Pere Claver i Sobocano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 05:39, 27 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSant Pere Claver
Biografia
Naixement24 juny 1580 Modifica el valor a Wikidata
Verdú (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1654 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Cartagena de Indias (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Xaveriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómissioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósjesuïtes
Enaltiment
Festivitat9 de setembre
Iconografiahàbit jesuïta, predicant i acompanyat de negres i indis
Patró deColòmbia, esclaus, afroamericans, missions catòliques entre la població negra

Find a Grave: 12693592 Modifica el valor a Wikidata

Pere Claver i Sobocano,[1] (Verdú, Principat de Catalunya, 1580 - Cartagena d'Índies, Nova Granada, 1654), jesuïta i missioner a Colòmbia. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Talla a S. Nikolaus (Estrasburg), s. XIX.
Església de Sant Pere Claver a Cartagena de Indias, on hi ha la seva tomba.

Pere Claver i Sobocano (Pere Claver i Corberó, segons la tradició) va néixer a Verdú (Urgell) el 25 de juny de l'any 1580, fill de Pere Claver i Minguella i Anna Sobocano. Als tretze anys quedà orfe de pare i als quinze rebé la tonsura de clergue a Verdú; amb el suport d'un oncle canonge, marxà a estudiar a Barcelona. A partir del 1596 estudià lletres i arts a l'Estudi General de Barcelona, i filosofia al Col·legi de Betlem dels jesuïtes, on conegué l'orde. El 7 d'agost de 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i continuà estudiant a Girona i a la ciutat de Mallorca on conegué Alonso Rodríguez Gómez, porter del col·legi jesuïta de Montsió, que l'influí i despertà en ell la vocació de missioner.

Passà a Barcelona i, accedint al seu desig, el provincial el destinà en 1610 a anar a les missions de Nova Granada. Embarcà a Sevilla i arribà a Cartagena de Indias, d'on anà, pujant el riu Magdalena fins a Santa Fe de Bogotà, on acabà els seus estudis. Fou destinat al noviciat de Tunja, on fou porter de la casa. El març de 1615 fou ordenat sacerdot a Cartagena, on conegué el jesuïta Alonso de Sandoval, defensor dels indis i els negres.[2] Els negres arribaven en grans quantitats des d'Àfrica per a ésser venuts com a esclaus, en unes condicions infrahumanes. Pere Claver va decidir fer com Sandoval i dedicar el seu apostolat a lluitar contra la tracta d'esclaus i a protegir els negres. En fer la professió solemne, en 1616, va signar com a Petrus Claver, aethiopum semper servus ("Pere Claver, esclau dels negres per sempre").

El jove s'assabentava de l'arribada de vaixells negrers i buscava intèrprets per comunicar-se amb els que venien i intentava ajudar els negres, oferint-los menjar i consol; si algú estava malalt, l'atenia o el portava a l'hospital, i a tots els començava a parlar del cristianisme. Explicava la catequesi amb dibuixos i l'ajut d'intèrprets. Va batejar-ne més de tres-cents mil negres, després d'haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l'oposició de certs grups socials de la ciutat. Els defensava enfront dels seus amos, especialment quan aquests els maltractaven, pràctica que intentava que els colons abandonessin. Durant la pesta de 1633 y 1634 va treballar per atendre els malalts, independentment de la raça que tinguessin. Regularment, ajudava a l'hospital de leprosos, dels Germans de Sant Joan de Déu: hi escombrava, feia els llits o ajudava en tasques diverses. També dedicava temps als presos, confessant-los i consolant-los.

Fou mestre de novicis i va portar una vida de completa austeritat. Adquirí fama de santedat i se li atribuïren miracles i episodis místics, com levitacions. Malgrat això i el suport que tenia de la seva comunitat i, en general, dels jesuïtes, tenia enemics per la defensa que feia dels febles: l'acusaren de poca intel·ligència i experiència, i inadequat per a la predicació, i de malbaratar els recursos.

Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el 8 de setembre del 1654.

Veneració

Va ser beatificat el 16 de juliol de 1850 per Pius IX i canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix papa el va declarar patró de les missions entre els negres. També fou proclamat patró de la República de Colòmbia.

Referències

  1. «Pere Claver i Sobocano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Havia escrit De instauranda ethiopum salute en contra de l'esclavisme dominant.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Claver i Sobocano