Pere Igni
 Pere Igni sobre el foc, per Marco Palmezzano, s. XV (París, Louvre) |
|
| Cardenal i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Pietro Aldobrandeschi di Sovana |
| Naixement | Primer quart del segle XI? Siena?, Toscana |
| Defunció | 11 de novembre? de 1089 Albano Laziale (Laci) |
| Enterrament | Abadia de Vallombrosa |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Venerat des de la seva mort; inclòs a l'Ordo romanus el 4 de març de 1673, Roma per Climent X |
| Canonització | Venerat com a sant a l'orde vallombrosí i a Albano, però no canonitzat oficialment |
| Lloc de pelegrinatge | Abadia de Vallombrosa |
| Festivitat | 8 de febrer |
| Orde | Orde de Vallombrosa |
| Iconografia | Hàbit gris o bru, amb foc a la mà; amb una creu, caminant sobre flames |
El beat Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, s. XI - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale. És venerat com a beat per l'Església catòlica, tot i que popularment és considerat sant i venerat amb aquest títol per la congregació vallombrosina i a la diòcesi d'Albano Laziale.
Vida [modifica]
Era membre de la família noble dels Aldobrandeschi; tradicionalment s'ha pensat que era de la família de Florència i que hi hauria nascut durant el primer quart del segle XI, però és més probable que es tractés dels Aldobrandeschi di Sovana, originaris de Siena, on hauria nascut. Va ingressar a l'Orde de Vallombrosa en 1018, llavors sota la direcció de sant Joan Gualbert, de qui fou deixeble.
En 1068, segons la tradició narrada per l'hagiografia, va participar a l'ordalia contra el bisbe de Florència a Badia a Settimo (avui Scandicci), a la rodalia de Florència. El bisbe Pietro Mezzabarba havia estat investit per mitjà de la simonia i Pere Igni i Joan Gualbert l'acusaren per això. El bisbe amenaçà com a represàlia el monestir vallombrosí de San Miniato al Monte. Per provar la veritat de l'acusació, Pere va sotmetre's a un judici de Déu: havia de caminar per sobre d'un terra cobert de carbons roents, la qual cosa va fer, passant miraculosament per sobre sense patir cap mal, per la qual cosa va rebre el sobrenom d'Igneus ("del foc"). A més, popularment va ser tingut per sant. Alexandre II va acceptar llavors l'acusació i va deposar el bisbe, que se'n penedí i es retirà a un monestir, on passà la resta de la seva vida.
El 1068 va ser enviat com a abat a Sant Salvatore de Fucecchio. El 1072 el papa Alexandre II el nomenà bisbe d'Albano (actual Albano Laziale), conservant el títol d'abat de San Salvatore, abadia per a la qual obtingué, el 1085, la submissió directa a la Santa Seu. També va ser nomenat cardenal i llegat papal.
Va morir cap a l'any 1089, segurament a Albano. El seu cos va ser portat a l'abadia de Vallombrosa, on fou enterrat.
