Pela-roques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pela-roques
Mascle i femella de pela-roques.
Mascle i femella de pela-roques.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Tichodromadidae
Gènere: Tichodroma
(Illiger, 1811)
Espècie: T. muraria
Nom binomial
Tichodroma muraria
(Linnaeus, 1766)

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també gabeador i al País Valencià totestiu, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pela-roques fotografiat als Pirineus l'any 2007.

Les seues ales són molt amples i exageradament arrodonides, i les manté sovint obertes mentre s'enfila per espadats verticals de forma aparentment espasmòdica.

Observat gairebé sempre adherit a una roca o paret, i molt ocasionalment a terra, ressalta el seu llarg, fi i decorbat bec i el detall de les ales abans esmentat.

La coloració de les ales és tan contrastada (negre i vermell, amb taques blanques arrodonides) que gairebé es podria dir que sembla aposemàtica.

A l'època nupcial destaquen en el mascle la gorja, el coll i les galtes de color negre. La femella (igual que els dos sexes a l'hivern) no té gens de negre pel dessota.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Distribuït per les muntanyes alpines i temperades de la regió Paleàrtica des dels Pirineus fins a l'Himàlaia.

Fora de l'estiu davalla a la terra baixa i hom el pot observar, fins i tot, als penya-segats de la costa. Aleshores és quan s'ha vist a les preses d'Oliana, Sant Ponç i la Baells. Freqüenta també els ponts i les grans parets com ara la del Castell de Cardona. S'ha vist al Montcau i també a Montserrat.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Consumeix mol·luscs, aràcnids i altres artròpodes lapidícoles i fissurícoles que captura sempre en parets, lleixes i rocams inaccessibles a la majoria d'aus.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

A l'estiu es tracta d'una espècie oròfila estricta de caràcter territorial que cria en un extens territori, el qual ocupa des del maig.

El seu niu és un voluminós munt de tiges, molsa i liquen, folrat amb pèl, plomes i llana que la femella construeix als llocs més ombrívols dels Pirineus i dels Prepirineus.[1]

Es creu que només fa una posta de 3-5 ous al maig-juny i que els cova durant 20 dies. Els polls volen pel juliol o agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 97-98. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]