Pensament
De Viquipèdia
El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell. En tant que activitat fonamental de l'ésser humà, és estudiat per diverses disciplines, entre les que destaquen la filosofia i la psicologia. L'objectiu bàsic del pensament és dotar de significat al món exterior i a un mateix, manipulant la informació. La intel·ligència és l'habilitat personal per pensar d'una manera més efectiva. Segons la concepció emprada, un pensament pot ser sinònim d'idea o l'acte de produir-la
Taula de continguts |
[edita] Definicions
- Imatge: són les representacions virtuals que tenen tots els éssers humans des de la seva concepció sobre el procés psicològic racional, subjectiu i intern de conèixer, comprendre, jutjar i raonar els processos, objectius i fets.
- Pensament: fenomen psicològic racional, objectiu i extern derivat del pensar per a la solució de problemes que ens afligeixen dia rere dia.
- Llenguatge: és la funció d'expressió del pensament en forma escrita per a la comunicació i l'enteniment dels éssers humans. Ens planteja dues definicions de pensament, una de les quals es relaciona directament amb la resolució de problemes.
"El procés de pensament és un mitjà de planificar l'acció i de superar els obstacles entre el que hi ha i el que es projecta".
"El pensament es podria definir com imatges, somieigs o aquesta veu interior que ens acompanya durant el dia i en la nit en forma de somnis".
L'estructura del pensament o els patrons cognitius són la bastida mental sobre el que conceptualitza la nostra experiència o la nostra realitat.
[edita] Característiques
- El pensar lògic es caracteritza perquè opera mitjançant conceptes i raonaments.
- Hi ha patrons que tenen un començament en el pensament i fa que el pensament tingui un final, això passa en mil·lèsimes de segons, al seu torn milers de començaments i finals fan d'això un pensament lògic, això depèn del mitjà de fora i per estar en contacte amb això depenem dels cinc sentits.
- El pensar sempre respon a una motivació, que pot estar originada en l'ambient natural, social o cultural, o en el subjecte pensant.
- El pensar és una resolució de problemes. La necessitat exigeix satisfacció.
- El procés del pensar lògic sempre segueix una determinada direcció. Aquesta direcció va a la recerca d'una conclusió o de la solució d'un problema, no segueix pròpiament una línia recta sinó més aviat zigzaguejant amb avenços, parades, rodejos i fins retrocessos.
- El procés de pensar es presenta com una totalitat coherent i organitzada, pel que fa als seus diversos aspectes, modalitats, elements i etapes.
- El pensament és simplement l'art d'ordenar les matemàtiques, i expressar-les a través del sistema lingüístic.
- Les persones tenen una tendència a l'equilibri, una mena d'impuls cap al creixement, la salut i l'ajustament. Hi ha una sèrie de condicions que impedeixen i bloquegen aquesta tendència, l'aprenentatge d'un concepte negatiu de si mateix, és potser una de les condicions bloquejadors més importants. Un concepte equivocat o negatiu de si mateix deriva d'experiències de desaprovació o ambivalència cap al subjecte en les etapes primerenques de la seva vida.
[edita] Components del pensament
El pensament és una operació complexa que consta de diversos components. Els més reconeguts són els següents:
[edita] La percepció
En contra del racionalisme, que considerava els sentits enganyosos, es pensa que la percepció té un paper fonamental proveint de dades el pensament. La percepció va més enllà de la simple sensació, és l'ordenació que fa el cervell del que li arriba mitjançant el món exterior a través de la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte o el gust. Per l'empirisme és la font fonamental del coneixement.
[edita] La memòria
La memòria permet emmagatzemar pensaments sota la forma de records i recuperar-los quan és necessari. És bàsica per a la supervivència i possibilita l'aprenentatge. La memòria condiciona en part la percepció, donant un significat o un altre a allò nou per encabir-ho dins el sistema general de pensament. S'acostuma a distingir entre memòria a curt termini i a llarg termini.
