Perdiu xerra
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg)  Il·lustració de la perdiu xerra.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Perdix perdix (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 30 cm de llargària.
- En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
- Te les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
- El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
[modifica] Subespècies
- Perdix perdix lucida (Altum, 1894)
- Perdix perdix perdix (Linnaeus, 1758)
- Perdix perdix sphagnetorum (Altum, 1894)
- Perdix perdix arenicola
- Perdix perdix armoricana
- Perdix perdix borkumensis
- Perdix perdix canescens
- Perdix perdix furvescens
- Perdix perdix hispaniensis
- Perdix perdix hungarian
- Perdix perdix italica
- Perdix perdix robusta
[modifica] Reproducció
Entre els 1.000 i els 2.000 m d'alçada fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.
[modifica] Alimentació
Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes..., més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.
Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.
[modifica] Hàbitat
Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la Península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.[2]
[modifica] Distribució geogràfica
Viu a les muntanyes del nord de la Península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.
Ha estat introduïda a Nord-Amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.
[modifica] Costums
Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.
[modifica] Observacions
Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.
[modifica] Referències
- ↑ Perdiu xerra. UICN 2011. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2011, consultada el 23 de desembre del 2011. L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 41-42. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- La perdiu xerra a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població de perdiu xerra al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos i informació diversa de la perdiu xerra. (anglès)
- Fotografies de la perdiu xerra. (anglès)
- Descripció i hàbitat de la perdiu xerra. (francès)
- Vídeos de la perdiu xerra en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
