Període predinàstic d'Egipte
 |
| Dinasties de faraons a l'Antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
El Període predinàstic de l'Antic Egipte és el període anterior a la Dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país i comprèn més o menys del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.
Es treballava el coure i la fusta. Es coneixen tres fases culturals: el Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta última d'estrangers, potser semítics, que exerciren una forta influència al país. A la fi del període apareixen ja documentats dos regnes:
- Baix Egipte, amb seu a Buto, sota la protecció de la deessa serp Edjo i amb un rei que tenia el títol de Biti ("el jonc", símbol del Baix Egipte) i duia la corona vermella.
- Alt Egipte, amb la capital a Nekhen, que tenia per patrona la deessa voltor Nekhebet i amb un sobirà que tenia el títol de Nesut ("l'abella", símbol de l'Alt Egipte) i duia la corona blanca.
Cada regne era dividit en una sèrie de nomós o províncies, organització administrativa que es mantingué al llarg de la història faraònica. Amb la posterior unificació del país duta a terme per Menes, s'unificaren també ambdós títols (Nesut-biti: "Rei de l'Alt i el Baix Egipte") i totes dues corones en l'anomenada pšent, i les dues deesses entraren a formar part del protocol reial, però la distinció entre l'Alt i el Baix Egipte perdurà fins a la fi de la història egípcia. Hom coneix dos sobirans d'aquesta època: Ka i el rei Escorpí, que intentà d'unificar el país (vegeu: Període protodinàstic).
Naixia així el que es coneix com a Període arcaic (3000 aC-2686 aC), que comprèn les dinasties I i II, amb seu a Memfis.
El final de les glaciacions i la revolució neolítica [modifica]
Entre els anys 13.000 i 10.000 aC, la temperatura va començar a pujar a poc a poc i el nord d'Àfrica rebia pluges abundants que van fer pastures, especialment a prop dels llacs que havia a la regió que actualment ocupa el desert del Sàhara (a l'oest del riu Nil) i al desert Àrab (al est del Nil). La vall del Nil era pantanosa, perquè les pluges s'afegien a l'aigua del riu i això feia que hi hagués molta humitat. La presència de pastures va atreure unes quantes espècies d'animals (per exemple ases salvatges) que, amb els cereals com el mill o l'arrós africà,(no conreats encara) va atreure als grups humans caçadors-recol·lectors.
Cap el VI mil·lenni aC va començar a desenvolupar-se a petits llogarrets activitats sedentàries d'agricultura i ramaderia, i va començar el neolític a Egipte. La presència de llogarrets agraris és relativament tardà a Egipte, perquè des del IX mil·lenni aC comença a desenvolupar-se a unes altres regions del Proper orient, com ara Palestina (Jericó), Anatòlia central (a l'actual Kurdistan), i als monts Zagros (actual Iran i Iraq). El neolític de Mesopotàmia va aparèixer cap a la mateixa època que a la vall del Nil, cap el 5.500aC.
A causa de les pluges produïdes a l'actual Uganda, on es troba una de les fonts del Nil, a finals de juny el nivell del riu creixia, prenent un color verdós perquè a que arrossegava restes de vegetals dels pantans i llacs. Més tard arribaven les inundacions produïdes pel desgel de les muntanyes d'Etiòpia, que portaven amb elles argila vermellosa. Una vegada acabada la inundació el nivell del riu baixava, deixant grans superfícies cobertes de llim, compost pels sediments portats pel Nil (argila i restes vegetals). Aquest llim fertilitzava la terra anualment, de manera que era molt fàcil conrear-la.
El Predinàstic Primitiu (5500 - 4000 aC) [modifica]
La neolitització egípcia va començar a desenvolupar-se en torn del jaciment de el-Badari, situat en el límit de l'Egipte Mitjà i l'Alt Egipte
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període predinàstic d'Egipte |
