Pere Escobar i Royo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pere Escobar)
Infotaula de personaPere Escobar i Royo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTV3 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPau Escobar Sanz Modifica el valor a Wikidata

Pere Escobar i Royo (Barcelona, 16 de febrer de 1960) és un periodista esportiu català.[1][2] Ha estat locutor a TV3 dels partits de primera divisió de futbol, i cap d'Esports de Televisió de Catalunya.[3]

Biografia[modifica]

Alumne del Col·legi Claret de Barcelona, a l'edat de 16 o 17 anys volia ser periodista o psiquiatre, i finalment va optar per començar a estudiar periodisme, carrera que va deixar en el segon any, per continuar treballant.[4][2] Va començar a treballar al Noticiero Universal, un diari de tardes, i després va estar en l'equip fundador de l'Sport, i en l'equip creador de Catalunya Ràdio.[4] També treballà a la Hoja del lunes.[2]

Pere Escobar va ingressar a Televisió de Catalunya l'any 1991 dintre l'àrea d'Esports per retransmetre els partits de futbol, tasca que va realitzar fins al 2002.[3] El 2000 va anar a Ona Catalana, on va fer el programa "Ona Sport" durant 3 anys, i després va tornar a TVC.[4] L'any 2002 va deixar els esports a TVC per moderar el programa de debat "En camp contrari".[3] El mes de setembre del 2003 va començar a presentar el programa "En directe".[3] El febrer de 2004 Francesc Escribano, director de la televisió catalana, va nomenar-lo Cap d'Esports de Televisió de Catalunya,[3] càrrec que va ocupar fins al juny del 2008, quan fou substituït per Josep Maria Farràs. L'agost de 2008 tornà a ser comentarista de les retransmissions de futbol per TV3, juntament amb Pitxi Alonso.[5]

L'any 2009 deixà TV3 i començà a presentar el programa El club de la mitjanit, a Catalunya Ràdio.[6] És pare de cinc fills.[1] El segon, Pau Escobar, que a part de ser també periodista és actor, ha actuat al TNC, la Villarroel o la Sala Beckett de Barcelona i a la sèrie de TV3 Bojos per Molière.[7]

Referències[modifica]