Pere Miquel Carbonell i Soler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pere Miquel Carbonell i Soler (Barcelona 8 de febrer de 1434 - 2 d'abril de 1517) fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver Reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Família[modifica | modifica el codi]

Era fill de Francesc Carbonell i de Joana des Soler. Era cosí de l'humanista Jeroni Pau i amic de l'ardiaca de Barcelona Lluís Desplà (que fou president de la Generalitat de Catalunya i padrí d'un dels seus néts) i del protonotari reial Joan Peiró, un dels artífexs del desenvolupament de la impremta a Barcelona.[1]

Es casà en primeres núpcies amb Engràcia, amb qui tingué tres fills, sobrevisquent només el primer:

Va contraure segones núpcies amb Eulàlia, vídua de Pere Morer, mercader de Barcelona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Guerra civil catalana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra civil catalana

Durant les convulsions de la Catalunya del segle XV fou partidari del partit oligàrquic i constitucionalista, la Biga.

Arxiver Reial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Arxiu de la Corona d'Aragó

Fou nomenat notari públic pel rei Alfons V d'Aragó "el Magnànim" l'any 1458, càrrec en el qual el va ratificar el rei Joan II d'Aragó "el Gran". Aquest darrer monarca el nomenà, el 1476, Arxiver Reial i escrivà reial[2]

El seu fill Francesc Carbonell també fou notari i Arxiver Reial, i substituí el seu pare a l'Arxiu Reial de Barcelona, de forma progressiva i amb especial intensitat a partir del 1510, i definitivament a la seva mort. El nét de Pere Miquel Carbonell, fill de Francesc, anomenat Francesc Miquel Carbonell, també obtingué el càrrec d'Arxiver Reial per privilegi de Carles I.

Obra[modifica | modifica el codi]

Gran afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una important biblioteca, de la qual copià i anotà molts dels seus còdexs. Era un gran cal·lígraf.

Tot i inscriure's en el moviment humanista i, per tant, cultivar la llengua llatina i els clàssics, rebutjant en bona part la tradició cultural catalana anterior, s'interessà per la llengua catalana, la qual cosa el portà a copiar, ordenar i interpolar les "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols"[3] de Bernat Fenollar i Jeroni Pau, a escriure nombroses cobles en català i a una "Dansa de la mort", adaptada del francès, que seguia encara les normes de la Gaia Ciència, amb poca qualitat literària.

Va mantenir relacions literàries amb els juristes Francesc de Casa-saja i Joan Vilar, amb el bibliòfil Guillem Fuster i amb els humanistes Antonio[4] i Alessandro Geraldini,[5] Teseu Valentí i Jeroni Pau.

El seu càrrec d'arxiver féu que es decantés pels estudis històrics, entre els quals ressalten el recull biogràfic en llatí De viris illustribus catalanis, un conjunt de quinze biografies breus d'erudits del seu temps, dins de l'àmbit de les terres de parla catalana. És autor de les Chròniques de Espanya, que inicià el 1495 i va concloure el 1513, les quals comprenen des dels temps primitius fins a la mort de Joan II, obra que serví de referència per als historiadors posteriors. El 1496, seguint ordres de Ferran II, va escriure una genealogia dels comtes-reis catalans, en la qual consigna Bernat de Septimània com a primer comte de Barcelona.

El 1516 va concloure una arreplega de processos de la inquisició a Barcelona, comentada en català, que comprèn el període 1487-1507, el Liber descriptionis reconciliatonisque purgationis et condemnationis haereticorum.

Compongué també una recopilació d'inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona, que sembla li foren facilitades per Jeroni Pau, primera obra catalana d'arqueologia.

Manuel de Bofarull i de Sartorio, arxiver de la Corona d'Aragó fou qui en va transcriure els principals opuscles i en va facilitar la biografia completa.[6]

La biblioteca de Pere Miquel Carbonell[modifica | modifica el codi]

Un manuscrit que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, escrit gairebé tot per Pere Miquel Carbonell, conté en un foli un catàleg d'alguns dels llibres que formaven la biblioteca de Carbonell. La transcripció d'aquest foli, inicialment il·legible, ja que estava tot empastifat de negre, potser perquè contenia llibres prohibits, es deu a Jordi Rubió i Balaguer.[7]

Els títols que consten en tal catàleg, de gran interès per a conèixer la difusió de la literatura clàssica i humanista a les terres catalanes, són els següents:[7]



Per altra banda, en el citat manuscrit de la Catedral de Girona consta una desiderata, una llista de llibres que Carbonell desitjava adquirir, que aquest va entregar "al biscahí que va en Venècia". Jordi Rubió i Balaguer considera que aquesta comanda de llibres és de cap al 1488, data en la qual el mercader de llibres Martín de Marquina[13] anà cap al nord d'Itàlia. Els títols que hi consten són:



Finalment, es conserva una altra llista d'encàrrec de compra de llibres, en aquest cas la que Pere Miquel Carbonell va fer al llibreter Riera perquè li comprés a la fira de Lió del dia 8 d'abril de 1501 els següents títols:



A part dels referits inventaris o relacions de llibres, Jordi Rubió i Balaguer assenyalà com a fruit dels seus estudis que havia localitzat sis volums adquirits per Pere Miquel abans del 1484, que són els següents:[14]

  • Recull de textos jurídics i formularis notarials, d'autors catalans i estrangers, copiats quasi tots per Carbonell.[15]
  • Manuscrit del segle XIV,[16] amb el següent contingut:
  • Sèneca, Opera.[17]
  • Volum que conté els següents tractats:
Nosce te ipsum; Corona senum; De inmensa charitate Dei; De humilitate interiore et pacientia vera; Flos vitae, l'autor dels quals és Ioannes Carthusiensis, altrament conegut com a Jean de Mantoue o Giovanni di Dio Certosino.[18]

