Per a Elisa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Compas inicial de Per a Elisa.
Elisabeth Röckel, 1814 – Düsseldorf, Goethe-Museum, Anton-und-Katharina-Kippenberg-Stiftung

Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol, composta en La menor pel compositor alemany Ludwig van Beethoven. És una de les obres més conegudes del compositor. La peça va ser publicada per primera vegada l'any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, suposadament basada en un manuscrit autògraf de l'existència del qual no existeix cap prova.

Pel que fa a la identitat d'Elisa, la hipòtesi que es donava per més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti von zu Dezza Rohrenbach (1792-1851), la filla d'un comerciant de Viena (altres fonts parlen que era filla d'un metge) alumne del compositor alemany. Ludwig Nohl, que el 1865 va descobrir l'autògraf a Munic a una col·lecció privada, hauria transcrit erròniament el titol de la composició. El manuscrit autògraf, que havia arribat a Munic gràcies a Rudolf Schachner, un amic de Teresa von Malfattis, actualment es considera perdut, per la qual cosa no és possible amb tota certesa confirmar aquests fets. Una hipòtesi més recent, desenvolupada per l'investigador Klaus Martin Kopitz a Berlín, ens diu que la inspiració de Beethoven fou Elisabeth Röckel (1793-1883), cantant alemanya anomenada per les seves amistats Elise i amb la qual Beethoven va mantenir una estreta amistat.

El músic italià Luca Chiantore, actualment professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a la seva tesi doctoral defensada a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2010, afirmava que Beethoven podia no ser la persona que va donar el format que tots coneixem actualment de l’obra. El tema principal i pràcticament tot el material que conformen “Per a Elisa” serien, de Beethoven, com demostren fefaentment els esbossos del manuscrit BH 116, conservat a la Beethoven Haus i estudiats en el seu moment, per Barry Cooper i per Sieghard Brandenburg. Els seus dubtes estan centrats únicament sobre l'autoria de la versió que va publicar el 1867 Ludwig Nohl, la més popular i coneguda i que va donar origen al títol, segons la tesi de Chiantore aquesta versió seria una recreació del mateix Ludwig Nohl.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ludwig Nohl, Neue Briefe Beethovens, Stuttgart, 1867
  • Sieghard Brandenburg, Der Freundeskreis der Familie Malfatti, Jahresgabe des Vereins Beethoven-Haus 1985
  • Michael Lorenz, Die „Enttarnte Elise“: Elisabeth Röckels kurze Karriere als Beethovens „Elise“. En: Bonner Beethoven-Studien 9. Bonn 2011, S. 169–190. Assaig online
  • Michael Lorenz, Baronin Droßdik und die verschneyten Nachtigallen. Biographische Anmerkungen zu einem Schubert-Dokument, a: Schubert durch die Brille 26, 2001, S. 47-88.
  • Ludwig van Beethoven, Klavierstück a-Moll WoO 59, Für Elise. Kritische Ausgabe mit Faksimile der Handschrift BH 116, Skizzentranskription und Kommentar von Sieghard Brandenburg, Bonn, Verlag Beethoven-Haus, 2002
  • Klaus Martin Kopitz, Beethoven, Elisabeth Röckel und das Albumblatt „Für Elise“, Köln 2010, ISBN 978-3-936655-87-2
  • Luca Chiantore, Beethoven al piano. Barcelona: Nortesur, 2010, p. 333-360, ISBN 9788493735760

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Per a Elisa