Pensament desideratiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Pensament desideratiu és la formació de creences i preses de decisions d'acord amb el que podria ser agradable d'imaginar en lloc de recórrer a proves, racionalitat o realitat. Els estudis han demostrat que mantenint totes les coses igual, alguns subjectes prediuen els resultats positius com sent més probables que els resultats negatius (vegeu l'efecte de valència).

Donald Lambro va descriure el pensament desideratiu en termes de

"el cicle fantasiós" ... un patró que es repeteix en les vides personals, en la política, en la història – i en les narracions. Quan ens embarquem en un curs d'acció que és inconscientment impulsat per un pensament desideratiu, tot sembla anar bé per un temps, en el que es podria anomenar l'"etapa de somni". Però com aquesta fantasia no es pot conciliar de cap manera amb la realitat, condueix a una "etapa de frustració" quan les coses comencen a anar malament, incitant així a un esforç més decidit per mantenir el fet de la fantasia. Quan la realitat aprofundeix, això condueix a una "etapa de malson" ja que tot ix malament, culminant en una "explosió dins la realitat", quan la fantasia finalment s'enfonsa.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]