Pere Nolasc
 Sant Pere Nolasc, per José Martínez (s. XVII) |
|
| fundador | |
|---|---|
| Naixement | 1189 Barcelona |
| Defunció | 6 de maig de 1256 València |
| Enterrament | Barcelona, en lloc desconegut |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 30 de setembre de 1628, Roma per Urbà VII |
| Festivitat | 6 de maig (abans, 31 de gener) |
| Fets destacables | fundador (1218) i primer superior de l'orde mercedari |
| Orde | mercedaris |
| Iconografia | hàbit mercedari, amb cadenes trencades a la mà i estendard |
| Patronatge | el Puig (València), El Viso del Alcor (Sevilla) |
Pere Nolasc (Barcelona 1180 - València, 6 de maig de 1256) fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Pere Nolasc era mercader a Barcelona. El 1203 iniciava a València una obra de redempció de captius: amb el seu propi patrimoni organitzava expedicions per a negociar l'alliberament de cristians presoners dels musulmans: en aquell temps eren molts els cristians que eren capturats i venuts com a esclaus pels musulmans, com a resultat de la pirateria i les incursions de pirates als pobles costaners; habitualment, els presoners eren portats al nord d'Àfrica, on eren venuts com a esclaus o esperaven el pagament d'un rescat.
La seva condició de comerciant el facilita l'obra; quan se'ls va acabar els diners formen grups per a recaptar l'almoina per als captius. La nit de l'1 al 2 d'agost de 1218 se li va aparèixer la Verge demanant-li que fundés una orde que es dediqués a la redempció dels captius. Juntament amb Ramon de Penyafort, creà l'Orde de Nostra Senyora de la Mercè el 10 d'agost de 1218, amb el consentiment de Jaume I d'Aragó.
El papa Gregori IX la va aprovar el 1235, donant-los la regla de Sant Agustí. Estava composta per religiosos i cavallers que van rebre la institució canònica del bisbe de Barcelona i la investidura militar de Jaume I. Els mercedaris pronunciaven quatre vots: pobresa, castedat, obediència i un quart pel qual havien d'estar disposats a lliurar-se com ostatges si aquest fos l'únic mitjà de complir la seva promesa, és a dir a lliurar-se com a ostatges si no obtenien els diners necessaris per al seu rescat. Els mercedaris, al llarg de la seva història, van documentar 344 missions de redempció amb més de 80.000 cristians alliberats.
Veneració [modifica]
Pere Nolasc va ser canonitzat el 1628 i la seva festa se celebra el 6 de maig. Se'l representa vestint l'hàbit blanc dels mercedaris, amb unes cadenes trencades que simbolitzen l'alliberament dels captius, un estendard amb les armes de la Corona d'Aragó i una creu.
Zurbarán va pintar un cicle de quadres representant-lo per al convent dels Mercedaris de Sevilla.
-
Visió de Sant Pere Nolasc per Zurbarán (1629) (Madrid, Museo del Prado).
-
St. Pere s'apareix a Pere Nolasc, per Zurbarán (1629) (Madrid, Museo del Prado).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Nolasc |
  |
Açò és un esborrany sobre cristianisme. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
