Pere Benavent de Barberà i Abelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Naixement 8 d'agost de 1899
Barcelona
Defunció 12 de setembre de 1974 (als 75 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalana
Ocupació Arquitecte, Urbanista
Títol President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[1]

Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellisens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[2] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

La Punyalada
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Obres arquitecturals destacades

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[7]

Bibliografia
Arquitectura
  • Com he de construir, (1934)
  • L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);
Poesia
  • Flors d'ametller, (1918)
  • La rosa i el cristall, (1938)
  • Llibre del caminant, (1949)
  • Sobretaula acadèmica, (1956)
Assaig
  • Homes, homenets i hombrassos, (1935)
  • Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIXè, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.

Enllaços i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 110. 
  3. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 114. ISBN 9788497916929. 
  4. Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
  5. Andrea Mesecke, ibídem
  6. Ermita de Sant Fermí, Web de l’ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
  7. Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya