Pere Caner i Estrany
| Pere Caner i Estrany | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 23 de juliol de 1922 Calonge, Catalunya |
| Defunció | 18 de juny de 1982 Calonge |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Ocupació | mestre, escriptor, historiador i arqueòleg |
| Conegut per | Els seus estudis d'història local |
Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Pere Caner i Estrany va néixer el 1922 a Calonge. Al 29 de març de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va començar a ensenyar a l'escola de Calonge.
Segons Cati Jimenez i Vila Pere Caner era «un gran catalanista, només defensar la llengua i la llibertat d'expressió, la nostra cultura, les arrels i enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.» [1] Era un home literat de conviccions nacionalistes i democràtiques. L'infame Tribunal d'Ordre Públic franquista va perseguir-lo i empresonar-lo per delictes d'opinió.
Com estudiós va fer l'inventari del patrimoni natural i històric del seu poble. S'interessava a tot: la història de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la protecció del patrimoni. No només s'interessava a la història, però també a l'evolució vers la modernitat i les fenòmens nous, com demostra, per exemple el seu article sobre la antiga discoteca del Camping Cala Gogo al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'època franquista: « És disbauxa? És divertiment una mica picant? Son elements d'una època i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda és l'eslògan. Però, és bona moral? No m'hi trenco el cap. És legalment tolerat.»
El 1980 va fundar Centre d'Estudis Calongins "Colonico". Va morir el 1982 en tenir moltes obres ja no publicades. El 7 de desembre de 1984, l'ajuntament va atorgar-li el títol de fill predilecte de Calonge.
L'ajuntament de Calonge va designar a proposta del regidor de cultura, Carles Vilar i Massó, l'any 2007, 25 anys després la seva desaparició Any Pere Caner. L'11 de febrer 2007 va dedicar la nova biblioteca a la seva memòria en batejar-la "Biblioteca municipal Pere Caner"
Obra [modifica]
Va contribuir a tantes revistes, com La Veu de Calonge, Proa de Palamós, Canigó, El Correu Català, Turista, els Annals Gironins de l'Institut d'Estudis Gironins i moltes més que un inventari complet és una tasca titànica. A continuació, es donen una llista força incompleta de les seves publicacions més notables:
Llibres [modifica]
- La vall de Calonge (1983)
- La terra i l'esperit
- El món vivent (1971)
Articles [modifica]
- Calonge arqueológico, Annals Gironins, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 4 Any 1949, pàgines 311-317
- Calonge arqueológico, artístico y monumental, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 8 Any 1953, pàgines 262-276
- Desplazamientos y crecimiento del casco urbano calongense, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 9 Any 1954, pàgines 247-264
- Onomástica de Calonge], Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 10 Any 1955, pàgines 269-284
- Nuevos hallazgos arqueológicos calongenses, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 11 Any 1956, pàgines 265-268
- Breu resum de geografia de Molló, Amics de Besalú (Assemblea d'Estudis del seu Comtat), Vol. Any 1968, pàgines 309-317
- Inscripcions a les llindes i teules pintades de Calonge, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 20 Any 1970, pàgines 363-380
- ''Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21 Any 1972, pàgines 315-345
- Torres de vigilància a Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 22 Any 1974, pàgines 387-393
- Castells i cases fortificades de Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 23 Any 1976, pàgines 279-319, ensems amb Lluís Vilar i Subirana
- Fonts, ponts i pous de glaç de Calonge, Estudis del Baix Empordà, Vol. 1 Any 1981, pàgines 127-138
- L'origen del nom de Calonge, la seva avaluació i l'escut de la vila, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 25 (II) Any 1981, pàgines 591-599
- Barraques, forns i peroles de Calonge, Estudis del Baix Empordà, Vol. 4 Any 1985, pàgines 145-152
- Oficis desapareguts o en vies de desaparèixer a Calonge, Estudis del Baix Empordà, Vol. 5 Any 1986, pàgines 201-216
- Èpoques i figures, Calonge, Colònico, 2007, 238 pàgines
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- NN, Bibliografia més important de Pere Caner i Estrany, Estudis del Baix Empordà, 1983 Pàgina:10
- Jaume Aymar i Ragolta, Pere Caner i Estrany, Estudis del Baix Empordà, 1983 Pàgina:5-9
- Josep Clara i Resplandis, Gironins davant el TOP: el cas de Pere Caner, Estudis del Baix Empordà, 1998 pàgines 235-248
- Pere Caner, de Calonge, Activista cultural i resistent polític, Revista de Girona, Nº 245, 2007, pàgines 49-51
- Albert Vilar Massó, Pere Caner, l'homenot de Calonge, Calonge, 2007
- Lluís Palli i Buxó, (redacció), Miscel·lània Pere Caner, Sant Feliu de Guíxols, Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007, 200 pàgines. Conté una bibliografia completa de l'obra de Pere Caner i Estrany fet per Albert Vilar Massó.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Caner i Estrany |
