Pere Llombard
Pere Llombard o Petrus Lombardus; (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160) va ser un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que esdevingué el llibre de text més estés en els estudis de teologia.
Biografia [modifica]
Pere Llombard va néixer a Lumellogno, a la Llombardia, entre 1095 i 1100. Probablement la seva educació començà a les escoles catedralícies de Novara i Lucca. El bisbe de Lucca el va recomanar a Bernat de Claravall, permetent-li abandonar Itàlia per estudiar a les escoles catedralícies de Reims i París. A París coneguè Pere Abelard i Hug de Sant Víctor, dos dels teòlegs més destacats de l'època. No es disposa d'informació sobre la seva vida a París fins el 1142, en què se’l reconeix com un escriptor i professor reputat. El 1145 va rebre el títol de ‘magister’ (professor) a l'escola catedralícia de Notre Dame.
El seu estil d'ensenyament dialèctic va adquirir gran reputació, arran de la qual els canonges de Notre Dame li van demanar d'unir-se a ells. El nomenament era de molta rellevància, ja que la totalitat dels altres canonges eren membres de la dinastia Capet per sang o matrimoni, membres de la noblesa de l’Illa de França o el País del Loira, o parents d'oficials reials. En canvi, Pere no tenia cap mena de parents influents o suports polítics, essent convidat tan sols pels seus mèrits acadèmics.
Va esdevenir subdiaca el 1147, i el 1156 ja era ordenat sacerdot. Intervingué al Concili de Reims (1148) com a expert en teologia. Poc després del 1150 rebia el títol de diaca, i al 1156 el d'arxidiaca. El 28 de juliol de 1159, per la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, va ser nomenat bisbe de París.
El seu exercici com a bisbe va ser breu. Va morir el 21 o el 22 de juliol de 1160, i va ser succeït per Maurice de Sully, el constructor de la Catedral de Notre Dame. La seva tomba a l'esglèsia de Saint-Marcel a París va ser destruïda durant la Revolució Francesa.
Obra [modifica]
Pere Llombard va escriure comentaris dels Salms i de les epístoles paulines, però la seva obra magna fou el Libri Quatuor Sententiarum, o Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text bàsic per l'estudi de teologia a les universitats medievals. Des de la dècada del 1220 fins al segle XVI cap altre obra de literatura cristiana, excepte la mateixa Bíblia, va ser més comentada. Va influenciar els pensadors medievals més destacats, com Albert Magne, Sant Tomàs d'Aquino, Guillem d'Occam, o Gabriel Biel. Fins Martí Luter va escriure glosses sobre les Sentències.
Quatre llibres de sentències és una compilació de textos bíblics, acompanyats de passatges destacats dels Pares de l'Església i d'altres pensadors medievals, sobre la pràctica totalitat del camp de la teologia com s'entenia a l'època. El primer llibre tracta sobre la Trinitat, el segon llibre tracta de la creació, el tercer llibre sobre Crist, i el quart llibre versa sobre els sagraments.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Llombard |
Enllaços externs [modifica]
- El primer Llibre de Sentències (en llatí i anglès)
