Pere Créixams i Picó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Créixams i Picó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRamon de Herrera Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 52305

Pere Créixams i Picó (Barcelona, 9 de novembre de 1893 - març de 1965)[1] fou un pintor autodidacte. En la seva pintura destaquen com a temes més recurrents: gitanes, toreros, o nus.

Biografia[modifica]

Nascut en una casa humil treballà en diversos oficis entre ells de fuster i tipògraf. El 1918 anà a París però, passaren tres anys fins que començà a dedicar-se a la pintura. El 1921, s'integrà en l'ambient artístic de Montmartre, on tingué el seu taller i d'aquesta manera començà a exposar en diversos salons de París.[2]

El 1925 es publicà a París A Une Courtisane de Ch. Baudelaire amb il·lustracions seves [3]

Entre 1927 i 1936 residí entre Tossa de Mar i Barcelona,[2] realitzant diverses exposicions a la Sala Parés i d'altres a la Sala Busquets i a les Galeries Syra. A la dècada de 1930 dona a conèixer Tossa de Mar entre els pintors forans conjuntament amb el pintor i crític Rafael Benet qui escrigué l'article Tossa, babel de les Arts l'octubre de 1934.[4]

Entre 1936 i 1953 s'exilià a París però, això no li impedí exposar amb regularitat a Barcelona. El 1945 fou un dels organitzadors a la capital de França del Saló d'Art Català.[5] El mateix any, participà en l'exposició organitzada per Solidaritat Catalana a la galeria Altarriba de París en benefici dels deportats i presoners catalans que tornaven d'Alemanya. Exposició de la qual es feu ressò Per Catalunya, revista editada a Niça en la que Pere Créixams col·laborà com il·lustrador.[6]

El 1961 li fou concedida la medalla de la ciutat de París.

Exposicions[modifica]

  • Salon des indépendants (1922).
  • Salon d'Automne (1925).
  • Saló de les Teuleries (Salon des Tuileries).
  • Barcelona, Sala Parés. Exposició del 21 de novembre al 4 de desembre de 1931.
  • Barcelona (1932), darrera exposició d'Els Evolucionistes.
  • Barcelona, Sala Parés. Exposició del 8 al 21 d'abril de 1933.
  • Barcelona, Galeries d'Art Syra. Exposició del 17 al 30 de novembre de 1934.
  • Barcelona, Sala Parés. Exposició amb Hugué del 5 al 18 de maig de 1934.
  • Barcelona, Sala Busquets. Exposició del 19 d'octubre a l'1 de novembre de 1935.
  • Barcelona, Galeries d'Art Syra. Exposició del 16 al 29 de maig de 1936.

Referències[modifica]

  1. de J. Cortés «esquela i article a la seva memòria». La Vanguardia, 06-03-1965, pàg. 26.
  2. 2,0 2,1 Socias, pàgina 79
  3. Baudelaire, Charles; Creixams, Pedro. A une courtisane: poème inédit de Charles Baudelaire (en francès). París: J. Fort, 1925. 
  4. Planas, pàgines 22 i 23.
  5. Camps, pàgina 31.
  6. Llombart, pàgina 16

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]