Pere Palau i González de Quijano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1851 Mayagüez (Puerto Rico) |
| Mort | 1928 (76/77 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Pere Palau i González de Quijano (Mayagüez, 1851 — Barcelona, 1928) fou poeta porto-riqueny.
Residí des de petit a Barcelona, on estudià dret. Fou amic de Jacint Verdaguer, del qual prologà el seu llibre Eucarístiques (1904).
Conreà la poesia, en català i en castellà, mística i religiosa. Publicà diverses obres i col·laborà a revistes com La Renaixença, Joventut, Catalunya Nova, entre d'altres.
També fou cofundador de la societat La Jove Catalunya el 1870 i conseller general de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.
Obtingué diversos premis literaris. Als Jocs Florals de Barcelona guanyà dues violes d'or i d'argent el 1897 i el 1901, i el premi extraordinari dels Mantenidors el 1905.[1]
Obres[modifica]
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona[2]
|
Referències[modifica]
- ↑ «Pere Palau i González de Quijano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques