Percy Jackson & the Olympians

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Percy Jackson & the Olympians ("Percy Jackson i els déus de l'Olimp") és una sèrie de llibres juvenils escita per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan i forma part d'una col·lecció de llibres sobre herois moderns, els déus de l'Olimp i elements i personatges de la mitologia clàssica. Els llibres plantegen que els déus i deesses immortals de la mitologia grega existeixen realment i viuen al segle XXI. La col·lecció consta de cinc novel·les, publicades en diferents idiomes entre els quals xinès, txec, finlandès, francès, holandès, alemany, hebreu, portuguès, brasiler, indonès, serbocroata i castellà, però no en català.[1]

Del primer llibre també se n'ha fet una adaptació al cinema anomenada Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief ("Percy Jackson i els Olímpics: el lladre del llamp") i el dia 17 de juliol de 2013 s'estrenà la segona, Percy Jackson: Sea of Monsters, basada en el segon llibre.

La trama principal planteja les maquinacions de Cronos per a iniciar una nova era dels Titans, els titans estan ressorgint i volen recuperar el poder perdut en mans dels déus olímpics amb una segona guerra dels Titans. Els nous herois grecs, encapçalats per Percy (Perseu) Jackson, viuen una sèrie d'aventures i de batalles per a evitar que els titans aconsegueixin guanyar la guerra. A la primera novel·la s'explica que l'oracle va predir que l'heroi fill d'un dels tres déus masculins principals (Zeus, Posidó i Hades) seria el responsable de la supervivència o del declivi dels déus de l'Olimp, aquesta predicció provoca que els déus desconfiïn dels herois, sobretot de Jackson, qui és fill de Posidó. Durant la sèrie apareixen diversos personatges de la mitologia grega, molts dels quals pertanyen a algun dels dos bàndols: Medusa, Circe, Calipso, els centaures, les sirenes, el cíclop Polifem, les harpies, les nimfes, les eumènides (fúries), els hipocamps, l'oracle de Delfos, el Ca Cerber, Dèdal, el rei Minos, uns quants déus menors (Morfeu, Hècate, Dofí i el déu romà Janus, entre d'altes), ...

Tota l'acció se situa entre diverses localitzacions mitològiques i d'altres de reals, situades a l'Amèrica del Nord, especialment a la ciutat de Nova York, on ara viuen els déus olímpics. Segons s'explica en els llibres, el Mont Olimp ha anat traslladant la seva seu segons s'ha anat desplaçant el centre de poder durant la història de la humanitat, els altres indrets mitològics també s'han anat traslladant màgicament amb l'Olimp. Entre els indrets mitològics, a part del Mont Olimp, hi ha el Jardí de les Hespèrides, el Laberint del rei Minos de Creta, el regne d'Hades, molts dels indrets de l'Odissea, com Ogígia o l'illa de Circe, ...

Els llibres[modifica | modifica el codi]

Els cinc llibres de la sèrie són els següents:

The Lightning Thief ("El lladre del llamp")[modifica | modifica el codi]

Article principal: The Lightning Thief

El protagonista i principal narrador de la sèrie, en Percy Jackson, descobreix que és un semidéu grec, és a dir, el fill d'un déu grec i d'una mortal. El porten al Campament Mestís (Camp Half-Blood en anglès) on juntament amb Annabeth Chase, filla d'Atenea, i Grover Underwood, un sàtir, ha de complir una missió: recuperar el llamp de Zeus, que ha estat robat. Alguns dels déus, Zeus inclòs, creuen que ha sigut el propi Jackson qui l'ha robat i hi ha el risc que comenci una guerra entre els déus.

The Sea of Monsters ("El mar dels monstres")[modifica | modifica el codi]

Inspirat en el viatge d'Odisseu (Ulisses) després de la Guerra de Troia i en els fets narrats a l'Odissea (d'Homer), el Mar de Monstres planteja el viatge d'en Percy Jackson i d'alguns dels seus amics pel Triangle de les Bermudes per a trobar i recuperar el Velló d'Or perdut després que Jàson i els argonautes el robessin al drac. Els herois necessiten el velló per a salvar l'arbre de la Thalia, un arbre màgic que protegeix el Campament Mestís, que ha estat misteriosament enverinat i que es mor a poc a poc. Un vaixell ple de monstres, el Princess Andromeda, els persegueix.

The Titan's Curse ("La maledicció del tità")[modifica | modifica el codi]

El tità Atles, cap de l'exèrcit de Cronos, ha aconseguit escapar de la seva maledicció eterna: suportar el pes del cel i evitar que caigui sobre la terra. El tità fa raptar a la deesa Artemisa (Diana). L'Annabeth, una heroïna companya de Jackson, també ha estat raptada, acaba atrapada amb la deesa quan ella, en Percy, la Thalia Grace i el sàtir Grover Underwood intentaven rescatar dos herois desconeguts. En Percy Jackson i un grup d'herois, entre els quals hi ha els dos nous, els germans Nico i Blanca di Angelo, de qui es desconeix el pare (un déu), junt amb les Caçadores de la deesa inicien un viatge per a trobar-les i rescatar-les. En Nico, que encara és massa petit per a una empresa similar, només arriba fins al Campament Mestís. Pel camí descobreixen que l'ofiotaure, un ser mitològic que en Percy havia rescatat al fons marí, és la clau per a vèncer els déus de l'Olimp.

