Pengő

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bitllet de 10 pengő (1936)

El pengő va ser una antiga moneda d'Hongria, que va estar vigent entre el 21 de gener de 1927 i el 31 de juliol de 1946, quan va ser canviada pel florí hongarès o fòrint després d'un període d'intensa inflació. El pengő estava dividit en 100 fillér, subdivisió que es va conservar per al recentment creat fòrint.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Després de la Primera Guerra Mundial, la corona austrohongaresa (krone) va sofrir una alta taxa d'inflació. A Hongria es va introduir una nova moneda, el pengő, valorada en 12.500 corones; un quilogram d'or equivalia a 3.800 pengő. Tot i això, a diferència del cas de la corona austrohongaresa, mai es va encunyar cap pengő d'or.

Fi del pengő[modifica | modifica el codi]

El pengő va perdre el seu valor després de la Segona Guerra Mundial, en què va sofrir la taxa més alta d'inflació de tots els temps. El pengő va ser revaluat, però això no va aturar l'espiral d'inflació i els preus continuaven fora de control. Cada vegada s'introduïen denominacions més altes en els bitllets emesos, fins que es va arribar a un màxim de mil trilions (1021) de pengő (vegeu imatge), que va ser impresa però mai emesa. La denominació més alta en ús va ser de cent trilions (1020) de pengő (vegeu imatge).

L'economia hongaresa solament va poder estabilitzar-se amb la introducció d'una nova moneda, i així l'1 d'agost del 1946 es va introduir el florí o fòrint, a raó de 400.000 quatrilions (4×1029) de pengő per fòrint.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pengő