Pepeta Gelabert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPepeta Gelabert
Nom original(ca) Josepa Gelabert i Mañà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

Josepa Gelabert i Mañà, coneguda com a Pepeta Gelabert o Pepita Gelabert (Barcelona, 22 de març de 1904 - Barcelona, 19 de desembre de 1977)[1][2] va ser una actriu característica de l'escena catalana que va actuar al teatre Romea, a les dècades dels anys 20, 30, 40 i 50 del segle passat. També va formar part de la Companyia Maragall.

Interpretà els seus primers papers quan encara era una nena –Lo lliri d'aigua o La bala de vidre, de Frederic Soler, o el diàleg Jugar a casats, d'August Barbosa– i als vuit anys ja apareixia als directoris d'actrius per a guia d'empresaris i directors teatrals.[3][4][5] A partir de la temporada 1918-1919 ja forma part de la companyia del Teatre Romea.[6]

Trajectòria professional[modifica]

  • 1918, 11 octubre. En el paper de Montserrat a l'obra Nuvis a Montserrat de Josep Burgas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1918, 30 novembre. En el paper de Mercedes a l'obra La pluja d'or d'Alexandre P. Maristany. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 17 d'octubre. En el paper de La Laura a l'obra Flacs naixem, flacs vivim... de Josep Pous i Pagès. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 5 de desembre. En el paper de Niní a l'obra La vídua alegre d'Alexandre P. Maristany. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1921, 21 de maig. En el paper de Genís a l'obra L'estudiant i la pubilla de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1921, 7 octubre. En el paper de Tarongina a l'obra El jardinet de l'amor de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1946, 17 octubre. En el paper de Senyora Júlia a l'obra El prestigi dels morts de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea amb direcció de Joan Cumellas
  • 1949, 17 novembre. En el paper de Rosalia a l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona amb direcció de Pau Garsaball.
  • 1950, 18 abril. En el paper de Mònica a l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1951, 6 de febrer. El personatge de Senyora Matas a l'obra Bala perduda, de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
  • 1951, 7 de novembre. El personatge de Carolina a l'obra El marit ve de visita de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1954, 5 març. El personatge de Lluïsa a l'obra Una història qualsevol de Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Pepita (Josefina) Gelabert (1904-1977)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 18 gener 2024].
  2. «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 20-12-1977. [Consulta: 18 gener 2024].
  3. «Barcelona. Societats particulars. Ateneu obrer del Districte II». El Teatre Català, Núm. 053, 01-03-1913, pàg. 150.
  4. «Comediants del teatre català». La Escena catalana: Núm. 309, 7 setembre1912, pàg. 11.[Enllaç no actiu]
  5. «Centre Nacionalista Català». El Teatre Català: Núm. 249, 02-12-1916, pàg. 411.[Enllaç no actiu]
  6. «La vinent temporada catalana». La Veu de Catalunya, Núm. 6981, 29-08-1918, pàg. 9.[Enllaç no actiu]

Vegeu també[modifica]

  • El Teatre Català: Núm. 121, 20-06-1914, pàg. 415.: Una imatge de Pepeta Gelabert als 10 anys