Percarina maeotica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Percarina maeotica

Manca una imatge

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Percidae
Subfamília: Percinae
Gènere: Percarina
(Rafinesque, 1810)[2][3]
Espècie: P. maeotica
Nom binomial
Percarina maeotica
(Kuznetsov, 1888)[4]
Sinònims

Percarina demidoffi maeotica (Kuznetsov, 1888)[5]

Percarina maeotica és una espècie de peix pertanyent a la família dels pèrcids. Es troba a Ucraïna i Rússia: l'est i el nord-est del mar d'Azov i els deltes dels rius Kuban i Don (tot i que és rar en aquest darrer).[6][7][8] És un peix d'aigua dolça i salabrosa, bentopelàgic i de clima temperat.[7] El mascle pot arribar a fer 10 cm de llargària (normalment, en fa 5,3) i la femella 10,5 (normalment, 6). Tenen el cos pigmentat. Tenen 10-12 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8-11 radis tous a l'anal. El dors i els flancs són de color gris amb nombrosos i petits punts foscos, els quals es fusionen per esdevenir més grans al llarg de la base de les aletes dorsals.[7][9][10] A partir dels 6 mm de llargada menja crustacis planctònics, quan fa entre 16 i 40 mm es nodreix de copèpodes i de Mysida, i a partir del segon any de vida s'alimenta de Knipowitschia longecaudata, Clupeonella cultriventis, cucs bentònics i larves d'insectes.[7] És depredat per siluriformes, Sander lucioperca i Pelecus cultratus.[11] Aconsegueix la maduresa sexual en arribar al primer any de vida i es reprodueix, si més no al golf de Taganrog, entre el juny i el juliol. Els ous són alliberats sobre fons fangosos i les larves desclouran al cap de dos dies, les quals romandran al fons al començament i es desplaçaran a la superfície després de quatre dies. El adults migren a mar obert després de la posta.[9] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 4 anys en les femelles i de 3 en els mascles.[1][7][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 UICN (anglès)
  2. Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
  3. uBio (anglès)
  4. Kuznetsov, I. D., 1888. Percarina (Nordm.) and Benthophilus (Eichw.) of the Sea of Azov. Trudy St. Petersburg. Obsh. Estestv. v. 19: 189-212.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2004. Catalogue of agnathans and fishes of fresh and brackish waters of Russia with comments on nomenclature and taxonomy. KMK Scientific Press Ltd. Moscou. 389 p.
  9. 9,0 9,1 9,2 ">Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007, Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa, 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  10. Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem
  11. FishBase (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]