Obres[modifica | modifica el codi]

Article relacionat: De viris illustribus catalanis

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Josep-David Garrido i Valls, L'escriptura humanística al Principat de Catalunya, Faventia 25/2, 2003, pàg. 156. Disponible en línia (PDF)
  2. Vegeu l'albarà del rei Joan II d'Aragó "el Gran" a Pere Miquel Carbonell, comunicant-li el nomenament d'arxiver. Saragossa, 19 de desembre 1476. Arxiu de la Corona d'Aragó. Disponible en línia
  3. Vegeu algunes consideracions d'Albert Rossich respecte a les Regles i la seva autoria [1], Disponible en línia al portal RACO
  4. Per a la relació d'Antonio Geraldini amb Catalunya vegeu la ressenya de la tesi doctoral de Martin Früh (Nordrhein-Westfälisches Hauptstaatsarchiv Düsseldorf) Antonio Geraldini en el mundo catalano-aragonés de su época: resultados de una tesis doctoral Disponible en línia
  5. Bibliografia sobre Alessandro Geraldini a www.geraldini.com
  6. Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic
  7. 7,0 7,1 Maria Antònia Adroher Ben. Estudios sobre el manuscrito "PETRI MICHAELIS CARBONELLI ADVERSARIA.1492, del Archivo Capitular de Gerona, pàgs 9 i 10
  8. Text de l'obra a aussagen b logik.org (PDF)
  9. Vegeu també reproducció digital del manuscrit Epistula Leonardo Aretini ad Malatesta Disponible en línia a www.li.uchicago.edu
  10. Vegeu reproducció digital del De ortographia de Tortellio (Ioannis Tortelli Aretini orthographia; Venetiis : Philippus Pincius, 12 abril, 1493), a Fondos Digitalizados de la Universidad de Sevilla
  11. Vegeu: Maius, Junianus, De priscorum proprietate verborum; Venetiis, Johannes Rubeus, 23 febrer 1490.Disponible en línia a la Biblioteca Virtual de Andalucía
  12. Probablement es tracti de la Historia Troiana de Guido delle Colonne, la qual havia estat traduïda al català al segle XIV per l'escrivent de la Cancelleria reial Jaume Conesa. Vegeu reproducció digital d'aquesta obra, en l'incunable d'Estrasburg, de 1484. Disponible en línia a la Wolfenbüttler Digitale Bibliothek
  13. Martín de Marquina fou el titular d'una de les primeres llibreries de Barcelona de què es té notícia. Estava situada a la plaça de Sant Jaume, molt a prop del carrer del Bisbe, en una casa que li llogà un notari l'any 1487, per 4 anys i per una renda de 7 lliures anuals. La botiga tenia dos portals. Marquina és presentat a l'escriptura de l'arrendament com a mercader i venedor de llibres. Jordi Rubió i Balaguer, Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1993. ISBN 847826454X
  14. Jordi Rubió i Balaguer, «Els clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell, fins a l'any 1484», pàg. 213-214.
  15. Es tracta d'un manuscrit avui conservat a la Biblioteca de Dresden (Ms. B, 156), que conté:
  16. És el manuscrit 20-3-16 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
  17. Nàpols, 1474
  18. Es tracta d'un volum que, sota el títol de Opúscula recull les cinc obres citades, imprès a Venècia per N.Jenson l'any 1480. L'exemplar del referit volum propietat de Pere Miquel Carbonell és el que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, incunable nº 228. Les cinc obres estan relligades en un mateix volum, en pergamí, en el que hi consta un índex manuscrit pel propi Carbonell, i una anotació autògrafa d'aquest datada el 1481, l'any següent de la impressió de les obres. Consulta de les fitxes de les cinc obres. Cercar per Autor: Ioannes Carthusiensis
  19. Nuremberg, Koburger, 1478. És el manuscrit 170-1-8 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona
  20. Manuscrit de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, nº 173-7-22. Es tracta d'una obra el títol complet de la qual és "Speculum Sapientiae, B. Cyrilli Episcopi: alias quadripartitus apologeticus vocatus, in cujus quidem proverbiis omnis et totius sapientiae speculum claret et feliciter incipit.". Se solia atribuir a Ciril de Jerusalem, però és posterior a aquest. L'obra està dividida en quatre llibres, i consisteix en llargues converses entre personatges ficticis sota la forma d'animals del camp i dels boscos, dirigides a combatre diverses tipologies d'home, com l'orgullós, el luxuriós, l'irat, etc. Vegeu en tal sentit la nota núm. 10 del Prefaci de: Townsend, George Fyler, 1814-1900 (translator) Aesop's Fables (En anglès) Disponible en línia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Rubió i Balaguer, «Els clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell, fins a l'any 1484», dins Miscel·lània Crexells, Publicacions de la Fundació Bernat Metge nº 1, Barcelona, 1929, p. 205-222
  • Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
  • Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
  • Miquel Coll i Alentorn i Eulàlia Duran. Article Pere Miquel Carbonell i de Soler a la Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1973,
  • Maria Antònia Adroher Ben, Estudios sobre el manuscrito "PETRI MICHAELIS CARBONELLI ADVERSARIA.1492, del Archivo Capitular de Gerona. Disponible en línia (PDF)
  • Maria Toldrà, El testament de Pere Miquel Carbonell, a El redescobriment de l'edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, 2007, p. 9-31 Disponible en línia (Google Books)
  • Maria Toldrà, Tanta escriptura com se mostra escrita de mà mia: Literatura i activitat professional als manuscrits de Pere Miquel Carbonell, a Itineraris. Nou estudis sobre cultura al Renaixement, València, 2012, p. 157-203.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]