Peix guilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peix guilla
Thresher shark.jpg
AlopiasVulpesDay.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Lamniformes
Família: Alopiidae
Gènere: Alopias
Espècie: A. vulpinus
Nom binomial
Alopias vulpinus
(Bonnaterre, 1788)
Distribució mundial del peix guilla (en blau).
Distribució mundial del peix guilla (en blau).
Sinònims

Alopecias barrae (Pérez Canto, 1886)
Alopecias chilensis (Philippi, 1902)
Alopecias longimana (Philippi, 1902)
Alopecias vulpes (Gmelin, 1789)
Alopias caudatus (Phillipps, 1932)
Alopias greyi (Whitley, 1937)
Alopias macrourus (Rafinesque, 1810)
Alopias pelagicus (non Nakamura, 1935)
Alopias superciliosus (non Lowe, 1841)
Alopias vulpes (Gmelin, 1789)
Carcharias vulpes (Gmelin, 1789)
Galeus vulpecula (Rafinesque, 1810)
Squalus alopecias (Gronow, 1854)
Squalus vulpes (Gmelin, 1789)
Squalus vulpinus (Bonnaterre, 1788)
Vulpecula marina (Garman, 1913)

El peix guilla, pestriu de cua o rabosa (Alopias vulpinus) és un tauró gros que pot arribar als sis metres, però freqüentment és més petit. La seua carn es pot vendre al mercats dels Països Catalans amb diferents denominacions. [Quan?]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Captura d'un peix guilla

És inconfusible per la seua cua amb el lòbul superior molt llarg i estret. Musell curt, espiracle molt reduït, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls. Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal. Les aletes pectorals són llargues i en forma de falç. Dors de color blavós, més clar als flancs. Ventre blanc. El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm. Pot fer 500 kg de pes.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Menja principalment sardina, seitó, verat, bis, sorell, i també calamars, pops i crustacis pelàgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait dels bancs de peixos que ell ataca.

La tècnica que fa servir per pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lòbul superior de la cua. Aquesta estratègia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet reunir les preses i capturar-les amb més eficiència.

És ovovivípar aplacentari i presenta canibalisme intrauterí. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que mesuren en néixer entre 114 i 159 cm. No obstant això, hi ha constància que el nombre de cries podria ser més gran, ja que s'han trobat vuit fetus viables. [Quan?]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 115.
  • Bellido-Millán, J.M. i Villavicencio-Garayzar, C.J., 2002: Pesqueria artesanal de tiburón en la region central del Golfo de California. A Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autónoma de Nuevo León: 143-152.
  • Compagno, L.J.V., Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of sharks species known to date. Part 1. Hexanchiformes to Lamniformes. 1984: FAO Species Catalogue. FAO Fish. Synop. Núm. 125, 4(1): 1-249.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Kabasakal, H. 1998: A note on the occurrence of the thresher shark, Alopias vulpinus from south-western Black Sea. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom v. 78 (núm. 2): 685-686
  • Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat, plana 64.. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994, ISBN 84-7306-909-9
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. 1985

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]