Penicillium roqueforti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Penicillium roqueforti
Formatge Blue Stilton, mostrant les venes de Penicillin roqueforti.
Classificació científica Edita
Regne: Fungi
Fílum: Ascomycota
Classe: Eurotiomycetes
Ordre: Eurotiales
Família: Trichocomaceae
Gènere: Penicillium
Espècie: P. roqueforti
Nomenclatura binomial
Penicillium roqueforti
Thom. (1906)

Penicillium roqueforti és un fong sapròfit dins la família Trichocomaceae. Està estès a la natura, es pot aïllar del sòl, de la matèria orgànica en descomposició i en les plantes. El seu principal ús industrial és la producció de formatges blaus, agents saboritzants, antifúngics, polisacàrids, proteases i altres enzims. Aquest fong és un constituent del formatge roquefort, formatge Stilton, Blau danès, formatge Cabrales i altres formatges blaus que els humans es mengen des de l'any 50 d.C.; el formatge blau es menciona en la literatura des de l'any 79d.C., quan Plini el Vell menciona el seu ric gust.[1]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Thom el va descriure l'any 1906, P. roqueforti era inicialment una espècie heterogènia de fong blau-verdós esporulant. Van ser agrupats en diferents espècies basant-se en diferències de fenotip, però més tard es combinà en una sola espècie per part de Raper i Thom (1949). El grup P. roqueforti es va reclassificar l'any 1996 gràcies a l'anàlisi molecular de les seqüències de l'ADN ribosòmic. Abans estava dividit en dues varietats que feien formatges (P. roqueforti var. roqueforti) i que produïa la toxina patulina (P. roqueforti var. carneum), P. roqueforti va ser reclassificat en tres espècies anomenades P. roqueforti, P. carneum i P. paneum.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Com que aquest fong no forma cossos fructífers visibles, les descripcions estan basades en característiques macromorfològiques de les colònies en cultius estàndard en agar i en característiques microscòpiques.[3]

P. roqueforti és conegut com una de les floridures més comunes que espatllen els ensitjats de plantes farratgeres.[4][5][6][7][8] També és una de les diverses floridures que espatllen el pa.

Usos[modifica | modifica el codi]

El principal ús és fer formatges com el Roquefort[9] i alguns altres formatges blaus. Algunes de les seves soques es fan servir per produir antibiòtics, saboritzants i fragàncies. La seva textura és quitinosa.

Metabòlits secundaris[modifica | modifica el codi]

La majoria de les soques d'aquest fong poden produir metabòlits secundaris perjudicials, alcaloides i altres micotoxines sota certes condicions.[10][11][12][13] L'aristoloquè és un sesquiterpenoide produït per P. roqueforti, i és un possible precursor de la toxina PR toxina, que el fong fa en grans quantitats.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penicillium roqueforti
  1. «The Cheese Companion: The ... - Google Book Search». [Consulta: 2008-12-03].
  2. Boysen M, Skouboe P, Frisvad J, Rossen L.. «Reclassification of the Penicillium roqueforti group into three species on the basis of molecular genetic and biochemical profiles». Microbiology (Reading, Engl.), vol. 142, 3, 1996, pàg. 541–9. DOI: 10.1099/13500872-142-3-541. PMID: 8868429.
  3. O'brien M, Egan D, O'kiely P, Forristal PD, Doohan FM, Fuller HT. «Morphological and molecular characterisation of Penicillium roqueforti and P. paneum isolated from baled grass silage». Mycol. Res., vol. 112, Pt 8, August 2008, pàg. 921–32. DOI: 10.1016/j.mycres.2008.01.023. PMID: 18554890.
  4. Skaar I. (1996). Mycological survey and characterisation of the mycobiota of big bale grass silage in Norway. PhD thesis, Norwegian College of Veterinary Medicine, Oslo.
  5. Auerbach H, Oldenburg W, Weissbach F. «Incidence of Penicillium roqueforti and roquefortine C in silages». Journal of the Science of Food and Agriculture, vol. 76, 4, 2008, pàg. 565–572. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0010(199804)76:4<565::AID-JSFA990>3.0.CO;2-6.
  6. Nielsen KF, M.W. Sumarah, Frisvad JC, Miller JD. «Production of metabolites from the Penicillium roqueforti complex». Journal of Agricultural and Food Chemistry, vol. 54, 10, 2006, pàg. 3756–3763. DOI: 10.1021/jf060114f. PMID: 19127756.
  7. Mansfield MA, Kuldau GA. «Microbiological and molecular determination of mycobiota in fresh and ensiled maize silage». Mycologia, vol. 99, 2, 2007, pàg. 269–78. DOI: 10.3852/mycologia.99.2.269. PMID: 17682779.
  8. Boysen ME, Jacobsson KG, Schnürer J. «Molecular Identification of Species from the Penicillium roqueforti Group Associated with Spoiled Animal Feed». Appl. Environ. Microbiol., vol. 66, 4, April 2000, pàg. 1523–6. DOI: 10.1128/AEM.66.4.1523-1526.2000. PMC: 92017. PMID: 10742236.
  9. Kinsella JE, Hwang DH. «Enzymes of Penicillium roqueforti involved in the biosynthesis of cheese flavour». CRC Crit Rev Food Sci Nutr, vol. 8, 2, November 1976, pàg. 191–228. DOI: 10.1080/10408397609527222. PMID: 21770.
  10. Möller, T.; Åkerstrand, K.; Massoud, T.. «Toxin-producing species ofPenicillium and the development of mycotoxins in must and homemade wine». Nat. Toxins, vol. 5, 2, 1997, pàg. 86–9. DOI: 10.1002/(SICI)(1997)5:2<86::AID-NT6>3.0.CO;2-7. PMID: 9131595.
  11. Finoli C, Vecchio A, Galli A, Dragoni I. «Roquefortine C occurrence in blue cheese». J. Food Prot., vol. 64, 2, February 2001, pàg. 246–51. PMID: 11271775.
  12. Erdogan A, Sert S. «Mycotoxin-forming ability of two Penicillium roqueforti strains in blue moldy tulum cheese ripened at various temperatures». J. Food Prot., vol. 67, 3, March 2004, pàg. 533–5. PMID: 15035369.
  13. O'Brien M, Nielsen KF, O'Kiely P, Forristal PD, Fuller HT, Frisvad JC. «Mycotoxins and other secondary metabolites produced in vitro byPenicillium paneum Frisvad and Penicillium roqueforti Thom isolated from baled grass silage in Ireland». J. Agric. Food Chem., vol. 54, 24, November 2006, pàg. 9268–76. DOI: 10.1021/jf0621018. PMID: 17117820.
  14. Proctor RH, Hohn TM. «Aristolochene synthase. Isolation, characterization, and bacterial expression of a sesquiterpenoid biosynthetic gene (Ari1) from Penicillium roqueforti». J. Biol. Chem., vol. 268, 6, February 1993, pàg. 4543–8. PMID: 8440737 [Consulta: 3 desembre 2008].