Perdiu xerra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Perdiu xerra
Perdix perdix (Marek Szczepanek).jpg
Il·lustració de la perdiu xerra.
Il·lustració de la perdiu xerra.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Phasianidae
Gènere: Perdix
Espècie: P. perdix
Nom binomial
Perdix perdix
(Linnaeus, 1758)

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 30 cm de llargària.
  • En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
  • Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
  • El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
Ploma de perdiu xerra.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Parella de perdius xerres.

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes..., més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.[2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.

Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.

Costums[modifica | modifica el codi]

Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]