Peròxid de nitrogen
El peròxid de nitrogen, o tetraòxid de dinitrogen, és un compost químic de fórmula N2O4. És un dímer del diòxid de nitrogen NO2. És un líquid d’incolor a marró groguenc segons la concentració de diòxid de nitrogen que contingui. Forma una mescla en equilibri químic amb el diòxid de nitrogen[1]:
- N2O4 ⇌ 2 NO2
les temperatures més altes empenyen l’equilibri cap el dòxid de nitrogen. Inevitablement una part de tetròxid de dinitrogen és un component del smog que contingui diòxid de nitrogen.
El 24 de juliol de 1975 un enverinament per peròxid de itrogen ( NTO) gairebé va matar els tres astronautes estatunidencs a bord del Apollo-Soyuz Test Project durant el seu descens final.
Alguns l’anomenen tetraòxid de dinitrogen, mentre d’altres l’anomenen diòxid de nitrogen.
També s’estudia aquest compost per a la producció d’energia, pel procés de dissociació de gas pel cicle de Brayton , gràcies a la seva tendència a descomposar-se reversiblement en NO2.
És un antioxidant molt potent, corrosiu i tòxic. En astronàutica s’anomena també NTO (per l’anglès: Nitrogen Tetroxide) on és un comburent molt emprat junt amb la hidrazina on amb diverses formes d’aquesta és s hipergòlic , és a dir que els dos cremen quan es posen en contacte sense una font d’ignició separada i és un dels principals ergols que actualment s’usen en la propulsió de coets espacials.
Preparació [modifica]
El peròxid de nitrogen es produeix per oxidació catalitzada de l’amoníac dins vapor d'aigua .
Però la forma habitual es obtenir el tetraòxid de dinitrogen com subproducte d’una planta d’àcid nitric. S’oxida en l’aire l’òxid nítric, NO, produït a diòxid de nitrogen. Quan es refreda forma el seu dímer, el tetraòxid de dinitrogen.
Notes i referències [modifica]
- ↑ Henry A. Bent Dimers of Nitrogen Dioxide. II. Structure and Bonding Inorg. Chem., 1963, 2 (4), pp 747–752
