Pere Patrici el Mestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pere Patrici el Mestre (Petrus Patricius i Magister, Pétros Πέτρος) fou un historiador bizantí del segle VI nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).

Es va establir a Constantinoble on va adquirir distinció com a retòric o advocat, per la que estava especialment dotat. L'emperador Justinià I el va enviar com ambaixador a la reina Amalasunta (534) i a Teodat, cap del Regne Ostrogot d'Itàlia; quan va arribar a Aulon, prop de l'entrada de la mar Adriàtica, a la costa de l'Epir, o una mica abans d'arribar, va saber la mort d'Atalaric, el jove rei ostrogot, i del matrimoni de Amalasunta i Teodat amb la seva exaltació al tron d'Itàlia, seguit poc després de l'empresonament d'Amalasunta; va comunicar aquests fets a l'emperador i aquest va ordenar defensar la causa de la reina i comunicar-ho així a Teodat.

Pere va seguir cap a Itàlia però abans d'arribar Amalasunta fou executada; això va facilitar l'inici de la guerra declarada pels bizantins. Procopi diu que fou Pere el que va instigar a Teodat a matar a Amalasunta, seguint instruccions de Teodora la dona de Justinià. Pere va restar a Ravenna i les operacions militars foren dirigides per Belisari que va anar de victòria en victòria, i va conquerir Sicília; Teodat va negociar a Ravenna amb Pere i a canvi de la pau va acceptar renunciar a Sicília, pagar un tribut i facilitar cada any un cos de soldats ostrogots pel servei de l'Imperi; Pere va transmetre l'oferta a l'emperador que la va rebutjar; llavors Teodat va oferir abdicar incondicionalment, el que fou acceptat.

Pere i un altre ambaixador de nom Anastasi, foren enviats de tornada a Itàlia per negociar els termes de l'acord; però a causa d'algunes derrotes bizantines als darrers mesos a Dalmàcia, Teodat va canviar d'idea i va refusar abdicar i encara va empresonar als ambaixadors; va romandre presoner fins que més endavant Belisari va capturar uns ambaixadors de Vitigès, successor de Teodat, i els va bescanviar (538).

A la tornada Pere fou nomenat magister officiorum per influència de Teodora (suposadament com a agraïment per haver procurat la mort d'Amalasunta). Va exercir el càrrec amb rapacitat perquè encara que era suau en el tracte (segons Procopi) era molt deshonest. Va restar al càrrec fins al 550 i mentre va adquirir la dignitat de patrici. Llavors fou enviat a negociar la pau amb Cosroes I de Pèrsia però aquest el va reenviar i va enviar un ambaixador persa a Constantinoble. El 551 o 552 va iniciar negociacions amb el papa Vigili I, que era a Calcedònia. En aquest temps posseïa la dignitat d'ex cònsol o consul codicillaris i el càrrec de referendari.

El 562 fou enviat altre cop a la cort de Cosroes i es va trobar amb el comissionat persa prop de Dara a Mesopotàmia d'eon va seguir cap a la cort on va negociar amb el mateix rei i va aconseguir un tractat. Va morir poc després vers el 563. Va deixar un fill anomenat Teodor que fou magister officiorum i comes largitionum i va ser enviat per Justí II a una ambaixada a Pèrsia al rei Cosroes II.

Suides li atribueix dues obres:

  • 1. Ιστορίαι, Historiae,
  • 2. Πεὶ πολιτικη̂ς καταστάσεως, De State (o De constituatione) Republicana