Penya-segat de Bandiagara
El penya-segat de Bandiagara és una llarga cadena de gresos que es troba principalment a Mali amb una petita part a Burkina Faso que està disposada de sud a nord-est durant 200 km. Té unes característiques geològiques, arqueològiques i etnològiques singulars i ha estat declarat, des de 1989, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[1] Rep el nom de la ciutat de Bandiagara capital del districte cercle de Bandiagara.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Aquest penya-segat és el límit oriental d'un altiplà de gres al sud-est del riu Níger. El penya-segat domina la plana sorrenca de Seno-Gondo. El massís de gres es perllonga per relleus aillats, el massís de la Gandamia, els petits cims aïllats de Boni i finalment el Mont Hombori, el cim més alt de Mali amb 1.155 metres d'altitud. L'altitud del penya-segat és variable i augmenta de sud a nord fins a 300 m entre Douentza i Kona al nord.[2] Aquests gresos es van formar al Precambrià. Estan formats en una conca sedimentària i són d'origen fluvio-litorals amb conglomerats.[2]
El penya-segat de Bandiagara es troba a la zona del Sahel africà on l'estació seca està molt marcada i les pluges són força escasses (amb una pluviometria del voltant de 400 a 500 litres per any). La presència d'aquest relleu permet les pluges orogràfiques que fa que sigui més abundants que a les planes circumdants (de 500 litres al nord als 700 litres al sud) i amb menys irregularitat interanual. Això permet la presència de vegetació de tipus sudanès dins aquesta regió saheliana.[2]
Història[modifica]
En una cova anomenada toloy prop de Sangha, s'hi troben les primeres restes d'ocupació humana, les restes de graners i la cermica daten dels segles III i II a.C.
En els flancs delpenya-segat vivieen els caçadors-recolectors Tellem, els quals abandonaren aquest lloc quan hi arribaren els Dogons al segle XIV, els Dogons mantingueren les construccions dels Tellem.
Turisme[modifica]
En els darrers anys el turisme ha augmentat molt a la zona del penya-segat atret per la cultura dels dogons. Les localitatts turístiques al llarg del penya-segat són, entre altres : Kani-Kembolé, Enndé, Dourou, Nombori, Tirelli, Yayé, Banani, Tiogou, els tres Youga, Atô i Bongo.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Falaises de Bandiagara (pays dogon) sur le site du Patrimoine mondial de l'UNESCO
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Collectif, Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde p 71 (1982) Reader's Digest
Coord.: 14° 10′ 03″ N, 3° 55′ 02″ O / 14.167469444444,-3.9171472222222
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penya-segat de Bandiagara |
