Pere Cherta i Clos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Cherta i Clos
Biografia
Naixement28 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1992 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Pere Cherta i Clos (28 de setembre de 1908 - 6 de maig de 1992) fou un jugador i escriptor d'escacs català, campió de Catalunya d'escacs.[1] Va ser guardonat el 1989 amb la Medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana d'Escacs. Va rebre també diversos altres guardons com el de la Diputació de Barcelona, el 1954, el de l'Ajuntament de Terrassa, el 1960, i la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat.

Resultats destacats en competició[modifica]

Cherta va començar a jugar al Foment Martinenc. El 1933, amb només 23 anys, va quedar campió absolut de Catalunya (ex aequo amb Àngel Ribera). El 1934 va participar en l'important Torneig Internacional de Sitges, on quedà en 13a posició (de 14), jugant contra diversos jugadors de l'elit mundial del moment.[2][3]

El 27 de gener de 1935 va participar en les simultànies amb rellotge que Aleksandr Alekhin va jugar al Club d'escacs Barcelona (el Campió del Món obtingué un resultat de +10 =3), i Cherta fou un dels tres que aconseguiren entaular.[4][5][6] El desembre de 1935, va participar en les simultànies amb rellotge que José Raúl Capablanca va jugar al Club d'escacs Barcelona contra deu destacats jugadors catalans.[7][8][9]

El 1946 participà en el Torneig Internacional de Barcelona, on quedà en 11a posició (de 14) (el campió fou Miguel Najdorf);.[10] El 1949 quedà subcampió de Catalunya, rere Antonio Medina. L'any 1954 actuà com a seleccionador i entrenador espanyol d'escacs. El 1960 participà, representant Espanya, a la VIIena Copa Claire Benedict (torneig europeu per equips) a Biel/Bienne, on jugà al quart tauler de l'equip espanyol.[11][12] El mateix any, fou 6è (de 10) a Tarragona, trofeu Agustí Pujol (el campió fou Francisco José Pérez Pérez).[13]

Escriptor i periodista d'escacs[modifica]

El 1935 Cherta redactava una columna setmanal d'escacs, al diari vespertí La Noche de Barcelona.[14]

Cherta va escriure diversos llibres d'escacs, entre els quals destaquen els clàssics:

  • Cherta i Clos, Pere. Defensa siciliana, variante Najdorf. Barcelona: Ediciones Martinez Roca, colección Escaques, 1972. ISBN 84-270-0106-1. 
  • Cherta i Clos, Pere. Defensa siciliana, variante Paulsen. Barcelona: Ediciones Martinez Roca, colección Escaques, 1971. ISBN 84-270-01-09-6. 
  • Cherta i Clos, Pere. Defensa India de Rey. Barcelona: Ediciones Martinez Roca, colección Escaques, 1978. ISBN 978-84-270-0134-3. 

Va contribuir també, comentant partides, a:

  • DDAA. Miguel Tal, Campeón del Mundo. Tortosa: Ediciones Limitadas Catalán, 1960. [15]

Referències[modifica]

  1. ↑ Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, pàg.87. ISBN 84-607-1908-1. 
  2. ↑ El campió del torneig fou l'hongarès Andor Lilienthal
  3. ↑ Torneig de Sitges 1934, partides i resultats (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  4. ↑ Partida Alekhin-Cherta, Barcelona (sim), 1935
  5. ↑ Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.59
  6. ↑ Chess Notes, per Edward Winter: Alekhin a Barcelona, 1935
  7. ↑ Cherta va perdre contra l'ex-campió del món. El ritme de joc fou de 30 jugades per hora, i Capablanca va vèncer nou dels seus rivals (Àngel Ribera, Dr. Vallvé, Joan Comas, Pere Cherta, Josep Maristany, Calduch, Lladó, Dr. Ticoulat i Josep Cabestany (i Palau en consulta)), i va perdre contra Rafael Llorens.
  8. ↑ Els Escacs a Catalunya, núm. 103-104, gener-febrer 1936.
  9. ↑ Escacultura: Nota sobre les simultànies de Capablanca a Barcelona el 1935
  10. ↑ Classificació i partides, Barcelona 1946 [Consulta 24 desembre 2009]
  11. ↑ Equip espanyol a la VIIena Copa Claire Benedict
  12. ↑ En aquesta competició, el primer i tercer taulers de l'equip eren els també catalans MI Miquel Farré i Mallofré (1r tauler) i Miquel Albareda i Creus (3r tauler)
  13. ↑ Ressenya del torneig al diari ABC de 22/06/1960 [Consulta 14 desembre 2009] (castellà)
  14. ↑ La Vanguardia, 1 de novembre de 1935 (castellà)
  15. ↑ El llibre conté partides comentades, a banda de per Cherta, per diversos dels millors jugadors catalans del moment, com Miquel Farré i Mallofré, Rafael Saborido i Carné, Rafael Llorens i Llorens, Luis de Marimón i Jordi Puig.

Bibliografia[modifica]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a edició, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Cherta_i_Clos&oldid=31129508»