Perdiu blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Perdiu blanca
Exemplar amb plomatge d'hivern.
Exemplar amb plomatge d'hivern.
Lagopus muta japonica amb plomatge de tardor.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Tetraonidae
Gènere: Lagopus
Espècie: L. muta
Nom binomial
Lagopus muta
(Montin, 1781)[1]
Subespècies

(llegiu el text)

Sinònims
Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska.
Una perdiu blanca al seu hàbitat

La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre polar -Lepus arcticus- i a la guineu àrtica -Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
  • Format delicat i relativament petit (35 cm).
  • Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.[5] Els pollets esdevenen independents al cap de 10-12 setmanes.[6]

Lagopus muta

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els adults són gairebeé vegetarians, mentre que els pollets es nodreixen principalment d'insectes, aranyes i caragols. La dieta estiuenca es compon de matèria vegetal (en particular nabius, puntes de cua de cavall i baies) i la hivernal de brots de bedolls nans i salzes.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. La subespècie del Pirineu (Lagopus muta pyrenaica) ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)}
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. ISBN 84-315-0434-X.
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. Kaufman, Kenn. 1996. Lives of North American Birds. Houghton Mifflin Company, Boston.
  8. IUCN (anglès)
  9. Johnsgard, Paul A., 1973. Grouse and Quails of North America. University of Nebraska, Lincoln.
  10. Kaufman, Kenn. 1996.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alsop, Fred J., III. Birds of North America - Eastern Region. First American Edition. Smithsonian Handbooks. DK Publishing, Inc., 2001.
  • Banks, R. C., R. W. McDiarmid i A. L. Gardner, 1987. Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada. Resource Publication, núm. 166. United States Department of the Interior Fish and Wildlife Service. Washington DC, els Estats Units.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Novoa, C., A.Besnard, J. F. Brenot i L.N. Ellison. 2007. Effect of weather on the reproductive rate of Rock Ptarmigan Lagopus muta in the eastern Pyrenees. Ibis 150 (2):270 - 278.
  • Rodrigue, J., L. Champoux, D. Leclair i J. F. Duchesne. 2007. Cadmium concentrations in tissues of willow ptarmigan (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Nunavik, Northern Quebec. Environmental Pollution 147 (3): 642-647.
  • Zohmann, M. i M. Woss, 2007. Spring density and summer habitat use of alpine rock ptarmigan Lagopus muta helvetica in the southeastern Alps. European Journal of Wildlife Research 54 (2): 379-383.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu blanca
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.