Peltasta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'un peltasta

Els peltastes (en grec πελταστής, derivat de πέλτη/pelt "escut lleuger", en llatí, Pelta rion) és, des del segle IV aC, la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Se l'anomenava així per la seva escut de vímet (Pelta). Segons Aristòtil, aquest no tenia vora i estava folrat amb pell de cabra o d'ovella. També sembla donar a entendre que era rodó.

En l'art es reprodueix a la Pelta en forma de mitja lluna. La Pelta apareix representada a vegades amb una sola nansa, i altres amb dos agafadors, com els escuts hoplites. Tenia també una corretja per transportar ..
Apareix també en l'art escita i podria haver estat un tipus comú d'escut a l'Europa central.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Peltasta agrià

Al període arcaic de Grècia, la tradició marcial grega havia estat enfocada gairebé exclusivament sobre la infanteria pesada o hoplita.

Xenofont narra diverses anècdotes sobre els peltastes, que, en saltar palissades amb els escuts a l'esquena, a vegades s'enganxaven i quedaven penjant de les corretges.

L'estil de lluita usat pels peltastes es va originar a Tràcia i els primers peltastes grecs van ser reclutats a les ciutats gregues de la costa tràcia. Portaven la indumentària tradicional de la seva terra: capa adornada, botes altes i barret frigi de pell de guineu amb orelleres. No portaven armadura. Les seves armes eren les javelines, sovint amb un propulsor per incrementar el seu poder de penetració.

Se'ls va emprar per primera vegada durant la guerra del Peloponès. Molts mercenaris peltastes van ser probablement reclutats a Grècia.

Han estat trobats alguns gots mostrant també hoplites (homes portant cascs corintis, gamberes si cuirasses, agafant llances hoplites) portant Pelta. Sovint, les Amazones són mostrades amb equipament peltastes.

Aquestes tropes lleugeres havien estat tractades sempre com a forces inferiors, i se les feia servir només en escaramussa s. Al principi, no formaven més que una tropa de suport, utilitzada contra la càrrega de la cavalleria. Amb el llançament massiu dels seus javelines, i després utilitzant seguida les seves espases. Servien igualment per la persecució dels vençuts.

No obstant això, donat el cost reduït de l'equipament, cossos importants van poder ser constituïts, i van aconseguir èxits davant els hoplites més fortament armats, com en la Batalla de Lequeó: a 390 aC, un jove atenenc, Ifícrates, al capdavant d'un grup de peltastes ben entrenats i disciplinats, va aconseguir aniquilar una «mora» espartana (unitat de combat de 576 homes). Aquesta gesta li va assegurar a Ifícrates un lloc a la història militar i va fer que variés radicalment l'actitud dels grecs pel que fa als peltastes, fins al punt que el 349 aC, Atenes va enviar contra Filip II de Macedònia un exèrcit compost únicament de peltastes i un petit esquadró de cavalleria.

En el relat de Diodor de Sicília, a Ifícrates se li atribueix el rearmament dels seus homes amb llargues llances, potser al voltant del 374 aC Aquesta reforma podria haver produït un tipus de peltastes armats amb un petit escut, una espasa, i una llança en lloc de javelines. Algunes autoritats, com J.G.P. Best, declaren que aquests últims peltastes no eren autèntics peltastes en el sentit tradicional, sinó hoplites lleugerament armats que portaven la Pelta juntament amb llargues llances, combinació que ha estat interpretada com un avantpassat directe de la falange macedònia.

No obstant això, apareixen llances a il·lustracions de peltastes abans de l'època de Ifícrates i alguns peltastes van poder haver portat tant llances com javelines com substitutes d'aquestes.

Al segle IV aC, els peltastes sembla que també van usar cascs i armadura de lli.

A l'exèrcit macedoni, els cossos de hispapistes juguen un paper idèntic amb, però, un armament una mica diferent. Alexandre el Gran va emprar peltastes procedents de les tribus tràcies del nord de Macedònia, en particular dels Agrians.

Al segle III aC, els peltastes van ser gradualment substituïts per Tureóforos. Les últimes referències als peltastes poden, de fet, referir-se al seu estil d'equipament quan la paraula peltastes es va convertir en sinònim de mercenari.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peltasta Modifica l'enllaç a Wikidata