Pelàgia d'Antioquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pelàgia de Tars».
santa Pelàgia d'Antiòquia

Miniatura amb la llegenda de la santa, voltada de cortesans
verge i màrtir
Nom secular Pelagia
Naixement ca. 289
Antioquia (actual Turquia)
Defunció 304
Antioquia (segons la llegenda, Jerusalem)
Enterrament Mont de les Oliveres (Jerusalem)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 8 d'octubre
Fets destacables Al voltant seu es va desenvolupar una llegenda que la convertí en cortesana penedida i anacoreta
Iconografia Palma del martiri

Pelàgia d'Antioquia (Antioquia, ca. 288 - 304) fou una jove cristiana, morta màrtir. Al voltant seu es va crear una llegenda basada en la vida d'altres personatges. És venerada com a santa per diverses esglésies cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jove de quinze anys, va preferir morir llençant-se des de dalt d'una casa a ésser deshonrada pels soldats durant la persecució de Dioclecià. És esmentada per Ambròs de Milà (De virg. iii. 7, 33; Ep. xxxvii. ad Simplic.) i Joan Crisòstom li dedicà dos sermons.

Llegenda de Pelàgia la cortesana[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, Pelàgia, també anomenada Margarito, era una cortesana i ballarina, famosa entre els joves d'Antioquia. La seva vida dissoluta va acabar quan es convertí al cristianisme per la influència de Sant Nonnus, a qui sentí quan predicava al davant de l'església. Nonnus la confessà i batejà, i Pelàgia va repartir la seva fortuna entre els pobre i es va retirar a una cova a fer penitència, al Mont de les Oliveres. Per prudència, va amagar la seva condició de dona i va prendre el nom de Pelagi. Hi va morir tres anys després, fent vida eremítica, i només llavors es va saber que era una dona.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Sembla que la llegenda combina el nom de la Pelàgia real amb trets extrets d'una altra història, similar a la de Taís d'Alexandria. La figura de Pelàgia s'associa amb la de Marina el Monjo o Margarida d'Antioquia, ja sigui pel nom (Pelàgia vol dir Marina, del mar). Autors com Hermann Usener pensen que és una traslació cristiana de la deessa Afrodita.

Malgrat la historicitat de la màrtir Pelàgia d'Antioquia, la llegenda posterior crea una personalitat totalment llegendària.

A les esglésies de l'ortodòxia es confon amb Marina d'Antioquia (de fet, "Pelàgia", en grec, vol dir "del mar", com "Marina", i això explica que sigui la mateixa persona amb dues variants d'un mateix nom). A Occident, en canvi, es va considerar que els dos noms corresponien a dues persones diferents: avui, la llegenda de les dues santes és similar, però tenen cultes separats.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelàgia d'Antioquia Modifica l'enllaç a Wikidata