tots els tipus[2]de la següent manera:

  • Berlineta = 68
  • Spider = 13
  • Z-103 = 3
  • Thrill = 1

Carrosseries[modifica | modifica el codi]

En principi foren carroçats per Medarno Biolino (carrosseria ENASA), carrosseria d'acer, molt pesada. Seguidament la creada per Bianchi Anderloni, en alumini, i equip de Superleggera Touring de Milá, que va carroçar 45 xassis. Altres carrocers van ser Saoutchik, i Pedro Serra, per descapotables.

  • ENASA, amb dissenys propis (Cranc, acer; Bisilur – caçarècords, en alumini i quadernes de fusta de balsa)
  • Carrozzeria Touring, d'aliatge d'alumini, que va ser la que més unitats va carrossar.
  • Thrill, carrosseria especial.
  • Saoutchik, de formes barroques.
  • Serra, encarregat sobretot dels descapotables.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Per la modificació d'aquest article s'ha fet servir l'exemplar nº 1404 d'Autorevista i l'article de la viquipedìa castellana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Lage (1992). Hispano-Suiza/Pegaso. Un siglo de camiones y autobuses. Lunwerg Editores, S.A. ISBN 847782236 0.
  • Carlos Mosquera i Enrique Coma-Cros (2005 Ed. Limitada). "Los Automóviles PEGASO y sus Protagonistas". Novatesa. ISBN 84-609-8454-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pegaso Z-102 Modifica l'enllaç a Wikidata