Pere II del Brasil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'emperador Pere II del Brasil.

Pere II del Brasil (Rio de Janeiro 1825 - París 1891). Emperador del Brasil des de l'any 1831 fins a la seva mort. Fou el primer monarca que ostentà el títol d'emperador del Brasil sense ostentar el de rei de Portugal.

Nascut a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 2 de desembre de l'any 1825, essent fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria. Pere era nét per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, i per via materna de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies.

El dia 30 de maig de l'any 1843 contragué matrimoni a Nàpols amb la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella tingué els següents fills:

  • SAI el príncep Pere del Brasil, príncep imperial del Brasil, nat el 1848 a Rio de Janeiro i mort el 1850 a Santa Cruz.

El dia 7 d'abril de l'any 1831, el rei Pere IV de Portugal abdicà el tron imperial del Brasil per ocupar el tron portuguès i cedí la corona al seu fill Pere, de només cinc anys. Durant el període que va des de l'abdicació de Pere IV (l'any 1831) fins a l'any 1841 -any en què es declarà major d'edat a Pere II-, s'establí una regència que es mostrà enormement inestable.

D'esperit liberal, l'emperador contribuí decididament al procés d'industrialització del país promocionant la introducció del ferrocarril al Brasil mitjançant la concessió feta al vescomte de Mauá per la construcció de la primera línia ferroviària. Promotor cultural i científic, creà i reformà diverses escoles culturals i facultats universitàries arribant a fundar, el dia 21 d'octubre de 1838, l'Institut Historicogeogràfic del Brasil, creat a imatge de l'Institut Historique de París.

A mesura que els anys del seu regnat avançaven, aparegué i es desenvolupà un corrent de pensament contrari al règim imperial. Els últims anys de regnat, la monarquia tenia el suport explícit de l'Església catòlica, l'aristocràcia i la burgesia terratinent, a més de l'Exèrcit imperial. Però les despeses generades per la Guerra de la Triple Aliança desenvolupada entre el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai entre els anys 1865 - 1870, més les enemistats guanyades per la monarquia arran de l'abolició de l'esclavitud contribuïren a minar els suports en favor de la causa monàrquica. A més a més, l'exèrcit anhelava un canvi institucional que li concedís més llibertat de moviments i l'Església recel·lava d'un monarca que era masó i perseguia la instauració d'un ideari laic al país.

Tot plegat ocorregué en un moment en què les forces liberals que recolzaven a la monarquia començaren una insistent campànya per desacreditar la figura del monarca qualificant-lo de poc capaç de dirigir la renovació institucional i generacional que el país necessitava. Malgrat que l'emperador gaudia d'un important suport popular, el dia 15 de novembre de l'any 1889 es desenvolupà una revolta militar dirigida pel mariscal Deodoro da Fonseca que derrocà la monarquia de forma pacífica. La tranquil·litat amb què conclogué el cop d'estat es produí també per la immediata acceptació de la nova situació per part del sobirà, que va expressar els seus desitjos de prosperitat al nou règim republicà.

La família imperial s'exilià primer a Portugal -on assistiren a les exèquies del rei Lluís I de Portugal, mort el dia 19 d'octubre de 1889- i es desplaçaren posteriorment a França, on s'instal·laren definitivament. Des de l'exili el monarca continuà contribuint al desenvolupament cultural del país a través de multitud de donacions de les seves riques col·leccions particulars.

Pere II morí a París el dia 5 de desembre de 1891. No fou fins a l'any 1922 que el seu cos fos traslladat al Brasil; el 1939 fou sepultat a Petròpolis en un nou mausoleu construït per a l'ocasió, cerimònia a la qual assistí el president de la República, Getúlio Vargas.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]