Pere Clapera i Argelaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:06, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Pere Clapera Argelaguer (Sant Fruitós de Bages, 12 d'abril de 1906 - Barcelona, 1984) fou un pintor, dibuixant i il·lustrador català.[1] Fill de Joan Clapera Rafia de Vilanova de Sau jornaler habitant a la fàbrica de Sant Benet de Bages i d'Andreua Arjalaguer de Roda.

Tenim poques notícies escrites sobre aquest artista. Les anotacions de Joan Vilanova sobre aquest artista ens indiquen que s'inicià en l'art influït pel pintor Ramon Casas, ja que, aquest últim, residia llargues temporades al monestir de Sant Benet de Bages, proper a la vila de Sant Fruitós de Bages. Pere Clapera, però, a partir dels anys vint, ja començà a dibuixar en diaris humorístics barcelonesos com Pierrot. I més tard participà en exposicions individuals de caràcter monogràfic: aspectes cinematogràfics, paisatges de la costa brava, composicions de revistes teatrals i de ballet, pintures i dibuixos de ball flamenc i, sobretot, escenes del circ.

Suposem que des de ben jove marxà a Barcelona. Als anys vint és habitual veure el seu nom com il·lustrador de novel·les, sobretot dins la col·lecció La Novel·la d'Ara.

Després de la Guerra Civil, Pere Clapera torna a la seva activitat de dibuixant i il·lustrador novel·lístic participant en el llibre de Josep Pons: La quimera del marfil (1942); en el de Korolenko: En mala compañia (1946); en el de Hans Rothe: Llegada de noche (1946); o en el de Lluís Caralt: Las novelas de la farándula (1962), entre altres.

L'any 1943 exposa a la Sala Rovira de Barcelona. Uns anys més tard, l'any 1948 Pere Clapera consta com un dels pintors catalans en la "Exposición Nacional" de Madrid. Dos anys més tard, l'any 1950, Clapera torna a participar en la Exposición Nacional. Aquell mateix any, participà altre cop en una exposició a la Sala Rovira de Barcelona. El 1951 participa en la I Biennal Hispano Americana d'Art en la secció de dibuix i gravat amb una obra de paisatge i un any més tard, l'any 1952 triomfa amb una exposició feta a la casa d'Amèrica de Madrid en la qual va recollir 25 aquarel·les amb escenes de ball i cant i també amb escenes de ballets importants. L'any 1959 Clapera participava amb una exposició d'olis i aquarel·les en els salons del Cercle Català de Madrid amb temes de circ, danses i gitaneries. El 1960 participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts. El 1961 torna novament a exposar a la sala Rovira de Barcelona destacant-ne la seva producció d'escenes del circ.[2]

Referències