Perdicí

Perdicins
Perdiu xerra (Perdix perdix)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Galliformes Família: Phasianidae Horsfield, 1821 Subfamília: Perdicinae Horsfield, 1821
Gèneres
Vegeu el text

La subfamília dels perdicins (Perdicinae) és un grup de més de cent espècies d'ocells, inclosos a la família dels fasiànids (Phasianidae), dins l'ordre dels gal·liformes (Galliformes). Els seus diferents membres reben freqüentment els noms vulgars de perdius, guatlles o francolins.

Hàbitat i distribució

Ocupen una bona varietat de medis naturals, en un àrea que va des d'Àfrica del Sud fins Nova Zelanda, passant per Euràsia septentrional. La major diversitat però, es troba a la regió afrotròpica i Àsia tropical. Algunes espècies s'han introduït en Amèrica.

Morfologia

Les guatlles del Vell Món són aus petites i rodanxones, de potes curtes i ales més apuntades que altres grups de la subfamília. Les perdius són un grup més divers, que va des dels grans galls de les neus a les perdius de potes roges del gènere Alectoris. Es coneixen com francolins les espècies de cinc gèneres africans i asiàtics.

Hàbits

En general són ocells sedentaris, però algunes poques espècies de zones àrides, porten una vida divagant a la percaça de la pluja, i una d'elles, la guatlla (Coturnix coturnix) és l'única espècie de l'ordre dels gal·liformes que fa una emigració regular en hivern, entre l'àrea de cria i la de hivernada.

Gairebé totes les espècies viuen en grups familiars que en hivern es poden associar amb altres, formant esbarts en les cas de les espècies d'espais oberts, però no en les que viuen al medi forestal.

Taxonomia

L'existència d'aquesta subfamília no és reconeguda per tots els autors. Aquí es relacionen 27 gèneres i 111 espècies. La major part de les espècies són conegudes vulgarment com a perdius.

Gèneres coneguts habitualment com perdius.

• Alectoris, amb 7 espècies, entre elles la perdiu roja, que habita els països catalans, la península ibèrica, al sud de França, al nord-oest d'Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears (excepte a Formentera).
• Ammoperdix, amb dues espècies.
• Arborophila, amb 21 espècies.
• Bambusicola, amb dues espècies.
• Caloperdix, amb una espècie: Caloperdix oculeus.
• Galloperdix, amb 3 espècies.
• Glareola: Inclou la perdiu de mar (Glareola pratincola), glareòlid d'uns 25 centímetres, que viu a la costa i és de color gris fosc amb el ventre blanc i colors llampants al bec i la gorja
• Haematortyx, amb una espècie: Haematortyx sanguiniceps.
• Lerwa, amb una espècie: Lerwa lerwa.
• Margaroperdix, amb una espècie: la perdiu de Madagascar (Margaroperdix madagascarensis).
• Melanoperdix, amb una espècie: la perdiu negra (Melanoperdix niger).
• Perdix, amb 3 espècies, entre elles la perdiu xerra, que habita als països catalans.
• Ptilopachus, amb dues espècies incloses modernament a la família dels odontofòrids (Odonthoforidae).
• Rhizothera, amb dues espècies.
• Rollulus, amb una espècie: la perdiu rul-rul (Rollulus rouloul).
• Tetraogallus, amb 5 espècies, conegudes com galls nivals.
• Tetraophasis, amb dues espècies.
• Xenoperdix, amb dues espècies.

Gèneres coneguts habitualment com francolins.

• Dendroperdix, amb una espècie: el francolí crestat (Dendroperdix sephaena).
• Francolinus, amb 5 espècies. Alguns autors inclouen tots els francolins dins aquest gènere.
• Peliperdix, amb 4 espècies.
• Pternistis, amb 23 espècies.
• Scleroptila, amb 7 espècies.

Gèneres coneguts habitualment com guatlles del Vell Món.

• Anurophasis, amb una espècie: Anurophasis monorthonyx.
• Coturnix, amb 6 espècies, entre elles la guatlla, que cria als Països Catalans.
• Excalfactoria, amb dues espècies que altres autors inclouen a Coturnix.
• Ophrysia, amb una espècie potser extinta: la guatlla de l'Himàlaia (Ophrysia superciliosa).
• Perdicula, amb 4 espècies.