Perdiu blanca
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Exemplar amb plomatge d'hivern.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lagopus muta (Montin, 1781)[1] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.[3]
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre polar -Lepus arcticus- i a la guineu àrtica -Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
- Format delicat i relativament petit (35 cm).
- Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).
[modifica] Subespècies
- Lagopus muta atkhensis (Turner, 1882)
- Lagopus muta capta (J. L. Peters, 1934)
- Lagopus muta chamberlaini (A. H. Clark, 1907)
- Lagopus muta dixoni (Grinnell, 1909)
- Lagopus muta evermanni (Elliot, 1896)
- Lagopus muta gabrielsoni (Murie, 1944)
- Lagopus muta helvetica (Thienemann, 1829)
- Lagopus muta hyperborea (Sundevall, 1845)
- Lagopus muta islandorum (Faber, 1822)
- Lagopus muta japonica (A. H. Clark, 1907)
- Lagopus muta kurilensis (Kuroda, 1924)
- Lagopus muta millaisi (Hartert, 1923)
- Lagopus muta muta (Montin, 1781)
- Lagopus muta nadezdae (Serebrovski, 1926)
- Lagopus muta nelsoni (Stejneger, 1884)
- Lagopus muta pleskei (Serebrovski, 1926)
- Lagopus muta pyrenaica (Hartert, 1921)
- Lagopus muta ridgwayi (Stejneger, 1884)
- Lagopus muta rupestris (Gmelin, 1789)
- Lagopus muta sanfordi (Bent, 1912)
- Lagopus muta saturata (Salomonsen, 1950)
- Lagopus muta townsendi (Elliot, 1896)
- Lagopus muta welchi (Brewster, 1885)
- Lagopus muta yunaskensis (Gabrielson & Lincoln, 1951)[4]
[modifica] Reproducció
El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.[5] Els pollets esdevenen independents al cap de 10-12 setmanes.[6]
[modifica] Alimentació
Els adults són gairebeé vegetarians, mentre que els pollets es nodreixen principalment d'insectes, aranyes i caragols. La dieta estiuenca es compon de matèria vegetal (en particular nabius, puntes de cua de cavall i baies) i la hivernal de brots de bedolls nans i salzes.[7]
[modifica] Hàbitat
Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. La subespècie del Pirineu (Lagopus muta pyrenaica) ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba. Ocupa preferentment tarteres i vessants rocalloses.
[modifica] Distribució geogràfica
- És nadiua d'Andorra, Àustria, el Canadà, la Xina, Finlàndia, l'Estat francès, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Liechtenstein, Mongòlia, Noruega (incloent-hi Svalbard i Jan Mayen), Rússia, Eslovènia, l'Estat espanyol, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, el Regne Unit i els Estats Units.
- Ha estat introduïda a les Illes Fèroe.
- És itinerant a Bulgària.[8][9][10]
[modifica] Costums
No és molt desconfiada dels humans perquè, a banda de l'àliga real i d'altres depredadors nouvinguts, no té altres enemics que arribin a l'alçada en què viu (al voltant dels 2.200 m).
[modifica] Estat de conservació
Al Pirineu es troba en perill. La reducció del seu hàbitat a causa d'infraestructures (pistes, estacions d'esquí, etc.), l'arribada de depredadors de caire antròpofil (guineu, rata) i el canvi climàtic són les causes més importants que s'apunten com a factors de decliu de les poblacions de perdiu blanca al Pirineu.
[modifica] Referències
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)}
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Kaufman, Kenn. 1996. Lives of North American Birds. Houghton Mifflin Company, Boston.
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Johnsgard, Paul A., 1973. Grouse and Quails of North America. University of Nebraska, Lincoln.
- ↑ Kaufman, Kenn. 1996.
[modifica] Bibliografia
- Alsop, Fred J., III. Birds of North America - Eastern Region. First American Edition. Smithsonian Handbooks. DK Publishing, Inc., 2001.
- Banks, R. C., R. W. McDiarmid i A. L. Gardner, 1987. Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada. Resource Publication, núm. 166. United States Department of the Interior Fish and Wildlife Service. Washington DC, els Estats Units.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Novoa, C., A.Besnard, J. F. Brenot i L.N. Ellison. 2007. Effect of weather on the reproductive rate of Rock Ptarmigan Lagopus muta in the eastern Pyrenees. Ibis 150 (2):270 - 278.
- Rodrigue, J., L. Champoux, D. Leclair i J. F. Duchesne. 2007. Cadmium concentrations in tissues of willow ptarmigan (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Nunavik, Northern Quebec. Environmental Pollution 147 (3): 642-647.
- Zohmann, M. i M. Woss, 2007. Spring density and summer habitat use of alpine rock ptarmigan Lagopus muta helvetica in the southeastern Alps. European Journal of Wildlife Research 54 (2): 379-383.
[modifica] Enllaços externs
- Estudi de la perdiu blanca del Pirineu català (català)
- AviBase (català)
- Estudi de la perdiu blanca al Ripollès (català)
- Fototeca.cat (català)
- La perdiu blanca, amb risc d'extinció - Vilaweb (català)
- ARKive (anglès)
- Àmplia informació i fotografies sobre aquest ocell (francès)
- Vídeos de perdius blanques a llur hàbitat natural (anglès)
- IUCN (anglès)
- Segells emesos amb la imatge d'aquesta espècie d'ocell (anglès)
- Fotografies de la perdiu blanca (anglès)
- Mapes amb la distribució geogràfica mundial de la perdiu blanca (anglès)
- ITIS (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- NCBI (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- El lagópodo alpino (Lagopus muta pyrenaica) en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (castellà)
- Detecting hybridization between willow grouse (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Central Sweden through Bayesian admixture analyses and mtDNA screening. (anglès)
- www.pajaricos.es (castellà)