Peix guilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peix guilla
Thresher shark.jpg
AlopiasVulpesDay.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Lamniformes
Família: Alopiidae
Gènere: Alopias
Espècie: A. vulpinus
Nom binomial
Alopias vulpinus
(Bonnaterre, 1788)
Distribució mundial del peix guilla (en blau).
Distribució mundial del peix guilla (en blau).
Sinònims
  • Alopecias barrae (Pérez Canto, 1886)
  • Alopecias chilensis (Philippi, 1902)
  • Alopecias longimana (Philippi, 1902)
  • Alopecias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Alopias caudatus (Phillipps, 1932)
  • Alopias greyi (Whitley, 1937)
  • Alopias macrourus (Rafinesque, 1810)
  • Alopias pelagicus (non Nakamura, 1935)
  • Alopias superciliosus (non Lowe, 1841)
  • Alopias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Carcharias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Galeus vulpecula (Rafinesque, 1810)
  • Squalus alopecias (Gronow, 1854)
  • Squalus vulpes (Gmelin, 1789)
  • Squalus vulpinus (Bonnaterre, 1788)
  • Vulpecula marina (Garman, 1913)
Captura d'un peix guilla

El peix guilla, pestriu de cua o rabosa (Alopias vulpinus) és un tauró gros que pot arribar als sis metres, però freqüentment és més petit.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És inconfusible per la seua cua amb el lòbul superior molt llarg i estret.
  • Musell curt, espiracle molt reduït, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls.
  • Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal.
  • Les aletes pectorals són llargues i en forma de falç.
  • Dors de color blavós, més clar als flancs. Ventre blanc.
  • El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm.
  • Pot fer 500 kg de pes.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Menja principalment sardina, seitó, verat, bis, sorell, i també calamars, pops i crustacis pelàgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait del banc de peixos que ell ataca.

La tècnica que fa servir per pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lòbul superior de la cua. Aquesta estratègia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet reunir les preses i capturar-les amb més eficiència.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar aplacentari i presenta canibalisme intrauterí. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que mesuren en néixer entre 114 i 159 cm. No obstant això, hi ha constància que el nombre de cries podria ser més gran, ja que s'han trobat 8 fetus viables.

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

La seua carn es pot vendre al mercats dels Països Catalans amb diferents denominacions.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 115.
  • Bellido-Millán, J.M. i Villavicencio-Garayzar, C.J., 2002: Pesqueria artesanal de tiburón en la region central del Golfo de California. A Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autónoma de Nuevo León: 143-152.
  • Compagno, L.J.V., 1984: Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of sharks species known to date. Part 1. Hexanchiformes to Lamniformes. FAO Species Catalogue. FAO Fish. Synop. Núm. 125, 4(1): 1-249.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Kabasakal, H. 1998: A note on the occurrence of the thresher shark, Alopias vulpinus from south-western Black Sea. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom v. 78 (núm. 2): 685-686.
  • Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 64.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix guilla
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.