Pelatge dels cavalls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
D'esquerra a dreta : cavalls liart incipient, roig i ruà-castany
Cavalls salvatges
Mustangs

Els cavalls poden presentar-se en colors molt diferents.

El color d'un cavall és el del seu pelatge i s'anomena pelatge o pèl, quan hom fa referència a la coloració general de l'animal. Amb el mateix significat n'hi ha que parlen de capa, roba o mantell.

El pelatge és el conjunt format per la pell, els pèls del cos i les crins de la cua i la crinera. Sovint és interessant i necessari indicar el color dels ulls i el dels unglots o cascs per a identificar del tot un pelatge.

Diversificació dels pelatges[modifica | modifica el codi]

Els diferents pelatges són tan antics com la domesticació del cavall. Els mamífers salvatges acostumen a tenir pelatges molt semblants dins de la mateixa espècie. La cria en captivitat afavoreix l'aparició i transmissió de pelatges diferenciats dels més habituals.[1][2]

Els pobles en contacte amb el cavall s'adonaren dels diferents colors que podien mostrar i, en molts casos, anomenaren cada varietat amb un terme diferent.[3] Les terminologies tradicionals es basen en l'aspecte exterior del pelatge.

Avenços genètics[modifica | modifica el codi]

Des de Mendel se suposava que els pelatges tenien un origen genètic. Els progressos assolits en els darrers cinquanta anys han estat notables. Actualment es coneixen els gens i els mecanismes biològics de molts pelatges. Però encara hi ha molts detalls desconeguts i alguns casos en fase de discussió. Els nous coneixements permeten i exigeixen una terminologia de pelatges basada en els genotips. Per sort, les terminologies tradicionals (basades en els fenotips) poden aplicar-se a les terminologies actualitzades (inspirades en els genotips) sense gaires canvis.

Exposició general dels pelatges[modifica | modifica el codi]

Per a facilitar l’estudi dels pelatges i la memorització dels termes que els designen és útil presentar-los de forma global amb l’auxili d’alguna classificació. Les classificacions convencionals basades en l’aspecte exterior (fenotips) dificulten molt l’aprenentatge del tema. És més fàcil ajudar-se d’una classificació basada en la genètica associada als mateixos pelatges. Hi ha diverses classificacions possibles, cadascuna amb termes auxiliars convencionals (del tipus “pelatges bàsics”, “pelatges diluïts”, “modificadors”, “patrons de blanc”, etc.) que han d’entendre’s en relació amb cada classificació.

En aquest article se seguirà la classificació següent :

Pelatges bàsics[modifica | modifica el codi]

En el cas dels cavalls, la denominació de pelatge bàsic és convencional i usada per molts autors i centres especialitzats. Els pelatges bàsics es defineixen a partir del color de pèls i crins i serveixen de punt de partida per a explicar la resta de pelatges.

Els pelatges bàsics pròpiament dits[modifica | modifica el codi]

Hi ha 4 pelatges bàsics:[6]

  • negre
  • bru
  • castany
  • roig

Només hi ha dos pigments que determinen els colors dels cavalls:[7]

Els cavalls tenen tots dos pigments, eumelanina i feomelanina. Els quatre pelatges “bàsics” resulten del contingut dels pigments anteriors en pèls i crins. Els pelatges bàsics poden ser descrits indicant únicament el color dels pèls del cos i el color de les crins de la cua i la crinera. Les seves tonalitats són relativament fosques, en el sentit que no estan afectats per cap dilució. La tonalitat del pelatge del cos és uniforme ja que no están modificats per cap patró. Poden tenir marques blanques singulars, que es consideren a part del pelatge en si mateix.

Cavall negre: els cavalls negres tenen negres els pèls i les crins.  
Cavall de pelatge bru: els cavalls bruns semblen negres però amb zones rogenques al musell, la bragada i els flancs.  
Cavall castany: els cavalls castanys tenen els pèls del cos castanys i les crins negres.  
Cavall roig: els cavalls roigs, sors o alatzans tenen els pèls del cos roigs. La cua i la crinera poden ser del mateix color, més fosques o més clares i fins i tot lavades o blanques.  

Aspectes genètics[modifica | modifica el codi]

Els 4 pelatges bàsics són causats per dos gens (el gen extensió i el gen agutí) segons la taula següent:

Fenotipus Genotipus
Extensió
Agutí
Negre E/- a/a
Bru E/- At/-
Castany E/- A/-
Alatzà, roig e/e -/-

Els pelatges negres resulten de l'absència d'al·lels agutí (indicada per a/a) i de la presència d'almenys un al·lel extensió (indicada per E/-; que equival a E/E, o bé E/e).

Els pelatges bruns són causats per almenys un al·lel E (E/-) i almenys un al·lel At.

Els pelatges castanys resulten de l'acció d'almenys un al·lel E i almenys un al·lel A.

Els pelatges alatzans impliquen dos al·lels e (e/e) amb presència o absència d'al·lels agutí (indicat per -/-).

