Peix cirurgià blau del Carib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peix cirurgià blau del Carib
Fish13092009a.jpg
Acanthurus coeruleus Castelnau.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Acanthuroidei
Família: Acanthuridae
Gènere: Acanthurus
(Forsskål, 1775)[1]
Espècie: A. coeruleus
Nom binomial
Acanthurus coeruleus
(Bloch & Schneider, 1801)[2]
Sinònims
  • Acanthurus brevis (Poey, 1860)
  • Acanthurus broussonnetii (Desmarest, 1823)
  • Acanthurus caeruleus (Bloch & Schneider, 1801)
  • Acanthurus coerulus (Bloch & Schneider, 1801)
  • Acanthurus heliodes (Barbour, 1905)
  • Acanthurus violaceus (Castelnau, 1855)
  • Acronurus caeruleatus (Poey, 1875)
  • Hepatus caeruleus (Bloch & Schneider, 1801)
  • Hepatus pawnee (Breder, 1927)
  • Teuthis coeruleus (Bloch & Schneider, 1801)
  • Teuthis helioides (Barbour, 1905)[3]
Grup de peixos cirurgians blaus
Vista lateral
Dibuix de 1902
Grup nombrós de peixos cirurgians blaus a les illes Verges Nord-americanes

El peix cirurgià blau del Carib (Acanthurus coeruleus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 39 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25).
  • 9 espines i 26-28 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 24-26 radis tous a l'anal.
  • Té espines que poden infligir ferides doloroses.[5][6][7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja algues.[8]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares), Mycteroperca tigris i Caranx ruber.[9][10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, associat als esculls[11] i de clima tropical (24°C-26°C; 42°N-15°S, 100°W-4°W) que viu entre 2 i 40 m de fondària (normalment, entre 2 i 18).[5][12][13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Nova York i Bermuda[14][15] fins al golf de Mèxic i el Brasil) i l'Atlàntic oriental (l'illa de l'Ascensió).[5][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36]

Costums[modifica | modifica el codi]

És principalment diürn.[5]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
  2. Bloch, M. E. & J. G. Schneider, 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Figueiredo, J.L. i N.A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brasil. 116 p.
  7. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  8. Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a. edició. University of Texas Press, Austin.
  9. Matthews, F.D., D.M. Damkaer, L.W. Knapp i B.B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p.
  10. FishBase (anglès)
  11. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  12. Desoutter, M., 1990. Acanthuridae. P. 962-964. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  13. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a. edició.
  14. Beebe, W. i J. Tee-Van, 1933. Field book of the shore fishes of Bermuda. J.P. Putnam's Sons, Nova York. 337 p.
  15. Barbour, T., 1905. Notes on Bermudian fishes. Bull. Mus. Comp. Zoöl. 46:109-134.
  16. Bouchon-Navaro, Y. i M. Louis, 1986. Les poissons des formations corallienes de la Martinique. Ann. Inst. Océanogr., Paris 62(2):251-270.
  17. Caballero, J.A. i J. Schmitter-Soto, 2001. Diversity of fishes in small coral patches of the Mexican Caribbean. Bull. Mar. Sci. 68(2):337-342.
  18. Cervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p.
  19. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  20. Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. P. 321-402. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanologia, Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  21. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  22. De Moura R.L., J.L. Gasparini i I. Sazima, 1999. New records and range extensions of reef fishes in the western South Atlantic, with comments on reef fish distribution along the Brazilian coast. Rev. Bras. Zool. 16(2):513-530.
  23. Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  24. Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  25. Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  26. Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  27. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  28. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  29. Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  30. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  31. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  32. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  33. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20): 183 p.
  34. Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  35. Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  36. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix cirurgià blau del Carib Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.