Pere González Telmo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Pere González Telmo, o
sant Telm

Estàtua del sant a Frómista
religiós
Nom secular Pedro González Telmo
Naixement ca. 1190
Astorga o Frómista (Regne de Lleó)
Defunció 15 d'abril de 1246
Santiago de Compostel·la (Corona de Castella)
Enterrament Catedral de Tui
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1254, Roma per Innocenci IV (confirmat per Benet XIV el 13 de desembre de 1741)
Canonització No ha estat canonitzat oficialment
Festivitat 14 d'abril
Orde Dominics
Iconografia Hàbit dominicà, amb un ciri a la mà; amb una flama blava a la mà; amb pescadors o amb un vaixell
Patronatge Tui; diòcesi de Tui-Vigo; mariners i pescadors (al Cantàbric, Galícia, Portugal, Brasil)

Pere González Telmo, conegut també com a sant Telm (Astorga o Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 - Santiago de Compostel·la, 15 d'abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar especialment entre els pescadors de Galícia. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Frómista en una família distingida. De ben petit despuntava per la seva vivesa i un oncle seu, canonge i més tard bisbe d'Astorga, el prengué a casa seva per educar-lo i així instruir-lo en les arts i en l'estudi de la teologia. Va continuar els estudis a la universitat de Palència. Ordenat sacerdot, la influència del seu oncle va fer que aviat fos nomenat degà del capítol de la catedral, tot i no tenir l'edat requerida. Amic de la gresca, va organitzar la presa de possessió amb un excés de sumptuositat, escollint el dia de Nadal. Volent lluir-se amb el cavall en què anava muntat, l'animal el va fer caure enmig d'un toll de fang i va fer que fos la riota de tothom que mirava.

L'impacte d'aquest fet el va fer canviar radicalment, fent-se humil i demanant ser admès a l'Orde de Sant Domènec. Va anar progressant en virtut i els seus superiors el van enviar a predicar; docte, prudent i gran orador, va aconseguir un gran nombre de conversions, a més de distingir-se pel seu zel en la cura de malalts i pecadors. A la cort, va ésser confessor del rei Ferran III de Castella, a qui va acompanyar en les campanyes militars a Còrdova i Sevilla, ocupant-se de la cura dels soldats i contribuint a la conversió de molts.

Capella de San Telmo a Tui.

Enviat a Galícia, hi fa una gran tasca missionera deixant petjada arreu. A Tui va conèixer i es va preocupar de la vida dels mariners i els pescadors, amb els que va esmerçar tot el seu afany missioner i on va adquirir la fama de taumaturg per tot l'ajut prestat a aquells necessitats. Per això, la gent del mar el té com a patró i intercessor en les contingències humanes.

Fou nomenat prior del convent de S. Domingos de Guimarães, a Portugal, on va tenir com a deixebles Gonçal d'Amarante i Llorenç Mendes. Ja amb seixanta anys, va retirar-se a Tui. Va morir a Santiago de Compostel·la, on havia anat en pelegrinatge, el 15 d'abril de 1246. Va ésser portat a Tui i sebollit a la catedral.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Poc després de la seva mort, en 1254, va ésser beatificat per Innocenci IV. En 1741, el seu culte va ésser confirmat per Benet XIV; no obstant això i el títol que habitualment se li dóna de sant, no ha estat formalment canonitzat. És patró de Tui i la diòcesi de Tui-Vigo.

Popularment, la seva advocació es va confondre amb la de sant Erasme de Fòrmia, també anomenat Sant Elm i venerat pels mariners com a patró. La particular devoció dels mariners envers Pere González va fer que rebés el nom de Telm o Elm, com sant Erasme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere González Telmo