Pere Moragues

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues

Pere Moragues. Escultor, arquitecte i orfebre del segle XIV, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es creu que va néixer prop de l'any 1330 i pels documents on se'l nomena sempre com "ciutadà de Barcelona", és probable que tingués lloc el seu naixement en aquesta ciutat. La seva residència va ser a la major part de la seva vida a Barcelona, tenia taller i casa al carrer Ample, on se'l nomena com "carpentarius" el 1358. Casat amb Caterina, filla d'Arnau Ferrer, ferrer de Barcelona, va tenir documentat un fill, Marc, dedicat a la mateixa professió que el pare i que en 1395 era membre del Consell de Cent de la ciutat.

La seva mort es va produir entre 1387 i 1388. És quan es té notícia que la seva vídua va vendre la casa del carrer Ample a un mercader anomenat Bernat Casasàgia.

Treballs[modifica | modifica el codi]

El primer document on se'l nomena és amb data 16 d'octubre de 1358 en un contracte amb el pintor Ramon Destorrents, per a la realització de set imatges de fusta, que el pintor policromaria.[1]

L'any 1361 l'arquitecte Bernat Roca es comprometia a la realització de diverses obres per a la Basílica de la Mercè (Barcelona), on s'anomenava al pintor Jaume Serra i a l'escultor Pere Moragues, el que fa possible que fos aquest l'escultor de la imatge de la Verge de la Mercè.

Es va traslladar a Saragossa en 1376 cridat per l'arquebisbe Lope Fernández de Luna, on va romandre fins a 1384 i va executar la sepultura de l'arquebisbe destinat a la capella de Sant Miquel de la Seu de Saragossa. A partir de l'any 1381, consta un acord entre el rei Pere el Cerimoniós i l'arquebisbe Fernández de Luna, perquè Moragues treballés una setmana per a cada un d'ells.

El rei li va encarregar la reforma del sepulcre de la seva mare Teresa d'Entença (realitzat per Aloi de Montbrai) i la construcció d'un nou per als seus dos germans més petits. Durant aquesta estada a l'Aragó, va realitzar la custòdia dels corporals de Daroca, una peça excel·lent d'orfebreria. El rei Pere el Cerimoniós li donava el títol de "familiarem et domesticum nostrum".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madurell Marimón, J.M., "Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona", vol. VII (1949)

Bibliografia consultada[modifica | modifica el codi]

  • Terés i Tomàs, Maria Rosa. l'art Gòtic a Catalunya,Pere Moragues, escultor. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007. ISBN 978-84-412-0892-6.