Penya-segat de Bandiagara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Penya-segat de Bandiagara
Poble dels tellem al penya-segat de Bandiagara
Poble dels tellem al penya-segat de Bandiagara
Penya-segat de Bandiagara situat respecte Mali
Penya-segat de Bandiagara
Informació
Localització Regió de Mopti
Flag of Mali.svg Mali

Tipus Cultural
Criteris (iii),(iv)
ID 116
Regió * Àfrica
Inscripció 1989 (13a sessió)
Coordenades 14° 10′ 03″ N, 03° 55′ 02″ O / 14.16750,-3.91722
* Segons les regions de la UNESCO.

El penya-segat de Bandiagara és una llarga cadena de gresos que es troba principalment a Mali amb una petita part a Burkina Faso que està disposada de sud a nord-est durant 200 km. Té unes característiques geològiques, arqueològiques i etnològiques singulars i ha estat declarat, des de 1989, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[1] Rep el nom de la ciutat de Bandiagara capital del districte cercle de Bandiagara.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Aquest penya-segat és el límit oriental d'un altiplà de gres al sud-est del riu Níger. El penya-segat domina la plana sorrenca de Seno-Gondo. El massís de gres es perllonga per relleus aillats, el massís de la Gandamia, els petits cims aïllats de Boni i finalment el Mont Hombori, el cim més alt de Mali amb 1.155 metres d'altitud. L'altitud del penya-segat és variable i augmenta de sud a nord fins a 300 m entre Douentza i Kona al nord.[2] Aquests gresos es van formar al Precambrià. Estan formats en una conca sedimentària i són d'origen fluvio-litorals amb conglomerats.[2]

El penya-segat de Bandiagara es troba a la zona del Sahel africà on l'estació seca està molt marcada i les pluges són força escasses (amb una pluviometria del voltant de 400 a 500 litres per any). La presència d'aquest relleu permet les pluges orogràfiques que fa que sigui més abundants que a les planes circumdants (de 500 litres al nord als 700 litres al sud) i amb menys irregularitat interanual. Això permet la presència de vegetació de tipus sudanès dins aquesta regió saheliana.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Ciutat de Banani, la Togouna és visible al centre de la imatge

En una cova anomenada toloy prop de Sangha, s'hi troben les primeres restes d'ocupació humana, les restes de graners i la cermica daten dels segles III i II a.C.

En els flancs delpenya-segat vivieen els caçadors-recolectors Tellem, els quals abandonaren aquest lloc quan hi arribaren els Dogons al segle XIV, els Dogons mantingueren les construccions dels Tellem.


Turisme[modifica | modifica el codi]

Penya-segat de Bandiagara
La toguna d'Endé al país Dogon, al peu del penya-segat de Bandiagara

En els darrers anys el turisme ha augmentat molt a la zona del penya-segat atret per la cultura dels dogons. Les localitatts turístiques al llarg del penya-segat són, entre altres : Kani-Kembolé, Enndé, Dourou, Nombori, Tirelli, Yayé, Banani, Tiogou, els tres Youga, Atô i Bongo.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Falaises de Bandiagara (pays dogon) sur le site du Patrimoine mondial de la UNESCO
  2. 2,0 2,1 2,2 Collectif, Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde p 71 (1982) Reader's Digest

Coord.: 14° 10′ 03″ N, 3° 55′ 02″ O / 14.167469444444,-3.9171472222222

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penya-segat de Bandiagara