The Battle of the Labyrinth ("La batalla del laberint")[modifica | modifica el codi]

En Percy i l'Annabeth descobreixen accidentalment que al Campament Mestís hi ha una entrada al Laberint del Minotaure, el laberint, construït per Dèdal per al rei Minos, va ser vençut antigament per l'heroi Teseu, qui va aconseguir de sortir-ne gràcies al fil màgic d'Ariadna, la filla del rei. En Percy i l'Annabeth també descobreixen que en Luke, un heroi que treballa per als titans, coneix aquesta entrada al laberint i està buscant el camí per a poder dur un exèrcit de monstres al Campament i destruir als herois que hi viuen i que podrien ajudar als déus a vèncer als titans. És l'única entrada que no està protegida per la màgia del pi de la Thalia, ja que el laberint té la seva pròpia màgia.

Els herois decideixen entrar al laberint i intentar trobar-ne l'inventor, qui, si continua viu, podria ser la clau per a destruir-ne l'entrada al Campament.

The Last Olympian ("L'últim heroi de l'Olimp")[modifica | modifica el codi]

Arriba l'hora de la batalla final, la majoria dels déus olímpics s'enfronten infructuosament amb Tifó, que atravessa els EUA destruint tot allò que troba pel camí i que es dirigeix al Mont Olimp (a Nova York), mentre que en Posidó s'enfronta sol amb el tità Oceà i a l'Olimp només queda Hestia, la deesa de la llar, qui dóna suport als herois i els aconsella. Els herois, mentrestant, aconsegueixen destruir el vaixell Princess Andromeda. En Nico convenç en Percy perquè es banyi al riu Estix per a convertir-se en invencible, com Aquil·les, i així poder lluitar contra els titans. Quan ell i en Nico tornen del regne d'Hades, la batalla està a punt de començar, els herois del Campament, els sàtirs, unes quantes nimfes, les Caçadores, en Quiró i uns quants aliats més s'enfronten a l'exèrcit de monstres, a algun dels titans que ja ha arribat i a uns quants deus menors i una colla d'herois descontents que donen suport als titans, tots ells encapçalats pel propi Cronos.

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

Herois[modifica | modifica el codi]

  • Percy Jackson, és fill de Posidó (Neptú), déu grec del mar, i de Sally Jackson, una humana. Al primer llibre, el centaure Quiró li dóna un bolígraf que, al destapar-lo, es converteix en una espasa anomenada Anaklusmos (contra corrent en grec antic). A les pel·lícules actua el seu paper Logan Lerman.
  • Annabeth Chase, filla d'Atena, deessa de la saviesa, i de Frederik Chase. La seva mare li va regalar una gorra de l'equip de bàsquet Yankees que té el poder de fer invisible al qui la porta, com l'elm d'Hades. A les pel·lícules la representa Alexandra Daddario.
  • Thalia Grace, és filla de Zeus. Quan anava cap al Campament Mestís amb l'Annabeth i en Luke (uns quatre anys abans de l'inici del primer llibre) es va sacrificar per a salvar-los. El seu pare, Zeus, per evitar que morís la va convertir en el pi que dóna l'energia a les fronteres màgiques del campament. A les pel·lícules actua el seu paper Paloma Kwiatkowski.
  • Luke Castellan, és un dels principals antagonistes de la sèrie. És fill d'Hermes i de May Castellan, es posa contra el seu pare i els déus olímpics i ajuda a Cronos en la segona Titanomàquia. A les pel·lícules el representa Jake Abel.
  • Nico di Angelo, és un altre heroi grec, fill d'Hades, va néixer durant els anys 20 (del segle XX), però va ser amagat pel seu pare en un casino màgic de Las Vegas on el temps s'atura i els humans i els herois poden quedar atrapats eternament. Hades el fa alliberar del casino quan descobreix l'existència de Jackson.
  • Clarisse La Rue, filla d'Ares, el déu de la guerra, és la líder de la Casa d'Ares del Campament Mestís. És l'antagonista d'en Percy dins del Campament.

