Pegaso Z-102

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pegaso Z-102
Pegaso Z-102 "Saoutchik" de 1953
Fabricant: ENASA
Producció: 1951-1958
Tipus: Automòbil esportiu
Carrosseries: Cupè dues portes
Cupè descapotbale
Configuració: V8 anterior longitudinal, tracció al darrere, transmisisó de 5 velocitats manual
Llargada: 4.100 mm
Amplada: 1.580 mm
Alçada: 1.290 mm
Pes: 980 kg
Dissenyador: Vilfred Ricart

Els Pegaso Z-102 i Z-103 són uns mítics cotxes esportius, fabricats als anys cinquanta per l'empresa amb seu a Catalunya ENASA, coneguda especialment pels camions i autobusos de marca Pegaso que fabricà a la seva planta central, al barri de La Sagrera de Barcelona. Els Pegaso esportius, construïts entre 1951 i 1957, disposaven d'un disseny, tecnologia i qualitat de primer nivell per a l'època, essent considerats entre els cotxes de millor qualitat de fabricació a nivell mundial.

Història[modifica | modifica el codi]

La realització de supercotxes com els turismes Pegaso, dintre d'un programa d'industrialització autàrquic, es justifica per la necessitat del règim de crear un símbol que representés l'orgull per un passat industrial perdut. En aquell moment estava molt present la referència dels luxosos Hispano-Suiza construïts a les mateixes instal·lacions del barri industrial de La Sagrera, a Barcelona, que s'havien de recuperar per a fabricar els Pegaso. El dissenyador tècnic va ser l'enginyer Vilfred Ricart. Amb la fabricació d'aquests cotxes es donava prestigi i publicitat a una marca que acabava de néixer.[1]

La necessitat d'organitzar un aprenentatge de qualitat a CETA va ser un altre dels motius per al llançament dels esportius. Es considerava que un procés lent, amb alts índex de rebuig, com és la fabricació artesana, donaria com a resultat un producte car, però amb nivells de qualitat molt elevats. La idea de fabricar petites sèries, amb els elevats estàndards de qualitats d'un esportiu de luxe s'ajustava a aquell plantejament.

Una característica dels Pegaso era que la major part de les peces havien d'estar fetes a la mateixa fàbrica, sense gaire subcontractació. Només alguns components s'adquirien a tercers i altres, com l'equip d'encès Bosch, les llantes d'alumini Borrani i els frens Lockeed, etc. eren d'importació.

Pegaso Z-102 "Touring" exposat al Museu de les Drassanes de València.
Pegaso Spider Rabasada

La manca de fons econòmics, els problemes tècnics i mecànics i un preu de 15.000$ de l'època van propiciar el final d'aquests vehicles extraordinaris. Pegaso va abandonar la producció d'automòbils en 1957 després d'haver fabricat únicament 86 exemplars. En total els distints carrossers van elaborar 125 carrosseries. La resta de cotxes a mig fabricar, utillatges, motlles i recanvis van ser destruïts o venuts com a ferralla, dispersant-se l'arxiu i plans de fabricació, la qual cosa va suposar una pèrdua irreparable.

S'estima que al voltant del 85% dels exemplars ha sobreviscut fins als nostres dies. El preu mig que assoleixen els exemplars en bon estat a les subhastes de cotxes clàssics es troba al voltant d'1.000.000 $.

Propietaris famosos[modifica | modifica el codi]

Entre els propietaris d'aquests cotxes es trobaven:

Competició[modifica | modifica el codi]

Els Pegaso van participar en diverses competicions entre els que cal destacar:

Així mateix es van obtenir diversos rècords com el de cotxe de producció més ràpid del món a l'autopista de Jabbeke, Bèlgica, assolint una velocitat de 250 Km/h.