[edita] Consciència
És la sensació de ser un subjecte i d'estar despert per poder pensar. S'oposa a l'inconscient, postulat per Sigmund Freud. Intervé en el pensament com a centre ordenador de tots els altres components. Inclou la sensació de tenir un cos, d'ocupar un espai material.
[edita] Emocions
Per bé que la tradició ha oposat raó i emocions, és clar que aquestes influeixen a l'hora de formular un pensament. El sentiment s'emmagatzema junt al record i permet la transformació posterior d'aquest. Per això un record considerat positiu té més possibilitats de ser evocat. Quant més forta és una emoció, més afecta la concepció posterior, així un trauma pot bloquejar la percepció de determinades experiències
[edita] Tipus de pensament
Els pensaments es poden classificar segons els següent criteris bàsics:
- conceptualització: l'objecte o esdeveniment rep un nom i un significat bàsic, és reconegut pel cervell (si hi ha hagut experiència prèvia) o incorporat al record
- judici:s'afirma o nega alguna cosa referent a un fet, s'estructura en forma de proposició o frase
- raonament: es troba la relació entre dues idees
- lògic: la majoria de pensaments segueixen les regles de la lògica, excepte aquells que deliberadament cauen en l'absurd (usat com a font d'inspiració per trobar alternatives noves als problemes)
- deductiu: va del general al particular, propi de la ciència
- inductiu: fa una generalització a partir d'exemples, crea una norma
- analític: separa una situació en diferents elements
- sintètic: es crea un conjunt amb significat propi que va més enllà de la suma de les parts
- irracional: en principi tots els pensaments són racionals ja que provenen de la ment, però s'usa aquest terme per parlar d'aquells on predomina el subconscient
[edita] Llenguatge i pensament
La relació entre llenguatge i pensament és una de les qüestions per resoldre de les ciències cognitives. Els pensaments es comuniquen mitjançant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que també es codifica mitjançant aquets, és a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. Conèixer un objecte implica donar-li nom i les relacions jeràrquiques entre els judicis inclouen connectors lingüístics.El llenguatge permet l'abstracció, generalitzar més enllà de l'experiència del moment i possibilita pensaments superiors, allunyats dels animals.El generativisme intentava arribar a entendre les regles del llenguatge universal que vehicula el pensament més enllà (o abans) de cada idioma particular.
A més a més, segons la Hipòtesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic. Com que cada persona té unes connotacions úniques per al seu lèxic, és impossible una transmissió completa del pensament. Ludwig Wittgenstein va afirmar que "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món" al·ludint a aquest fet.
Alguns neuròlegs s'oposen afirmant que si bé el pensament es transmet mitjançant el llenguatge, no es codifica amb aquest, ja que una neurona transmet impulsos elèctrics que són la substància del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A més el llenguatge és lineal, mentre que sovint la percepció és global i simultània.
[edita] Operacions racionals
- Anàlisi- Divisió mental és a dir el pensament es divideix en dues formes esquerra i dreta. El costat dret pot pensar tot el negatiu i l'esquerre tot allò positiu.
- Síntesi- Es reuneix tot allò mental per després ser analitzat o recordat.
- Comparació- Estableix semblances i diferències entre els diferents objectes i fenòmens de la realitat.
- Generalització- Procés en el qual s'estableix el comú d'un conjunt d'objectes, fenòmens i relacions.
- Abstracció- Operació que consisteix en mostrar mentalment certs trets, generalment ocultats per la persona, distingits de trets i annexos accidentals, primaris i prescindint d'aquells pensaments.
[edita] Pensament crític
El pensament crític és un tipus concret de pensament que analitza la validesa dels raonaments que hom considera com a veritables. Aquest pensament comporta qüestionar les afirmacions pròpies i alienes, essent conscients dels prejudicis i falsedats acceptades per costm o per coherència amb el sistema dominant de creences.
[edita] Bibliografia
- (castellà)Luís María Gonzalo Sanz. Entre libertad y determinismo. Genes, cerebro y ambiente en la conducta humana. Cristiandad: Madrid (2007). ISBN 978-84-7057-519-8