Pelatges diluïts[modifica | modifica el codi]

En el cas dels cavalls, s'anomena pelatge diluït al tipus de pelatge que resulta de l'acció dels gens de dilució sobre els pelatges bàsics. Els pelatges diluïts són de tonalitats més clares que les dels pelatges bàsics.

Dilucions. Gens de dilució[modifica | modifica el codi]

Hi ha 5 gens de dilució admesos, que provoquen 5 tipus de dilució corresponents :

Dilució crema. Pelatges diluïts crema[modifica | modifica el codi]

Pot ser simple (Cr) o doble (Cr Cr).[8]

Ocasiona 8 pelatges diluïts crema (els termes en anglès entre parèntesis):

  • negre + Cr = negre fumat (smoky black)
  • negre + CrCr = negre crem (smoky cream)
  • bru + Cr = bru fumat (smoky brown)
  • bru + CrCr = bru crem (brown cream)
  • castany + Cr = falb crema (buckskin)
  • castany + CrCr = perlí (perlino)
  • roig + Cr = palomino, ros (palomino)
  • roig+CrCr = crem (cremello).
Els cavalls negre-fumats semblen negres.(El de la foto és negre).  
Els cavalls bru-fumats semblen bruns amb zones groguenques i no pas roges.(El de la foto és bru)  
Els cavalls falb-crema són daurats amb cua i crinera negres.  
Els cavalls palomino són daurats amb cua i crinera blanques.  

Dilució dun o salvatge[modifica | modifica el codi]

En forma simple ( Dd ) o doble ( DD ) provoca els mateixos resultats, quatre pelatges diluïts dun .[9]


  • Negre + D_ = pèl de rata, burell, cendrós.....(grullo, blue dun, black dun)[10]
  • Bru + D_ = bru-dun, brunell (?)..................(brown dun ?)
  • Castany+ D_ = falb-dun..........................(dun, yellow dun)[11]
  • Roig +D_ = roig-dun, baig (?)..................(red dun)[12][13]

Dilució argentada[modifica | modifica el codi]

La dilució argentada es representa genèticament per la lletra Z.[14]

. Dilueix el pigment negre de forma peculiar: canviant els pèls del cos unes vegades a una tonalitat xocolata o castanya i d’altres provocant un aspecte grisenc amb rodadures (d’aquí el terme anglès “dappled”). Les crins negres es transformen en blanques o lavades. Els pelatges que sense dilució argentada serien:

  • negres, es transformen en “roigs- crins blanques”, o en “grisencs rodats-crins blanques”
  • bruns, es transformen com els negres
  • castanys, les parts negres de les extremitats es dilueixen a rogenques o grisenques
  • roigs, conserven l’aspecte original (no es dilueixen).

Dilució champagne[modifica | modifica el codi]

Els poltres champagne neixen amb la pell rosada i ulls verds o blaus. Amb el temps la pell es va enfosquint i mostra un aspecte pigarrat característic (diferent del pigarrat dels cavalls pigats o appaloosa) i els ulls esdevenen de color avellana. Pel que fa a pèls i crins, la dilució champagne trasforma els que serien negres en color xocolata, i els que (sense dilució) serien roigs en daurats. El gen champagne es representa per Ch i té dos al·lels : Ch, ch. Els cavalls chch no són champagne. Els heterozigòtics champagne, Chch, i els homozigòtics CcCh presenten fenotipus sensiblement idèntics.

Variants possibles :

  • Negre + Ch _= negre-champagne = “Classic Champagne”
  • Bru + Ch_ = bru-champagne = “Sable Champagne”
  • Castany + Ch_ = castany-champagne =“Amber Champagne”
  • Roig + Ch_ = roig-champagne = “Gold Champagne”.

Dilució pearl[modifica | modifica el codi]

La dilució pearl ( Prl ) és un xic complicada d’explicar a causa de la mancança d'informació. Els dos al·lels del gen pearl poden ser :

  • prl prl……….no hi ha dilució pearl
  • Prl prl……….dilució pearl heterozigòtica o simple
  • Prl Prl……….dilució pearl homozigòtica o doble.

En forma simple, els fenotips dels cavalls portadors no es distingeixen dels que no porten la dilució. Sembla que la pell és una mica diluïda i pigarrada, però ni pèls ni crins no varien. En forma doble sembla que la pell i els pelatges es dilueixen. La pell esdevé rosada i els pèls i crins molt més clars. En el cas de cavalls roigs tots els articles consultats indiquen que els pèls i crins esdevenen d’un color d’albercoc madur (el nom oficial de la dilució fou durant uns dies “Apricot dilution”). De cavalls genèticament “negres + Prl Prl”, sembla que n’hi ha un cas en un cavall PRE de nom Avispado I. Una imatge del cavall mostra un color del cos molt clar (albercoc molt clar?) mentre que la cua i la crinera són molt més fosques (albercoc molt fosc?). De confirmar-se aquest cas sembla que tots els pelatges bàsics Pr lPrl mostrarien un color clar al cos i cues i crineres diluïdes en proporció menor (sempre considerant el color que haurien tingut de no ser portadors de la dilució pearl).