Models[modifica | modifica el codi]

Pegaso Z-102 Cabriolet de 1955.
Motor d'un Pegaso

Z-102[modifica | modifica el codi]

Presentat al Saló de París de 1951 amb la carrosseria ENASA. Entre les diverses referències i versions existents cal destacar els presentats a l'exposició "Memòria d'un miratge" que es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en març de 2001:

  • Berlineta Barcelona (1952)
  • Berlineta Touring Bipósito (1953)
  • Spider Gran Competizione (1953)
  • Cabriolet Saoutchik II (1953)
  • Thrill(1953)
  • Spider Rabasada (1953)
  • Cabriolet Saoutchick 2º sèrie (1954)
  • Panaramerica (1954)
  • Spider Pedralbes (1954)
  • Pegaso BT Z-103 (1956)
  • Spider Serra (1956)
  • Suspensió: independent a les quatre rodes. Davantera: barres de torsió. Posterior: eix De Dion, en una disposició revolucionària per a l'època, incorporada més tard en models més moderns com l'ALFA 75.
  • Xassís: multitub
  • Rodes: llantes de radis Borrani de 16".
  • Distància entre eixos: 2.337 cm.
  • Caixa de canvis: ZF de 5 velocitats de dents rectes no sincronitzades i diferencial autoblocant, integrada amb el diferencial (en el mateix càrter), i els frens, de darrere, a la sortida de les rodes.
  • Motor: 8 cilindres en V a 90º amb una cilindrada efectiva de 2474 cc (70x75 mm), 2.800 cc (70x80 mm), i 3200 cc (70x85 mm), dos arbres en cap (quatre en total) moguts per cascada d'engranatges, i càrter d'aliatge d'alumini.
  • Carburadors Webber (opcional 1, 2 o 4)
  • Relació de compressió: diverses opcions (7,5:1/8,8:1 atmosfèriques) superiors mitjançant compressors Roots.
  • Potència:
  • 2.500cc, entre 160/180 CV DIN a 6.300/6.500 rpm, parell 18.9mKg a 3600 rpm.
  • 2.800cc, de 170/195 CV DIN a 6.300 rpm, i fins a 250 CV DIN a 6.300 rpm amb compressor Roots de sobrepessió 0.6 atmosferes, el parell era de 24.8 mKg fins a 33 mKg a 4.000 rpm. Va ser la cilindrada més utilitzada.
  • 3.200cc, 195/285 CV DIN a 6.300 rpm, segons utilització de compressor.

Z-103[modifica | modifica el codi]

En 1955 es va introduir el Z-103 amb motors de major cilindrada (de 4 a 4,5 litres) i també frens de disc experimentals, incorporant la nova carrosseria realitzada per Serra.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Carrosseria Thrill

Unitats fabricades[modifica | modifica el codi]

En total es van fabricar 84 unitats entre tots els tipus[2]de la següent manera:

  • Berlineta = 68
  • Spider = 13
  • Z-103 = 3
  • Thrill = 1

Carrosseries[modifica | modifica el codi]

En principi foren carroçats per Medarno Biolino (carrosseria ENASA), carrosseria d'acer, molt pesada. Seguidament la creada per Bianchi Anderloni, en alumini, i equip de Superleggera Touring de Milá, que va carroçar 45 xassis. Altres carrocers van ser Saoutchik, i Pedro Serra, per descapotables.

  • ENASA, amb dissenys propis (Cranc, acer; Bisilur – caçarècords, en alumini i quadernes de fusta de balsa)
  • Carrozzeria Touring, d'aliatge d'alumini, que va ser la que més unitats va carrossar.
  • Thrill, carrosseria especial.
  • Saoutchik, de formes barroques.
  • Serra, encarregat sobretot dels descapotables.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Per la modificació d'aquest article s'ha fet servir l'exemplar nº 1404 d'Autorevista i l'article de la viquipedìa castellana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Lage (1992). Hispano-Suiza/Pegaso. Un siglo de camiones y autobuses. Lunwerg Editores, S.A. ISBN 847782236 0.
  • Carlos Mosquera i Enrique Coma-Cros (2005 Ed. Limitada). "Los Automóviles PEGASO y sus Protagonistas". Novatesa. ISBN 84-609-8454-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pegaso Z-102 Modifica l'enllaç a Wikidata