Pennsilvània
Commonwealth of Pennsylvania (en)  | |||||
| |||||
| Himne | Pennsylvania | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Virtue, Liberty, and Independence» | ||||
| Sobrenom | Keystone State i Quaker State | ||||
| Epònim | William Penn | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Capital | Harrisburg | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 13.002.700 (2020) (109,01 hab./km²) | ||||
| Llars | 5.106.601 (2020) | ||||
| Idioma oficial | cap valor | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 119.283 km² | ||||
| Aigua | 2,85 % | ||||
| Longitud de la costa | cap valor | ||||
| Banyat per | llac Erie i riu Delaware | ||||
| Altitud | 335 m | ||||
| Punt més alt | Mount Davis (979 m) | ||||
| Punt més baix | riu Delaware | ||||
| Limita amb | Nova York, nord Ohio, oest Ontario, nord-oest Maryland, sud Virgínia de l'Oest, sud-oest Delaware, sud-est Nova Jersey, est Província del Quebec (1787–1791) Alt Canadà (1791–1841) Província Unida del Canadà (1841–1867) | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 12 desembre 1787 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Govern de Pennsilvània | ||||
| • Governador | Josh Shapiro (2023–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea General de Pennsilvània , | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de Pennsilvània | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | US-PA | ||||
| Codi GNIS | 1779798 | ||||
| Lloc web | pa.gov | ||||
Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest,[1] el llac Erie i la província canadenca d'Ontario al nord-oest.
Història[modifica]
Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia va recompensar a William Penn, fill de l'almirall William Penn, amb la terra situada entre Maryland i les Jerseys. Penn va anomenar aquesta terra Província de Pennsilvània.[2] Penn també va rebre un contracte d'arrendament a la Colònia de Delaware, que va guanyar la seva pròpia legislatura el 1701.[3] Devot quàquer, Penn va intentar crear un refugi de tolerància religiosa al Nou Món.[3] Pennsilvània va atreure quàquers i altres colons d'arreu d'Europa, i la ciutat de Filadèlfia va emergir ràpidament com una pròspera ciutat portuària.[4] Amb la seva terra fèrtil i barata, Pennsilvània es va convertir en una de les destinacions més atractives per als immigrants a finals del segle XVII.[5] Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware es van conèixer com les Colònies Mitjanes.[6] L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l'Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).
La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:[7]
- Filadèlfia, lloc d'esdeveniments importants durant la Revolució Americana i una àrea metropolitana pròspera en l'època contemporània.
- Pittsburgh, un port interior situat en les ribes de tres rius.
Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.
L'estat de Pennsilvània només va legalitzar les apostes esportives el 2018 i les apostes en línia el 2019.[8]
Població[modifica]
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).
Excepte l'estreta plana costanera de l'Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d'acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l'any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
A la regió també hi ha colònies amish i/o mennonites no gaire grans.
Persones notables[modifica]
- Jonathan Letterman (1824-1872), metge de l'exèrcit de la Unió durant la Guerra de Secessió.
- David Rittenhouse (1732-1796), matemàtic i astrònom, segon president de la Societat Filosòfica Americana.
Referències[modifica]
- ↑ «Pennsylvania | Capital, Population, Map, Flag, Facts, & History» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2018].
- ↑ Richter, 2011, p. 373.
- ↑ 3,0 3,1 Richter, 2011, p. 251.
- ↑ Richter, 2011, p. 357.
- ↑ Richter, 2011, p. 358.
- ↑ McCusker, John J.; Menard, Russell R. The Economy of British America, 1607-1789 (en anglès). University of North Carolina Press, 1991.
- ↑ «Pennsilvània | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2018].
- ↑ «Pennsylvania Sports Betting Revenue Reaches $1 Billion» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2022].
Bibliografia[modifica]
- Richter, Daniel. Before the Revolution : America's ancient pasts (en anglès). Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2011. ISBN 0674072367.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pennsilvània |
- Bandera de Pennsilvània
- Segell de Pennsilvània
- Jonestown (Comtat de Lebanon)
- Valley View (Comtat de York)
.jpeg)
| Estats |  Alabama ·  Alaska ·  Arizona ·  Arkansas ·  Califòrnia ·  Carolina del Nord ·  Carolina del Sud ·  Colorado ·  Connecticut ·  Dakota del Nord ·  Dakota del Sud ·  Delaware ·  Florida ·  Geòrgia ·  Hawaii ·  Idaho ·  Illinois ·  Indiana ·  Iowa ·  Kansas ·  Kentucky ·  Louisiana ·  Maine ·  Massachusetts ·  Maryland ·  Michigan ·  Minnesota ·  Mississipi ·  Missouri ·  Montana ·  Nebraska ·  Nevada ·  Nou Mèxic ·  Nou Hampshire ·  Nova Jersey ·  Nova York ·  Ohio ·  Oklahoma ·  Oregon ·  Pennsilvània ·  Rhode Island ·  Tennessee ·  Texas ·  Utah ·  Vermont ·  Virgínia ·  Virgínia de l'Oest ·  Washington ·  Wisconsin ·  Wyoming |
|---|---|
| Districte federal | |
| Àrees insulars | |
| Reserves índies | |