Un cas particular és el dels cavalls Prlprl Crcr, portadors crema simple i pearl simple, que mostren un pelatge semblant al dels doble-diluïts crema (Cr Cr). Negre-crem, bru-crem, perlí, crem i pearl-crem presenten un pelatge blanquinós difícil de identificar a ull nu.

Pelatge que segueix un patró[modifica | modifica el codi]

En el cas del pelatge dels cavalls, hi ha un tipus de pelatge que segueix un patró. Alguns dels pelatges dels cavalls denominats amb un terme tradicional (ruà, clapat, tord) segueixen en cada cas un patró característic. Els pelatges bàsics i els diluïts poden ser descrits indicant en color de pèls i crins. Els pelatges que segueixen un patró, per tal de ser descrits correctament, necessiten que s'indiqui la distribució dels pèls sobre el cos, a més del seu color.

Un pelatge-patró particular (per exemple negre-ruà) es pot imaginar com la superposició d'un patró imaginari i genèric (patró ruà) damunt del pelatge bàsic de base (negre en el cas de l'exemple).

Patrons de pelatge[modifica | modifica el codi]

Hi ha cinc patrons principals de pelatge, sovint designats com a patrons de blanc,:[15]

Pelatges tacats: Taques blanques al cos.  
Pelatges lleopard: Pell pigada.Taques variables.  
Pelatges ruans: Pèls blancs "afegits" al cos.  
Pelatges liarts: Canosos progressius.  
Pelatges rabicanos: Pèls blancs "afegits" als costats. Base de la cua blanca.  

Altres patrons[modifica | modifica el codi]

Els patrons possibles no es limiten als patrons de blanc. Hi ha patrons genèrics que es basen en la distribució de pèls negres o més foscos sobre els pelatges de base, en dilucions localitzades o en les característiques particulars dels pèls. Alguns d'aquests patrons són:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. . Ann T. Bowling, Anatoly Ruvinsky; The Genetics of the Horse; ISBN 978-0851994291
  2. . Brindle pattern
  3. . Sponenberg; Dilutions
  4. . Bowling; Dilutions
  5. . New Dilutions / Barbara Kostelnick


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DARWIN, Charles. The Variation of Plants and Animals under Domestication [1]
  2. CLUTTON-BROCK, Juliet. A natural history of domesticated mammals
  3. Color and culture: practice and meaning from antiquity to abstraction Per John Gage
  4. 4,0 4,1 4,2 Pàgina en anglès sobre els pelatges bàsics
  5. SPONENBERG, Dan Phillip (2003-04-11) [1996-01-15]. "4/Patterns of White Occurring on Base Colors". A: Equine Coat Color Genetics. Wiley-Blackwell (2 ed.), p. 215. ISBN 978-0813807591.
  6. Pàgina web en anglès sobre els colors bàsics del pelatge dels cavalls
  7. SPONENBERG, Dan Philip. Equine color genetics.
  8. Locke, MM. «The cream dilution gene, responsible for the palomino and buckskin coat colors, maps to horse chromosome 21». Animal Genetics, vol. 32, 6, 2001, pàg. 340–343. DOI: 10.1046/j.1365-2052.2001.00806.x. PMID: 11736803. «The eyes and skin of palominos and buckskins are often slightly lighter than their non-dilute equivalents.»
  9. "Dun Zygosity Test." Veterinary Genetics Lab, University of California, Davis. Web page accessed December 4, 2009
  10. Vídeo. Cavall pèl de rata.(anglès)
  11. Vídeo. Cavall falb dun.(anglès)
  12. Vídeo. Cavall baig1.(anglès)
  13. Vídeo. Cavall baig2.(anglès)
  14. Brunberg E, Andersson L, Cothran G, Sandberg K, Mikko S, Lindgren G. «A missense mutation in PMEL17 is associated with the Silver coat color in the horse». BMC Genet., vol. 7, 2006, pàg. 46. DOI: 10.1186/1471-2156-7-46. PMC: 1617113. PMID: 17029645.
  15. Sponenberg, Dan Phillip [1996-01-15]. «4/Patterns of White Occurring on Base Colors». A: Equine Coat Color Genetics. 2. Wiley-Blackwell, 2003-04-11, p. 215. ISBN 978-0813807591 [Consulta: 3 agost 2008]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Documents sobre termes tradicionals de pelatge[modifica | modifica el codi]

Capítol XLIX : "E aparech li be que fos hom honrat, que ell vench cavalcant en hun cavall liart molt bell; e la sella e el pitral era obrat ab fulla d'aur, el fre e les regnes de seda ab platons de argent e ab obra entretallada, e pedres e ab perles encastrades".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelatge dels cavalls