Personatges mitològics[modifica | modifica el codi]

  • Grover Underwood: un jove sàtir amic d'en Percy que l'acompanya i l'ajuda sempre que pot. Està obsessionat a trobar el déu de la naturalesa Pan. A les pel·lícules és representat Brandom T. Jackson.
  • Tyson: germanastre d'en Percy, és un ciclop jovenet que acompanya en Percy en algun dels seus viatges i que acaba treballant per al seu pare Posidó.
  • Les Caçadores d'Artemisa: són un grup de noies verges adoptades com a filles per la deesa, a qui fan de guàrdia personal i que l'acompanyen arreu on va. La deesa els ha concedit la immortalitat i només poden morir si és en el camp de batalla.
  • Quiró: el centaure continua entrenant herois des de l'època d'Aquil·les, ara treballa al Campament Mestís, del qual n'és director.

Déus[modifica | modifica el codi]

  • Dionís: el déu, castigat per Zeus per les seves malifetes, ha estat condemnat a supervisar el Campament Mestís durant un segle i viu allà amb els herois.
  • Posidó: pare de Percy Jackson i el seu principal defensor davant de la resta de déus.
  • Hefest: pare de Charles Beckendorf, un amic de Jackson, ajuda a l'heroi i es posa a favor seu davant de la resta de déus.
  • Ares: el déu intenta oposar-se sovint a en Percy, fins i tot lluiten una vegada, i li fa sovint la punyeta.
  • Hestia: deesa de la llar, apareix sovint pel Campament Mestís sense que ningú li faci gaire cas.
  • Hera: deesa del matrimoni, és l'esposa de Zeus i mare dels seus fills déus. Ja en la mitologia grega odiava els herois perquè sovint eren fills d'infidelitats dels seus parents. També segons la mitologia grega l'heroi més perseguit per Hera va ser Hèracles (Hèrcules), fill del seu marit Zeus. En els llibres la relació d'Hera amb el protagonista és sovint similar a la que tenia amb Hèracles.
  • Atena: la deesa, mare d'Annabeth, a vegades ajuda als herois i sovint desconfia de Jackson.
  • Artemisa: tot i que desconfia per naturalesa dels homes i dels déus masculins, acaba fent-se amiga d'en Jackson.
  • Pan: déu de la naturalesa, apareix moribund al Laberint d'en Dèdal.
  • Afrodita: amant d'Ares i esposa d'Hefest, li agraden els embolics romàntics i atabala el protagonista en les seves relacions romàntiques i d'amistat amb les noies.
  • Zeus: continua governant els déus, és el pare de Thalia. Apareix sovint esmentat i tohom tem les seves possibles represàlies.

Titans[modifica | modifica el codi]

La segona sèrie: Herois de l'Olimp[modifica | modifica el codi]

Rick Riordan està escrivint una segona sèrie anomenada Herois de l'Olimp (Heroes of Olympus), que constarà de cinc llibres més, dels quals ja s'han publicat els quatre primers: The Lost Hero (L'Heroi Perdut), The Son of Neptune (El Fill de Neptú), The Mark of Athena (La Marca d'Atena) i "The House of Hades" (La Casa d'Hades), on també hi apareixen déus i semidéus de la mitologia romana. La tardor del 2014 sortirà a la venda el cinquè i últim: The Blood of Olympus (La Sang de l'Olimp).

La trama es basa en la guerra amb els gegants (Gegantomàquia) que segons alguns mites grecs va tenir lloc després de la guerra amb els Titans, els gegants van ser engendrats per Gea per a vèncer cadascun a un determinat déu de l'Olimp. Apareixen nous herois grecs i un nou Campament, el Campament Júpiter (una versió a escala de l'antiga Roma), on viuen els herois fills dels déus romans. Hera (Juno per als romans) decideix fer un intercanvi entre els líders dels dos campaments, i l'heroi romà Jason Grace, fill de Júpiter (Zeus) i germà petit de Thàlia, apareix amb amnèsia entre un grup reduït de nous herois grecs, mentre en Percy Jackson ha desaparegut.

La deesa està convençuda que els déus només podran vèncer als gegants amb l'ajuda d'un grup dels millors herois dels dos campaments, tal com diu la nova Gran Profecia de l'oracle, però cada vegada que s'han trobat els dos grups d'herois han acabat lluitant i causant grans guerres amb mortals implicats. Entre el grup de gegants hi ha el cap dels gegants Porfirió (oposat a Zeus) i els seus germans Alcioneu (oposat a Hades), Polibotes (oposat a Posidó), Efialtes i el seu germà bessó Otis anomenats els Aloades (oposats a Dionís, en aquest cas) i Encèlad (oposat a Atena). Però l'enemic principal és la pròpia Gea, la Terra i la mare de tots, la més poderosa i invencible, que està indignada per la derrota dels titans i que es vol venjar utilitzant els gegants (fills d'ella mateixa i de Tàrtar). Gea, però, està adormida, i el principal perill és que desperti del tot.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. percyjacksonielsdeusdelolimp.jimdo.com

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Knight, Mary-Jane Percy Jackson and the Olympians: The Ultimate Guide, Hyperion Book CH, 2010, ISBN 978-1423121718 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]