Pere Bosch i Gimpera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera

Mandat
29 de juny de 1937 – 1 d'abril de 1939
President Lluís Companys
Precedit per Joan Comorera i Soler
Succeït per govern dissolt

Mandat
18 de juliol de 1933 – 22 de febrer de 1939
Precedit per primer rector

Naixement 22 de març de 1891

[1]
Barcelona

Mort 9 d'octubre de 1974 (als 83 anys)
Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Parella Josefina Garcia
Professió Degà de la facultat de Filosofia i Lletres

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Mèxic, 9 d'octubre de 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Casat amb Josefina García Díaz, fou pare del també historiador, nacionalitzat mexicà, Carles Bosch i Garcia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià estudis de dret però passà a fer els de filosofia, tot especialitzant-se en filologia clàssica i va ampliar estudis a Berlín, on el mestre Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf el dirigí cap a la prehistòria. Les seves primeres publicacions van ser sobre la civilització cretomicènica (1912) i sobre l'origen de la tragèdia grega (1913). També va traduir Homer. L'any 1915 va ser nomenat director del servei d'excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans i professor dels Estudis Universitaris Catalans. El 1916 fou nomenat catedràtic d'història antiga a la Universitat de Barcelona. El 1919 publicà Prehistòria catalana. Ja des d'aquella època primerenca es mostra decididament partidari de l'ús de la llengua catalana en les publicacions científiques.

A partir del 1919 i fins a la seva mort va mantenir una amistat i correspondència privada amb el seu alumne i company Lluis Pericot i Garcia. Un altre deixeble important fou Josep de Calassanç Serra i Ràfols. Fou un dels creadors de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria, i el 1929 organitzà a Barcelona el Congrés Internacional d'Arqueologia.

Amb l'obra Etnografía de la península Ibèrica (1932) desenvolupa tesis innovadores que li donarien renom. A partir de 1933 és nomenat rector de la Universitat de Barcelona. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia en el govern de Lluís Companys (1937-1939). Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del sis d'octubre de 1934, cosa que va provocar protestes internacionals.

Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología. Posteriorment va ser sotmès a una campanya de desprestigi a la Universitat de Barcelona dominada pels franquistes. El 1945 va publicar a Mèxic La formación de los pueblos de España. Va donar nombrosos cursos i conferències i del 1948 al 1952 fou cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO.

El 1971 obtingué la nacionalitat mexicana.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El problema de la cerámica ibérica (1913)
  • Grecia y la civilización crético-micénica (1914) Casa Editorial ESTVDIO. Barcelona
  • Prehistòria catalana (1919)
  • La arqueología preromana hispánica (1920)
  • Historia de Oriente (1926)
  • Las representaciones teatrales en Grecia y Roma (1929)
  • Etnologia de la península Ibèrica (1934)
  • El poblamiento antiguo y la formación de los pueblos de España (1945)
  • El problema indoeuropeo (1960)
  • Cataluña, Castilla, España (1960)
  • Paleontología de la península Ibérica (1974)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2] La documentació produïda per Bosch i Gimpera ha estat conservada a Mèxic per la seva família des de la seva mort. L'any 1983, un fill de Bosch i Gimpera va lliurar la documentació a la Generalitat de Catalunya a través de l'entitat mexicana Acción Cultural, que va trametre l'esmentada documentació al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol. El mateix any el Ministeri feia arribar el fons documental al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya què lliurà la documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons es completà amb una sèrie de cartes creuades entre Pere Bosch i Gimpera i l'historiador Rafael Olivar Bertrand, que un cop editades per l'editorial Proa en un volum anomenat Correspondència, van ser lliurades per Rafael Olivard Bertrand a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2]

El fons conté la documentació generada i rebuda per Bosch i Gimpera; principalment, es tracta de documentació produïda en funció de la seva activitat professional relacionada amb la investigació científica en matèria d'Arqueologia, Prehistòria i Etnografia, i vinculada a universitats i altres centres de recerca (té un especial interès la correspondència). També, cal destacar la documentació produïda en funció de la seva activitat política com a conseller de justícia del govern de la Generalitat de Catalunya (Tribunals Especials, Servicio de Información Militar, organització judicial a Catalunya, Serveis Correccionals de Catalunya), la documentació sobre les relacions amb el govern de la República, sobre les relacions internacionals durant el període de la guerra civil, i finalment, la documentació sobre l'exili (correspondència, manifestos, informes, etc.).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín.. Ediciones AKAL. Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos, 2002. ISBN 9788446014898. , pàg. 138
  2. 2,0 2,1 2,2 «Pere Bosch i Gimpera». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Bosch i Gimpera Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Joan Comorera i Soler
Conseller de Justícia
juny-19371939
Succeït per:
Govern suspès