Percepció de la profunditat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Percepció de la profunditat és l'habilitat visual de percebre el món en tres dimensions. És un tret comú de molts animal és superiors. La percepció de la profunditat permet a qui la té mesurar amb precisió la distància fins a un objecte.

En terminologia moderna, la "visió estereoscòpica" és la percepció de la profunditat d'una visió binocular a través de l'explotació del paral·laxi. La percepció de la profunditat es basa en realitat sobretot en la visió binocular, però també fa servir molts recursos monoculars per formar la percepció integrada final. Hi ha recursos monoculars que serien significatius per a una persona d'un sol ull, i altres recursos més complexament inferits, que requereix dos ulls per percebre al mateix temps, mentre que els recursos monoculars són destacats. Aquest tercer grup es basa principalment en el processament dins del cervell de la persona, en veure un camp total de vista amb ambdós ulls.

Profunditat de camp[modifica | modifica el codi]

L'aparell visual normalment constituït percep la distància per quatre mitjans principals. Aquest fenomen es coneix com percepció de la profunditat de camp. Aquests mitjans són:

Segons la mida de la imatge retiniana d'objectes coneguts.[modifica | modifica el codi]

Si se sap que una persona que s'està veient té una talla d'1,90 metres, es pot determinar el lluny que està simplement per la grandària de la seva imatge a la retina. No es pensa conscientment en la grandària, però el cervell ha après a calcular automàticament la distància dels objectes a partir de la mida de la seva imatge quan es coneixen les seves dimensions. No es tracta que el cervell 'pensi amb nombres' sinó que la consciència té aquestes sensacions de distància i espai gràcies als processos inconscients cerebrals.

Segons el paral·laxi en moviment[modifica | modifica el codi]

Un altre mitjà important pel qual els ulls determinen la distància és el paral·laxi en moviment. Si una persona mira al lluny amb els seus ulls completament quiets, no percep cap paral·laxi en moviment, però quan mou el cap d'un costat a un altre, les imatges dels objectes propers es mouen ràpidament per la retina, mentre que les imatges d'objectes distants romanen pràcticament immòbils. Per exemple, en moure el cap 2,5 centímetres amb l'objecte a només 2,5 cm. l'ull, la imatge creuarà pràcticament tota la retina, mentre que la imatge d'un objecte a 60 metres de l'ull no es mou sensiblement. Així doncs, mitjançant aquest mecanisme del paral·laxi en moviment, es poden avaluar les distàncies relatives de diferents objectes fins i tot emprant un sol ull.

Esteropsis: Visió binocular[modifica | modifica el codi]

Un altre mètode mitjançant el qual es percep el paral·laxi és la visió binocular. Com que un ull es troba a una mica més de 5 cm. l'altre, les imatges sobre les dues retines són diferents entre si, és a dir, un objecte que es troba a 2,5 cm. del pont del nas forma una imatge de la porció temporal de la retina de cada ull, mentre que un objecte petit a 6 metres del nas forma la seva imatge sobre punts estretament corresponents en el centre de cada retina. Dit d'una altra manera, el dit davant dels ulls, just davant, es veu pràcticament doble i es projecta sobre parts diferents de la retina de cada ull. Feu-vos l'experiment per comprovar-ho. En canvi, aquest mateix dit situat a 80 metres, per exemple, dels ulls d'un observador ... Es projecta sobre regions molt properes, gairebé les mateixes, de la retina de cada ull, servint de poc el paral·laxi per situar-lo a tal distància.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percepció de la profunditat Modifica l'enllaç a Wikidata