Pere Benavent de Barberà i Abelló
| Pere Benavent de Barberà i Abelló | |
|---|---|
| Naixement | 8 d'agost de 1899 Barcelona |
| Defunció | 12 de setembre de 1974 (als 75 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalana |
| Ocupació | Arquitecte, Urbanista |
| Títol | President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
| Muller/s | Sa Torras i Domenech |
Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.
El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[1]
Obra [modifica]
- Obres arquitecturals destacades
- Pont futurístic al Llobregat per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junts amb Ramón Argiles i Nicolau Rubió
- El Monument als màrtirs de la Independència (1929), Barcelona (amb relleus de Vicenç Navarro)
- La Punyalada (1935-36), Barcelona, Passeig de Gràcia 104-108[2]
- Casa Torres (1931-33), Barcelona, Avinguda Gaudi 56[3]
- Convent dels Caputxins, (Sarrià, Barcelona)
- Cripta de l'església de Pompeia
- Eixample de l'Ermita de Sant Fermí a Flaçà[4]
- Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat (1955)
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[5]
- Bibliografia
-
- Arquitectura
-
- Poesia
- Flors d'ametller, (1918)
- La rosa i el cristall, (1938)
- Llibre del caminant, (1949)
- Sobretaula acadèmica, (1956)
-
- Assaig
- Homes, homenets i hombrassos, (1935)
- Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIXè, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.
Enllaços i referències [modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Benavent de Barberà i Abelló
- ↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012
- ↑ Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
- ↑ Andrea Mesecke, ibídem
- ↑ Ermita de Sant Fermí, Web de l’ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
- ↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
