Pere II de Iugoslàvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pere II».
Pere II
Петар II
Pere II de Iugoslàvia

Regne
9 d'octubre de 1934 – 29 de novembre de 1945
Precedit per Alexandre I
Hereu Alexandre

Naixement 6 de setembre de 1923
Belgrad
Defunció 3 de novembre de 1970 (als 47 anys)
Denver, Colorado (Estats Units)
Consort Alexandra de Grècia i Dinamarca
Dinastia Dinastia Karađorđević
Pare Alexandre I
Mare Maria de Romania


Pere II de Iugoslàvia (Belgrad 1923 - Los Angeles, Califòrnia 1970). Últim rei sobirà de Iugoslàvia. Rebesnét de la reina Victòria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rússia era nét del rei Ferran I de Romania.

Nascut el dia 6 de setembre de l'any 1923 al Palau Reial de Belgrad el seu pare era el rei Alexandre I de Iugoslàvia i la seva mare la princesa Maria de Romania. El seu padrí fou el rei Jordi VI del Regne Unit. Els avis paterns de Pere eren el rei Pere I de Sèrbia i la princesa Zorka de Montenegro mentre que per via materna ho eren el rei Ferran I de Romania i la princesa Maria del Regne Unit.

Rebé una educació cortesana al Palau Reial de Belgrad i posteriorment ingressà al Col·legi elitista anglès de Sandroyd. Hagué d'abandonar els seus estudis anglesos després de l'assassinat del seu pare a Marsella per un revolucionari macedoni de nom Vlada Georgieff i instal·lar-se a Belgrad a títol de rei. Malgrat tot fins a l'any 1941 s'establí una regència al país dirigida pel príncep Pau de Iugoslàvia.

L'any 1944 el monarca es casà a Londres amb la princesa Alexandra de Grècia. La princesa era filla del rei Alexandre I de Grècia i de la senyora Aspasia Manos. La parella tingué un únic fill:

El 27 de març de 1941 Pere II fou proclamat Rei de Iugoslàvia després d'un cop d'estat en suport dels britànics en contra de la decisió del príncep regent Pau d'adherir-se al Pacte Tripartit (Eix) arran de la firma del Tractat de Viena del 25 de març de 1941. Arran d'aquest cop d'estat la família del príncep Pau fou expulsada del país i el nou rei, inexpert, restà sol a Belgrad.

Un mes després les tropes nacionalsocialistes van posposar l'atac a Rússia i es decidiren a ocupar Regne de Iugoslàvia i posteriorment Grècia. Amb menys de tres setmanes la totalitat del regne caigué en mans dels alemanys sense haver deixat de bombardejar durant tres llargues nits les principals ciutats del país. L'ocupació fou efectuada per tropes alemanyes, italianes, búlgars i hongareses.

El rei hagué d'abandonar el país i partí a un exili desconcertant. En un primer moment s'establí a Grècia havent d'abandonar el sol grec per dirigir-se a Jerusalem i després al Caire. Malgrat tot, el mes de juny del 1941 ja era establert a Londres on aprofità per completar els seus estudis a la prestigiosa Universitat de Cambridge i integrar-se a la Royal Air Force.

Arran de l'ocupació nacionalsocialista s'organitzaren dos grups antagònics de guerrilers. D'una banda aquells que es mostraven partidaris de la restauració de la monarquia, els Txètniks, liderats pel general Draža Mihailović ministre de defensa del govern, i de l'altra pels partisans de caràcter comunista liderats per Josip Broz Tito. En un primer moment els aliats recolzaren materialment i econòmicament els partisants reialistes, suport que canvià després de la Conferència de Teheran on es decidí que Iugoslàvia restaria sota influència soviètica.

Després de la Segona Guerra Mundial l'Assemblea constituent decidí, el 29 de novembre de 1945, aprovar l'abdicació del rei. Malgrat els intents de retorn de Pere mai pogué tornar a trepitjar Iugoslàvia. La seva situació personal tan a nivell emocional com econòmic patiren diversos revesos que feren que el monarca visqués separadament del seu fill i la seva muller.

Emigrat als Estats Units hi trobà la mort en una operació de trasplantament de fetge que es realitzà a un hospital de Denver. Enterrat a un monestir ortodox d'Illinois, és el primer monarca europeu enterrat al continent americà. Els seus drets dinàstics passaren al seu únic fill.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere II de Iugoslàvia