Península Ibèrica

De Viquipèdia

La península Ibèrica, o Ibèria, és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Està separada del continent africà per l'Estret de Gibraltar, que comunica la Mediterrània i l'Atlàntic. Geogràficament, emmarca els territoris continentals d'Espanya (tret de la Vall d'Aran, les aigües de la qual drenen vers el riu Garona), Portugal, Andorra, l'enclavament de Gibraltar i l'Alta Cerdanya francesa. Compta amb 582.925 km².

Des del punt de vista latitudinal, la Península Ibèrica està a latituds mitjanes: entre els 43º47'N de l'Estaca de Bares i els 36º01'N de Tarifa (Cadis). El paral·lel 40 parteix per la meitat la península, i es troba a una distància mitjana entre el Pol Nord i la línia equatorial. Aquesta situació geogràfica té unes implicacions climàtiques importants com el predomini d'un clima temperat, amb dues estacions ben diferenciades (hivern i estiu) i altres dues de transició (tardor i primavera). Tot i això existeix una forta diversitat climàtica.

El seu nom prové del riu Iber, probablement l'actual Ebre, tanmateix també és possible que fós el Guadalquivir, o un altre riu de la província de Huelva on textos molt antics hi esmenten un riu anomenat Iberus, i un poble al que anomenen "ibers". Des de molt temps ençà els grecs estaven acostumats dir a la península com a Ibèria.

La seua frontera natural amb la resta del continent (o isme) és la serralada dels Pirineus i es troba envoltada per les mars Cantàbrica pel nord, Mediterrània per l'est i sud, i l'oceà Atlàntic per l'oest.

[edita] Litologia

La Peninsula Ibèrica s'ha dividit (segons Eduardo Hernández-Pacheco) en tres tipus de litologies predominants:

• Silícia. Correspon a la meitat occidental i alguns nuclis dispersos dels Pirineus, Sistema Ibèric, Sistema Bètic i la Serralada Costeranera catalana. Predominen materials de tipus granític (granit, pissarra, gneis i quarcita), els més antics de l'era Primària i anteriors. Es tracta de roques endògenes molt metamorfitzades degut a les fortes pressions i altes temperatures a les que han sigut sotmeses, i també a l'intensa activitat volcànica. Aquests materials normalment van quedar coberts per depòsits sedimentaris i afloren posteriorment a causa de l'erosió. L'acció de l'aigua els descompon i sorgeixen formes arrodonides i suaus com els doms i amuntonaments a les vessants muntanyencs (berrocals o gravera).

• Calcària. Dibuixa una "z" invertida a la part oriental del mapa, ocupant els Pirineus, Sistema Ibèric i Sistema Bètic. També la serra de l'Estrela a Portugal. Es tracta de roques sedimentàries carbonatades d'origen predominantment marí de l'era Secundària o Mesozòic. La roca calcària i els conglomerats són les més abundants, encara que també són destacables les pedres arenoses o gres i les margues. Aquestos materials resulten de la sedimentació mesozoica i s'elevaren durant el plegament alpí. El modelat del terreny està caracteritzat pel fenòmen carst amb diverses formacions com les dolines, poljés, congosts, coves i avencs.

• Argilosa. Ocupa les planes litorals de la meitat oriental i les depressions (de l'Ebre, del Guadalquivir i de la Meseta). Els materials característics són sedimentaris i continentals, de l'era Terciària i Quaternària (argiles i margues). Es tracta dels terrenys més recents i que, per tant, no s'han vist afetats per cap orogènia i es disposen en relleus plans, on l'erosió genera estructures tabulars (turons testimoni, moles, taules, etc.) o de relleu en costa si existeix un petita inclinació. Les roques de la litologia argilosa són impermeables i els corrents d'aigua tenen un gran poder erosiu. Així, en zones humides es produeixen lliscaments de colades; però els paisatges peninsulars més típics en àrees semiàrides o àrides on, davant l'escassa vegetació, l'acció dels rierols genera xaragalls en un paisatge característic de bad lands.

[edita] Relleu

Geològicament, com a tret especial, la major part de la seva superfície continental és configurada com un altiplà quasi completament pla a una alçada de 600 metres sobre el nivell del mar. El seu litoral nord, nord-est i oest és rocallós i amb penya-segats, mentre que els litorals mediterranis són més suaus, amb platges grans. Les costes són bastant rectilínies, el que dificulta la penetració de l'influència marina, excepte a Galícia amb un litoral molt més retallat per les ries.

[edita] Ciutats principals

Madrid,Barcelona,València,Lisboa,Porto, Sevilla,Saragossa,Màlaga,Bilbao / Bilbao,Alicante/Alacant,Vigo,Valladolid,Oviedo,San Sebastian/Donostia,Santander,Còrdova,Granada,Amadora,Gaia,Múrcia, Vitoria/Gasteiz,Badajoz,Tarragona,Pamplona, Braga,Coimbra,Aveiro,Viseu,Setúbal,Évora,Faro,Andorra la Vella,Gibraltar.