Peix gat negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peix gat negre
Peix gat negre vist dorsalment.
Peix gat negre vist dorsalment.
Ameiurus melas by Duane Raver.png
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Siluriformes
Família: Ictaluridae
Gènere: Ameiurus
Espècie: A. melas
Nom binomial
Ameiurus melas
Rafinesque, 1820

El peix gat negre o peix gat (Ameiurus melas o Ictalurus melas) és un peix d'aigua dolça.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El peix gat és un peix petit, que pot arribar a mesurar 40 cm de llargada. El pes mitjà de l’espècie és de 400g. El cos del peix gat no té escates, però en el se lloc presenta mucositats en tot el cos. El que més destaca del gat és la gran diferència de mida entre el cap i la boca. Al voltant de la boca i té quatre parells de barbes que li permeten alimentar-se, ja que amb ells i detecta el menjar. Té dues aletes pectorals (una per banda) les quals tenen el primer radi fort, que els permet defensar-se injectant una petita dosis de toxines a l’enemic. Just darrere de les brànquies hi ha les aletes pectorals. No té escates i la pell presenta un mucus protector. Tot el cos és de color marronós negre excepte el ventre que és de color blanquinós groguenc. Els mascles són més prims i allargats, en canvi les femelles són més amples i més grans. La maduresa sexual arriba als dos anys d’edat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El peix gat prefereix aigües tranquil·les amb els fons dels rius amb sediments fins que li permetin amagar-s’hi. Suporta amb facilitat la mala qualitat de l’aigua, la falta d’oxigen, la falta temporal d’aigua en els rius i les temperatures elevades (30 graus). La seva activitat és nocturna.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueixen a finals de primavera i a principis d’estiu. La parella farà forats al fons del rius on hi deixaran de 2000 a 5000 ous. Un cop els ous postos el mascle defensarà de forma agressiva el niu. L’eclosió té lloc unes setmanes després. Les cries estaran juntes unes setmanes formant boles negres, molt visibles des de fora de l’aigua, i protegides pel mascle. Més tard viuran ja definitivament soles.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És omnívor: basa la seva alimentació en plantes, en petits peixos i restes d’animals morts. S’ha observat que també s’alimenta de petits peixos.

Distribució a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

A la Península es troba puntualment en diverses conques com el Xúquer, el Llobrebat o el Ter, i de forma més comuna al Tajo i l’Ebre.

Distribució a escala mundial[modifica | modifica el codi]

Originari d’Amèrica del Nord, és visible a totes les zones de climes càlids. Les diferents subespècies del peix gat són visibles en tot l’hemisferi nord i en una part de l’Amèrica del sud. Cal destacar Xile i Rússia com a receptors principals del peix gat.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Va ser introduït a la península Ibèrica a principis del segle XX. Els primers exemplars van ser alliberats al llac de Banyoles i posteriorment a la majoria dels rius de Catalunya. Es va introduir al llac de Banyoles per augmentar la varietat d’espècies. Al riu Ter es va introduir per compensar la falta de peixos autòctons i per finalitats esportives, ja que les espècies autòctones eren escasses.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Rosean Arumí, Xavier. TR: Fauna invasora al voltant del riu Ter al seu pas per Manlleu. Manlleu, 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]