Península de Beara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 51° 43′ 48″ N, 9° 50′ 24″ O / 51.73000,-9.84000

Localització de la Península de Beara
La Península de Beara visa per Healy Pass

La península de Beara (gaèlic irlandès Béarra) és una de les cinc penínsules localitzades en la costa sud-oest d'Irlanda, limítrof amb el riu Kenmare (realment una badia), al costat septentrional, i amb la badia de Bantry, al sud. Té dues serres que recorren el seu centre: les muntanyes Caha i les muntanyes Slieve Miskish. La part septentrional de la península, des de Kenmare fins a prop d'Ardgroom, està al comtat de Kerry, mentre que la resta queda en el comtat de Cork.

Beara és un nom col·loquial per a la zona encara que no està geogràficament definida; en realitat està a cavall de dues administracions comtals i no s'usa oficialment per cap administració civil o per An Post (el servei postal irlandès).

Història[modifica | modifica el codi]

Beara va ser la seu tradicional del poder dels O'Sullivan Beare i era un dels últims punts de resistència nadiua irlandesa després de la batalla de Kinsale. A Allihies, en la punta de Beara, s'hi van explotar les mines de coure i va ser immortalitzada en la novel·la de Daphne du Maurier Hungry Hill.

Una placa col·locada per la societat històrica de Beara ofereix la següent explicació de l'origen del nom:

« Als primers segles abans de Crist, Conn Céad Cathach (Conn de les cent batalles) va lluitar una ferotge batalla contra Owen Mór, rei d'Irlanda a Cloch Barraige. Owen va ser ferit greument en la batalla. Aquells dels seus seguidors que van sobreviure el van portar a Inis Greaghraighe (avui coneguda com a illa de Bere) un lloc segur per a què es recuperés. Allí, la fada Eadaoin el va portar a la seva grianán (emparrat) on ella el va curar fins que va recobrar la salut. Actualment, aquest lloc es coneix com a Greenane.

Owen i els seus seguidors van navegar cap al sud fins que van arribar a Espanya. Allí es va trobar i es va casar amb Beara, filla del rei de Castella.
Després Owen, Beara i un gran exèrcit van navegar des d'Espanya i van desembarcar a Greenane. Owen va portar la seva esposa fins al pujol més alt de l'illa i mirant a l'altre costat de la badia va anomenar tant l'illa com tota la península 'Beara' en honor de la seva esposa. Rossmacowen, Kilmacowen i Buaile Owen molt probablement van rebre el seu nom per Owen Mór i el seu fill. Segons una tradició local l'esposa d'Owen, la princesa Beara, va morir i va ser enterrada a Ballard Commons, vall remota i pacífic entre Maulin i les muntanyes Knocknagree.

»

Atraccions turístiques[modifica | modifica el codi]

Les principals atraccions turístiques tradicionals en la península són les ruïnes del castell de Dunboy, la mansió Puxley, el museu de mines de coure a Allihies, l'illa d'Illnacullen a Glengarriff (mantinguda per l'OPW), el jardins Derreen (de propietat privada però oberta al públic) i el Museu de les mines de coure d'Allihies.

L' "Anell de Beara" és una sendera turístic per a cotxes que segueixen les carreteres durant al voltant de 195 quilòmetres que envolta la península. Comença a Kenmare, creua el pas de Healy a través d'Adrigole, passa Castletownbere, Allihies i gira enfront de l'illa de Dursey, Eyeries i Ardgroom, acabant a Glengarriff. La zona té una llarga connexió amb el mar; Castletownbere és un dels ports pesquers més grans d'Irlanda i té instal·lacions pel busseig i la vela.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu Annals d'Inisfallen (AI)

  • AI868.2 Dubthach de Bérre, un home instruït, hi resta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]